Carmine Pariante: «La depressió gestacional afecta la salut mental del nen»

És un dels psiquiatres més destacats internacionalment. Dirigeix el Grup d’Investigació en Estrès, Psiquiatria, Immunologia i Psiquiatria Perinatal de la universitat pública King’s College London. Carmine Pariante (Nàpols, 1966) coneix bé el paper que juga l’estrès en els trastorns mentals i com aquest influeix en el sistema immunològic. Al llarg dels anys, les seves investigacions s’han centrat en la depressió i la fatiga, especialment durant el període perinatal. Pariante ha visitat Barcelona recentment per participar en el 26 Symposium Internacional sobre Actualitzacions i Controvèrsies en Psiquiatria.

¿Com es relacionen la salut mental i el sistema immunitari?

Aquesta és probablement una de les novetats més interessants en la psiquiatria fins al moment: el nostre sistema immunitari, que ens protegeix davant les infeccions, juga un rol important a l’hora de respondre a l’estrès. Quan hi ha un desordre mental, l’estrès altera i canvia el sistema immunitari i aquest, al seu torn, altera el cervell a l’induir-li alguns símptomes depressius i psicòtics. Saber-ho ofereix la possibilitat de desenvolupar noves medicacions.

¿Quines?

En psiquiatria hem tingut, bàsicament, la mateixa medicació durant els últims 40 anys. Ha canviat molt poc. Però ara, sabent que la depressió pot hiperactivar el sistema immunitari, sabem que el pacient pot prendre antiinflamatoris –fàrmacs que modulen la resposta immunitària– per tractar aquesta depressió o també, per exemple, una psicosi. No tots els pacients els poden prendre, sinó només els que no responen a la medicació clàssica.

¿Els problemes mentals poden generar càncer?

No hi ha cap evidència sobre això, s’ha estudiat però no s’ha trobat res. Al Regne Unit també hi ha aquest gran debat sobre les pseudociències. Però sí que sabem, no obstant, que les persones amb problemes mentals tenen més problemes coronaris, infeccions, diabetis, hipertensió... Les anormalitats metabòliques i cardiovasculars són més freqüents en pacients amb depressió i esquizofrènia. Hem d’entendre que la salut mental influeix en la nostra salut en general: quan una persona està bé, ho està amb el seu cos i la seva ment. En  conjunt.

¿Com afecta la depressió en l’embaràs?

Fins fa pocs anys, si parlaves de problemes mentals en el període perinatal, tothom es referia a la depressió postpart. I, no obstant, la depressió durant l’embaràs és més freqüent. Moltes de les dones que tenen depressió postpart, ja tenien depressió durant l’embaràs, però mai van sol·licitar tractament, ningú va reconèixer la seva malaltia i quan el nadó neix, estan tan malaltes, que necessiten un psiquiatre.

¿La depressió de l’embarassada afecta el nadó?

Sí, perquè hi ha una comunicació biològica entre la mare i el nadó; tots dos intercanvien hormones, sang... La depressió en l’embaràs té conseqüències més llargues i duradores en el nadó, en termes de salut física i mental. Així, per exemple, el nadó nascut d’una mare que va tenir una depressió durant l’embaràs tendeix a ser més irritable, més difícil, està exposat a més estrès i, quan és adolescent, té més possibilitats de tenir una depressió i problemes de salut mental. La depressió postpart, per descomptat, és dura, la mare pateix i el nadó probablement també, però no té un clar efecte a llarg termini, com sí que el té la depressió prenatal.

Vostè també ha investigat sobre el maltractament infantil.

Sabem, per molts estudis, que patir maltractaments i/o abusos infantils incrementa, entre dues i tres vegades, el risc de tenir malalties mentals en l’adultesa. Com més prolongats i més intensos hagin sigut, més conseqüències hi haurà. He estat investigant la part biològica de tot això, per què el cervell es torna més susceptible, i una de les coses que trobem és que, si pateixes maltractament infantil, el sistema immunitari s’activa. És una reacció a l’estrès, com si anessis a la jungla amb un lleó sotjant-te. El cos respon a l’estrès activant el sistema immunitari perquè pensa que està en perill, que ve una infecció. Si et passa quan ets un nen, el nivell d’activació del sistema immunitari canvia permanentment.

¿Per què?

Perquè l’estrès se suposa que ha de ser curt: tens una lluita interna, el teu sistema immunitari s’activa i et protegeix d’infeccions. I això és bo. El problema és que l’estrès, sovint, es manté. El sistema immunitari està fet per activar-se en breus episodis de crisi i després tornar a la normalitat, però si ets un nen i estàs exposat a abusos físics i sexuals, o ets un adult a l’atur o pobre –és a dir, si vius situacions cròniques d’estrès–, l’efecte en el sistema immunitari és negatiu. I això fa el cervell més vulnerable.

¿Els nens maltractats tenen una resistència més gran als tractaments psiquiàtrics?

Són particularment resistents als tractaments farmacològics, però reaccionen millor a la psicoteràpia. No sabem per què encara. Creiem que el sistema immunitari fa el cervell menys sensible al tractament antidepressiu, probablement fins i tot als antipsicòtics.

¿És possible curar adults que van tenir un trauma de nens?

Sí, per descomptat. Simplement, és més difícil. En aquests casos, tant el tractament farmacològic com la psicoteràpia són beneficiosos. La farmacologia potser no és suficient, perquè els has d’ensenyar de nou com interactuar amb el món, com confiar en la gent. I això és qüestió de temps, ja que aquestes persones també solen tenir problemes per confiar en el psicoterapeuta.

¿Tenen els adolescents més problemes psiquiàtrics ara?

Si mirem les dades, sembla que sí. Els més comuns són l’ansietat, la depressió, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), els desordres alimentaris –anorèxia, bulímia–, les autolesions –sobretot en les dones. En part, és una cosa cultural i ètnica: a Anglaterra, els problemes alimentaris són molt freqüents en la població blanca i molt infreqüents en la negra o asiàtica. Són maneres culturals d’expressar l’estrès. També hi ha evidències que les xarxes socials repercuteixen negativament en la salut mental.

¿Com?

De diverses maneres. La primera és que, independentment que siguis un adult o un nen, sempre et compares amb els altres a les xarxes socials i sempre et sembla que les seves vides són millors. La gent se sent més infeliç després d’estar dues hores a Facebook. També, perquè les xarxes socials creen amistats menys sòlides i la persona se sent més aïllada.

¿Com podria l’escola ajudar els nens amb problemes mentals?

Les escoles han d’estar formades per detectar els desordres mentals, ja que són l’espai on els nens passen la major part del temps. Hi ha coses que passen fora de l’escola, com ara el ‘bullying’ i el consum de drogues, que també haurien de ser responsabilitat de l’escola. Però hem d’entendre que els problemes de salut mental són responsabilitat de tot el món. És a dir, si el govern de torn retalla els fons en educació, les escoles no poden fer aquestes coses. I no és culpa sinó del govern.

¿Quina és la malaltia mental més comuna en adults?

Probablement l’ansietat i la depressió. En molts casos, ja les tenien quan eren adolescents. No tothom es recupera.

¿La nostra societat contribueix que siguem més ansiosos?

Es difícil de respondre perquè, si ho penses, en el cas dels europeus, aquesta és la societat més segura que hem tingut mai. Sense guerres durant dues generacions, amb seguretat als carrers, menjar, medecines... Se suposa que tots hauríem de ser feliços, per la qual cosa és difícil entendre per què hi ha aquest nivell d’ansietat o infelicitat. Potser les millores en els aspectes pràctics de les nostres vides han sigut a costa de perdre part de l’espiritualitat. Jo no soc religiós, però sí que sé que les religions protegeixen la salut mental.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Expliqui’s.

Las persones religioses tenen menys problemes de salut mental. Qualsevol religió et permet interpretar les coses que passen en la vida de la manera que tinguin més sentit; fins i tot si una cosa dolenta passa, la religió li confereix un significat. És una eina protectora. Sí, crec que estem perdent l’espiritualitat –que no és el mateix que la religió–, les connexions familiars, les xarxes amb els altres.