Deu milions de persones moriran cada any per resistència als antibiòtics a partir del 2050
Els experts alerten que l'adaptació dels bacteris als fàrmacs és una amenaça real per a la salut
Molt malalts hospitalitzats no disposen de tractament antiinfecciós per adquirir bacteris resistents
/
Prop de 10 milions de persones moriran cada any per resistència als antibiòtics a partir del 2050, segons van indicar experts de la Unió Europea (UE) que participen en una trobada celebrada a l’Argentina amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta situació. Igual que els éssers humans s’han adaptat als antics medicaments i necessiten noves molècules per afrontar les seves actuals malalties, els bacteris que hi ha a la pell o viuen al tub digestiu dels humans –moltes vegades amb finalitat defensiva– han adquirit una gran capacitat per defensar-se dels antibiòtics i sobreviure. Això són les resistències.
«La resistència als antimicrobians s’ha convertit en una amenaça real per a la salut mundial, ja que moltes infeccions comunes estan provocades per bacteris que resisteixen als medicaments utilitzats per al seu tractament, i generen malalties i morts», assenyala un comunicat de la UE. En l’actualitat, la resistència als antibiòtics causa la mort a unes 700.000 persones cada any.
Entre les raons que expliquen aquesta situació hi ha l’administració sistemàtica d’antibiòtics a les vaques i vedelles de consum humà, mesura que adopten els ramaders per evitar que els animals emmalalteixin i quedi perjudicada la seva venda posterior. El tractament animal crea una cadena de transmissió que canalitza l’antibiòtic fins als que posteriorment degustaran la carn de la vaca o vedella tractades. «Avui s’utilitzen més antibiòtics en producció de carn, sobretot de porc, vaca i pollastre, que en salut humana», va assenyalar el cap del Departament de Bacteriologia de l’Institut Nacional de Malalties Infeccioses (ANLIS), Marcelo Galas.
DIFICULTATS A L’HOSPITAL
El consum excessiu d’antibiòtics a través de l’automedicació, i la consegüent resistència humana a aquests medicaments, fan que molts d’aquests fàrmacs no es puguin utilitzar quan un malalt és hospitalitzat amb alguna patologia infecciosa greu que requereix intervenció antibiòtica. Aproximadament, un 10% de les persones hospitalitzades pateixen una infecció durant la seva estada a l’hospital, uns contagis que solen ser més greus que els adquirits a l’exterior, ja que els centres sanitaris congreguen microorganismes d’alta complexitat.
Aquesta situació explica que alguns bacteris ja sorgeixin amb mecanismes de resistència incorporats, cosa que explica que en els últims 50 anys la progressió de mecanismes de resistència dels bacteris hagi augmentat de forma que els experts denominen «superexponencial». Els metges insisteixen que mai s’hauria de recórrer a un antibiòtic quan es pateixen infeccions víriques, per exemple davant d’una grip, ja que aquests fàrmacs no poden combatre els virus.
Un altre motiu de dificultat creixent per recórrer als antibiòtics és la reticència de la indústria farmacèutica a invertir en investigació i innovació d’aquesta família de medicaments. La majoria dels antibiòtics ara comercialitzats són molt antics i tenen un preu de venda baix, poc avantatjós o gens estimulant per als laboratoris.
