Sánchez buscarà erosionar la resistència d’Alemanya a l’oficialitat del català a la UE en una trobada amb Merz

Les mateixes fonts destaquen que Alemanya té un «paper clau» per impulsar aquesta mesura a la UE. Entenen que si s’aconsegueix reconduir la posició dels alemanys, fins ara contrària, altres països seguiran la seva línia per aixecar el veto. A falta de tancar l’agenda oficial de la reunió, a la Moncloa deixen caure que serà un assumpte de conversa perquè «sempre estem treballant per convèncer tots els socis europeus» per aprovar aquesta mesura pactada amb Junts.

La negociació dels Pressupostos del 2026 depèn en bona mesura que es desencallin compromisos pendents amb els socis d’investidura, i l’oficialitat del català a la UE n’és un. El missatge que llança l’Executiu és que no desistiran. La seva pretensió és deixar clar a Alemanya que aquest assumpte és prioritari per al Govern i que no deixarà d’estar a la seva agenda fins a aconseguir que s’aprovi. «El tema estarà sobre la taula permanentment», recalquen.

El ministre José Manuel Albares ja va incloure la «defensa de la identitat plurilingüe» en la seva tríada de prioritats de la política exterior espanyola, juntament amb Ucraïna i Gaza. La reunió al màxim nivell amb Merz serà una data clau per calibrar avenços. El que també reconeix el Govern és la pressió que el PP està exercint perquè fracassi aquesta mesura, ja que el canceller alemany pertany a la mateixa família política europea que Feijóo.

Per llimar asprors davant un assumpte sobre el qual es requereix unanimitat i que presenta dubtes legals entre alguns estats membres, el Govern ja es va prestar que la seva mesura la revisi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així mateix, Espanya es va comprometre a assumir els costos derivats de la implantació, que la Comissió Europea va calcular en uns 132 milions d’euros a l’any.

Despeses de cara als Pressupostos

La intenció de l’Executiu per tirar endavant els que serien els primers comptes públics de la legislatura, que garantirien a Pedro Sánchez estirar el seu mandat fins al 2027, passa per aclarir assumptes que els seus socis consideren «fonamentals». El Govern va arrencar el curs polític portant al Consell de Ministres la condonació parcial del deute de les comunitats, compromesa amb ERC, i amb una reunió a Brussel·les entre Salvador Illa i Carles Puigdemont. Després d’aquesta trobada, a la Moncloa van ratificar el seu compromís que Pedro Sánchez es reunirà també amb l’expresident i líder de Junts, encara sense fixar data ni lloc. Un reconeixement com a interlocutor i en aplicació de la reclamada «amnistia política».

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda i defensa recaptar el 100% de l’IRPF

El PP vota amb Vox per restringir la figura de l’arrelament dels immigrants

Els gestos de l’Executiu no semblen estovar la posició dels postconvergents, que en el primer ple del Congrés d’aquest mes de setembre van assestar al Govern un cop dur al sumar els seus vots al PP i Vox per rebutjar la reducció de la jornada laboral, un projecte impulsat des del Ministeri de Treball, que dirigeix Yolanda Díaz. Després dels atacs d’aquesta última des de la tribuna a Junts, en la part socialista del Govern van sortir en bloc per esmenar i mirar de protegir el «diàleg» amb els postconvergents.

Especialment des d’Hisenda es van redoblar esforços per blindar la negociació dels Pressupostos d’aquest xoc. La seva pretensió continua sent aprovar al més aviat possible el camí de dèficit i el sostre de despesa, primer pas per elaborar els Pressupostos. No obstant, el debat sobre el dèficit de les comunitats autònomes haurà de passar prèviament per un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que encara no s’ha convocat, i els grups parlamentaris neguen que s’hagi aterrat aquest assumpte a les respectives taules de negociació. A la Moncloa s’aferren a la «discreció» de les converses perquè siguin fructíferes i es limiten a assegurar que «hi estem treballant».