La Fundació Bofill proposa un pla per millorar la comprensió lectora

Catalunya té un preocupant nombre d’alumnes amb resultats baixos en comprensió lectora (un 30%, quan la mitjana de la UE és del 23%) i pocs amb resultats alts (27%, quan la mitjana de la UE és del 40%). Una problemàtica que repercuteix de manera evident en la resta d’aprenentatges (i, una cosa porta a l’altra, en les oportunitats ciutadanes i laborals al llarg de la vida), i que en els últims anys s’ha vist agreujada per "la incapacitat del sistema per atendre la complexitat i la pobresa dels últims anys".

Així de contundents es mostren des de la Fundació Bofill, els responsables de la qual, lluny de caure en el derrotisme, recorden que Catalunya compta amb precedents d’èxit en centres educatius i una forta xarxa comunitària i cultural que converteix en possible el colossal repte que es plantegen: revertir aquestes xifres en sis cursos. Malgrat l’optimisme, planteja un requisit previ: "Per millorar els resultats cal lideratge i una política decidida que arribi a tots els centres educatius".

Dit això, es mostren convençuts que sortir d’aquest pou és possible i urgent [ho han fet països pròxims com Portugal, Polònia, Noruega i Eslovènia, que han passat de tenir nivells baixos a superar la mitjana europea en menys de 10 anys], per la qual cosa ahir van plantejar una sèrie de fórmules per intentar-ho. Els baixos resultats s’expliquen, a ulls de la Bofill, per "uns currículums desalineats amb els estàndards internacionals", falta de temps i acompanyament dels docents, poca detecció primerenca de les dificultats d’aprenentatge i absència d’una "política d’oportunitats lectores més enllà de l’escola".

Segons la fundació, impulsar el paquet de mesures per corregir aquesta llista de factors costaria 27 milions anuals –inversió "irrisòria i perfectament assumible", en paraules de Mònica Nadal, directora d’investigació de la fundació– i permetrien superar la mitjana europea en les proves PIRLS en sis anys (passar dels 507 actuals a 528 punts).

¿Com plantegen fer-ho? "Promovent una instrucció de qualitat", respon Anna Llauradó, autora de l’informe Comprensió lectora: l’assignatura pendent. "Tenim un currículum de lectura poc ambiciós, necessitem uns estàndards clars", afegeix la investigadora, que apunta també que un altre dels problemes és que la formació docent "continua més centrada en la disciplina de la cura que en la científica". Així, Llauradó apunta que el repte és implementar una pràctica docent basada en l’evidència científica. "El currículum a infantil és excessivament lax, quan està comprovat que és una etapa vital. Hem d’assegurar que els alumnes tenen una entrada sòlida en la lectura", posa sobre la taula la investigadora, que reivindica un canvi en el currículum perquè aquest sigui més explícit sobre quines han de ser les habilitats que cal aconseguir a infantil.

Entre les mesures concretes proposades per Llauradó destaca avaluar els alumnes amb l’objectiu de detectar dificultats. "Les proves d’avaluació actuals no estan alineades ni amb la ciència sobre la comprensió lectora ni amb els estàndards internacionals ni permeten identificar amb precisió les dificultats en comprensió ni orientar la presa de decisions pedagògiques", critiquen.

En aquest sentit, proposen una prova a segon de primària centrada en habilitats de descodificació i fluïdesa, per detectar i corregir dificultats en un moment en el qual els alumnes han de consolidar els aspectes més fonamentals de la comprensió lectora i reformular les actuals proves de competències bàsiques i de diagnòstic, perquè incloguin diverses classes de textos (narratius, expositius, funcionals), que permetin distingir entre diferents graus de dificultat dels textos i avaluïn la utilització de l’escriptura per argumentar i respondre.

Una altra de les mesures plantejades és alliberar mitja jornada d’un docent per centre durant dos cursos, per coordinar la millora de la competència lectora, amb una formació específica i l’orientació d’assessors experts externs.

El paquet de mesures inclou també la detecció i intervenció primerenca de les dificultats lectores, "un dels principals factors de cronificació del fracàs lector que impacta en els resultats globals", en el qual el Departament d’Educació i FP assegura també haver posat el focus, amb la implantació d’un nou programa (encara voluntari, això sí) que estrenaran aquest curs.

"Molts nens amb dislèxia o altres trastorns del llenguatge no són identificats fins ben entrada la primària, quan disminueix l’efectivitat de la intervenció", assenyala l’informe de la Bofill, i per a aquest fet proposa una estratègia "sistemàtica i universal, que tingui els recursos adequats", que inclogui fer servir la nova prova de competència lectora a 2n de primària proposta en el mateix paquet de mesures per detectar dificultats d’aprenentatge o altres trastorns.

Reforç dels EAP

Notícies relacionades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri

Plantegen també protocols d’identificació clars per a docents no especialistes, perquè puguin detectar dificultats en la pràctica diària i actuar o derivar on correspongui; el reforç dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) amb la incorporació de 158 professionals especialitzats en llenguatge i lectura (dos per cada un dels 79 EAP existents), perquè puguin ajudar a "reajustar pràctiques d’aula" i intervenir de manera més específica en l’alumne diagnosticat, i millorar la formació per identificar signes primerencs.

Finalment, destaquen la necessitat de pla de biblioteques escolars per a tots els centres, una de les assignatures pendents del sistema. Remarquen que les biblioteques escolars, ben dotades, amb professionals formats i projectes actius, són una peça fonamental per fomentar l’hàbit lector i garantir l’accés a una gran varietat de textos.