Revetlla amb taps a les orelles

Si demà quan surti el sol es fes una audiometria als joves i adults que hagin passat la nit anterior en un ambient proveït de petards, explosions i música a tot volum, es descobriria que molts d’ells han perdut fins a un 10% de capacitat auditiva, una reducció que pot arribar al 30% o el 50% del potencial de l’oïda en els que hagin patit l’esclat d’un objecte pirotècnic a menys d’un metre de l’orella. Aquesta pèrdua auditiva pot ser transitòria, de dos o tres dies de durada, o definitiva, susceptible, moltes  vegades, de ser resolta amb una intervenció quirúrgica, adverteix l’otorrino Jordi Coromina, del centre mèdic Teknon. «És realment increïble el poc apreci per mantenir una audició saludable que mostra un important sector de la població la nit de Sant Joan», comenta el metge.

Si l’impacte sorollós d’un petard important –més de 130 decibels [unitat de referència per mesurar la potència del so] en un segon– ha tocat la cadena d’ossets que transmeten el so a les cèl·lules de l’orella interna, la pèrdua auditiva experimentada serà irreversible, afirma la doctora Ana García Arumí, responsable de l’àrea d’otoneurologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. 

ORELLES CREMADES

«Quan es trenca la cadena, la lesió no té solució», assegura l’especialista. «Un petard pot deixar definitivament sord, o cec. A urgències, hem atès pacients a qui l’explosió ha fet saltar l’ull sencer, i això tampoc té solució –prossegueix García Arumí–. Les nits de revetlla, els hospitals atenem lesions gravíssimes per pirotècnia mal utilitzada. Els ciutadans no n’aprenen». Diu que odia els petards.

La doctora García Arumí ha vist orelles destrossades a causa del foc –«el pavelló auditiu totalment cremat»–, sordeses transitòries o definitives, acúfens que sorgeixen la nit de Sant Joan i mai més ja no se’n van, vertígens insidiosos provocats pel desequilibri aquós de l’orella induït pel sobtat soroll d’un petard, i dolor, «molt de dolor», desencadenat per l’estrèpit alegre de la revetlla. 

«L’Organització Mundial de la Salut (OMS) prohibeix els ambients en què es percebi un so superior als 120 decibels, però això no es compleix les nits de Sant Joan», prossegueix l’especialista.

Els acúfens o xiulets intracranials, un dels principals misteris sense resoldre en el món de l’otorrinolaringologia, es poden esvair de la mateixa forma que van sorgir, sobtadament, o bé instal·lar-se al cap i ser inevitables de dia i, sobretot, de nit, indefinidament.

«Per un otorrino, és un càstig fer guàrdia en un hospital la nit de Sant Joan», sosté Jordi Coromina. L’explosió d’un petard potent al costat de l’orella pot perforar el timpà i, segons la magnitud de l’explosió, el trencament es manifestarà amb una pèrdua de capacitat auditiva pròxima al 50% del potencial d’una orella sana. Si el soroll ha superat els 140 decibels, el trencament del timpà és irreversible: és insuportable per a l’orella humana.

Quan el soroll no ha superat els 80 o 90 decibels, el trencament de la membrana del timpà es pot recompondre espontàniament. «Cada persona té una sensibilitat diferent», adverteixen. En cas contrari, caldrà operar, i col·locar un empelt sobre la part de la membrana timpànica que el so va destrossar. 

CASCOS, COCA I CAVA

«Tots aquells bromistes que llancen petards per l’esquena a una altra persona no saben el mal que poden fer», indica Coromina, que recomana sortir de revetlla amb una precaució cada vegada més estesa en els concerts de rock: col·locant-se unes discretes boles de cotó a l’interior de les orelles. 

No impedeixen sentir-hi, però en cas d’explosió pirotècnica redueixen en uns 10 decibels la potència sonora, i eviten que l’ona expansiva arribi sense remei fins a la part més interna de l’orella. «El que trenca el timpà no és el soroll, sinó la seva ona expansiva», adverteix Jordi Coromina.

També es pot recórrer a l’ús d’uns taps dotats d’una lleugera obertura central, molt utilitzats pels músics de rock. «El millor són els cascos que porten els punxadiscos de discoteca: atenuen fins a 30 decibels el so ambiental», assegura García Arumí. ¿Però algú anirà amb cascos a una revetlla amb coca i cava?, es pregunten.

Notícies relacionades

Adolescents i pantalles: un estudi detecta un augment d’ús d’11 hores a la setmana des del 2022

Ni pastilles, ni ones de xoc: descobreix com la radiofreqüència regenera la teva capacitat erèctil

Aquesta nit de Sant Joan se superaran àmpliament els nivells de soroll ambiental recomanats per l’OMS, que situa el nivell de soroll de carrer saludable en els 65 decibels. «Res d’això ha variat amb la crisi –assegura el cirurgià Jordi Serracanta, de la unitat de cremats de la Vall d’Hebron, única per a Catalunya i les Balears–. Cada nit de Sant Joan, atenem a urgències entre 20 i 30 persones: cremades al cos, pèrdua de substància [múscul] o d’un o diversos dits a la mà...».

Els seus pacients acostumen a tenir entre 12 i 25 anys d’edat, sobretot nois. Les cremades més greus, explica Serracanta, les pateixen els que intenten saltar sobre una foguera després d’haver begut alcohol en excés. «Salten sense l’impuls suficient, cauen sobre les brases i no tenen forces per poder aixecar-se ràpidament –descriu el cirurgià–. Arriben amb fins al 30% del cos cremat».