Anar al contingut

+ SALUT

Alcoholisme: de l'abstinència total al control del consum

Aplicacions mòbils d'autocontrol i pioneres psicoteràpies multifamiliars acompanyen la reinserció de qui ha abusat de la droga més consumida després del tabac. De les patologies que acompanyen l'alcoholisme, la depressió és la més freqüent

CARME ESCALES

Alcoholisme: de l'abstinència total al control del consum

Aconseguir que el cervell recuperi el seu ritme i motivació habituals per a la producció natural de dopamina, el neurotransmissor de la motivació i el plaer, és l’objectiu que acompanya el tractament d’addiccions a drogues com l’alcohol. Perquè l’enganxament a substàncies addictives és precisament un enganxament a l’augment d’una sensació de motivació i plaer de manera molt ràpida. La ingesta d’alcohol dispara en velocitat i sensació l’efecte agradable de manera tan gratificant que la droga acaba passant per sobre dels facilitadors normals de plaer com la mateixa ingesta d’aliments, el sexe o les relacions humanes. Una drecera que passa factura, a l’acabar prioritzant aquesta via ràpida per sobre de salut, diners i el risc de perdre-ho tot. 

Si bé l’abstinència continua sent objectiu dels metges en la malaltia –que no vici– derivada del consum abusiu de begudes alcohòliques, des de fa un parell o tres d’anys els especialistes compten amb «un nou fàrmac que redueix l’impacte de la droga al circuit nerviós central, de manera que quan es beu alcohol –en fases no gaire avançades de la malaltia– la recompensa no sigui tan gran», explica el psiquiatre Antoni Gual, consultor sènior i responsable de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona. «En aquests casos, intentar que es begui menys és la clau, perquè s’ha vist que reduint-ne el consum no fa falta abstinència total», afegeix Gual.

«L'addicció és només un dels possibles problemes del consum abusiu de l'alcohol», assenyala el psiquiatre de l'Hospital Clínic Antoni Gual

Experimentar una conducta d’abús de l’alcohol és una cosa que moltes persones coneixen. «L’addicció és només un dels problemes d’aquest abús. Baix rendiment laboral, problemes de fetge i violència domèstica en serien d’altres», assenyala el psiquiatre de l’Hospital Clínic. «Si després de la quarta cervesa agafes el cotxe, pots tenir un greu problema amb l’alcohol. I pot ser que ningú abans t’ho hagués dit. Per això la primera gran tasca que tenim com a societat és desmuntar el concepte d’alcohòlic versus no alcohòlic», apunta Antoni Gual. Evidentment, «com més beus i més sovint, més risc de patir els problemes que es deriven de l’abús d’alcohol. Una persona no es fa alcohòlica de la nit al dia, sinó a través d’un continuum», puntualitza l’especialista. 

MÉS O MENYS PREDISPOSICIÓ / Les estadístiques de pacients d’alcoholisme evidencien que una part important de l’addicció s’hereta. Qui té antecedents familiars d’addicció a l’alcohol –pràcticament el 50% dels que són tractats per això– ha de saber que la predisposició es transmet biològicament, de manera que, en el seu cas, beure comporta més risc. Factors ambientals com episodis de gran estrès propicien que el risc consolidi l’addicció. «El drama és que el pacient arribi a la consulta de l’especialista quan ja fa més de 10 anys que consumeix alcohol, amb una evolució més gran de la malaltia. El millor és la detecció precoç», diu Antoni Gual. Però si el consum d’alcohol afecta de manera diversa les persones, ¿com detectar com més aviat millor qui s’hi està enganxant i qui no? «Tot allò que fa que quan en prens ho valoris molt ja és un factor de risc», declara l’especialista en conductes addictives. Però, per exemple, «beure alcohol d’hora al matí, o fins i tot estant encara en dejú és un símptoma d’addicció molt important», indica Gual. 

BORRATXERA I ADDICCIÓ / «La borratxera comporta una afectació conductual i té a veure amb el nivell d’alcoholèmia de cadascú, el nivell d’alcohol en sang», aclareix el psiquiatre. «L’addicció és una acció tòxica crònica que té a veure amb l’acció repetida i continuada que acaba derivant en malalties neurològiques, com l’atròfia cerebral o demència. A més, l’alcohol és un potent cancerigen (de fetge, de mama i de les vies respiratòries altes). I, com que pràcticament el 80% dels bevedors són fumadors, els dos consums junts incrementen brutalment la toxicitat en una barreja explosiva que dispara el risc de patir càncer», afegeix Gual.

Davant el dubte de si ja s’està flirtejant, conscientment o inconscientment, amb l’addicció a l’alcohol, és millor consultar com més aviat millor un especialista, ja que el tractament reduint-ne el consum pot ser molt efectiu.

En alguns casos, l’abús de l’alcohol conviu amb altres trastorns de la persona. «La depressió és el més freqüent», informa la directora del Procés d’Atenció a les Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar, Marta Torrens. «Una persona amb depressió té dues vegades més de possibilitats de tenir un problema de consum d’alcohol que una altra sense depressió. I, al seu torn, qui consumeix alcohol de manera abusiva té el doble de probabilitats de patir un trastorn depressiu. Són dos trastorns que es retroalimenten i que tenen els mateixos mecanismes implicats: vulnerabilitat genètica i factors ambientals estressants», exposa Torrens. «L’important no és si depressió o consum abusiu d’alcohol són causa o efecte, sinó que el tractament es faci a la vegada sobre els dos trastorns», sentencia l’experta en addicions. 

0 Comentaris
cargando