ENTREVISTA

Ana María Furió: "Espanya és un dels països europeus que més fuma"

La vicepresidenta del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT) aposta per ampliar els espais lliures de fum

undefined49304149 valencia 2 8  2019  sociedad  ana mar a furi   entrevista pa190802165742

undefined49304149 valencia 2 8 2019 sociedad ana mar a furi entrevista pa190802165742 / MIGUEL LORENZO

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Ana María Furió (València, 1972) és la vicepresidenta primera del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT), organització que agrupa el moviment de prevenció del tabaquisme a Espanya. Actualment està format per desenes d’organitzacions, principalment, associacions de professionals sanitaris i de la medicina, a més de diferents professionals.

–¿Quina és la mesura més urgent per reduir el consum del tabac a Espanya?

–Des del CNPT, ens movem segons el Conveni Marc de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al Control del Tabac. Hi ha una sèrie de mesures que, sumades, contribuirien a disminuir el consum de tabac o a protegir la salut. La més important: revisar a l’alça la fiscalitat de tots els productes de tabac o relacionats –una cosa que suposa un augment dels impostos i del preu d’un paquet de tabac o qualsevol altre dispositiu de consum–. S’ha vist que aquest impacte econòmic disminueix el nombre de consumidors que s’inicien en el tabac, com els adolescents.

–I també contribuiria que deixessin de fumar els que ja estan fumant. 

–Exacte. A més, existeixen altres possibles mesures, com ara l’empaquetament neutre o crear espais lliures de fum: terrasses –on actualment no s’està complint la llei–, estadis de futbol o platges. Però, també, piscines comunals, parades d’autobusos i andanes dels transports públics. L’objectiu ha de ser protegir la salut general de tota la població, també la dels fumadors passius. I reforçar el compliment de les lleis que tenim, la 28/2005 i la 42/2010.

"Alguna cosa no estem fent bé si un 34,7% dels nostres adolescents han fumat durant l’últim any"

–¿Les normes actuals es queden curtes?

–Sí. Diguem que queden petites llacunes legislatives i no queda ben delimitat tot. Així que es tracta de fer un pas més i d’ampliar. Una altra opció, per exemple, és prohibir fumar als cotxes, no només quan viatgin menors, sinó també els adults. I promoure les llars lliures de fum, sobretot si hi ha nens.

–¿Per què s’ha incrementat el consum del tabac en els últims anys?

–Realment, a Espanya no hi ha hagut un augment del consum. Segons l’Enquesta Nacional de Salut del 2017, que és l’última que tenim, el 24,4% de la població espanyola major de 15 anys és consumidora de tabac. Però veníem de consums molt més elevats. Sí que hi ha hagut una incorporació de nous fumadors, per exemple, la dona. I els joves ara s’inicien abans. Tot i que sí: si ens comparem amb Europa, continuem sent un dels països on més es fuma.

–El consum de tabac ha augmentat entre la gent jove.

–S’ha de tenir en compte l’edat d’iniciació. Ara està en els 14 anys: hem guanyat un any, ja que fa uns 11 o 12 anys s’iniciaven als 13. Però, tot i que hem retardat l’edat de l’inici, segons l’enquesta Estudes –que analitza la població dels 14 als 18 anys–, el 34,7% d’aquests joves han consumit tabac l’últim any. S’ha d’atendre la franja d’edat, perquè els percentatges canvien segons l’enquesta en la qual ens mirem. Però sí que és veritat que entre els 14 i els 18 anys tenim molta població fumadora. Això és el que crida l’atenció. Alguna cosa no estem fent bé amb els nostres adolescents.

"És més rendible finançar els fàrmacs per deixar de fumar que tractar les patologies derivades del fum"

–¿Per què passa això?

–Perquè és una edat que es mira molt en rols, en imatges que rep per internet, pel·lícules o sèries. Els adolescents volen provar coses noves, experimentar. Per això les mesures d’impacte de les quals parlàvem abans contribuirien que els joves no s’iniciïn en el consum, una cosa que marca molt si la persona és consumidora o no.

–¿Les teràpies per deixar de fumar haurien de ser gratis totes?

–Sí. A nivell sanitari, una altra de les potes és ajudar els nostres fumadors a deixar de fumar. Estem parlant d’intervencions cognitivoconductuals acompanyades de recolzament farmacològic: fàrmacs que ajuden a controlar i a disminuir els símptomes de la síndrome d’abstinència i que augmenten les seves taxes. És una suma de dues coses. Creiem que el finançament dels fàrmacs és una de les mesures que també ajudaria. Aquests tractaments per deixar de fumar són econòmicament més rendibles que pagar la patologia resultant de totes les malalties relacionades amb el consum de tabac. Així que sí, aquesta seria una altra de les mesures: finançar els tractaments farmacològics per deixar de fumar.

Notícies relacionades

–¿Quin és el país més avançat en matèria de legislació antitabac?

–Cada país adscrit al Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac ha aplicat diverses mesures. Destaca Austràlia, que ha introduït una taxa de fiscalitat i un empaquetament genèric. En aquest país, el percentatge de consumidors és molt baix. Al Regne Unit, també. A Europa, el país on menys es consum és Suècia.

Temes:

Tabac