La medicina esportiva advoca per la 'ITV' de l'atleta popular

El 25 de maig, Núria Lens, economista barcelonina de 39 anys, correrà la marató d'Edimburg. Fa vuit anys que va començar a introduir l'entrenament, corrent, a la seva agenda setmanal i la seva participació de manera regular en carreres populars. No li han fet mai un electrocardiograma, ni tampoc una prova d'esforç supervisada per un cardiòleg especialitzat en medicina esportiva. «Mai m'he notat cap punxada ni palpitacions estranyes, em trobo bé», assegura. Però la corredora admet que després de l'última notícia sobre la mort d'un corredor, a la Cursa de Bombers, el 13 d'abril passat (44 anys, aturada cardíaca), es planteja passar una revisió. «No sé ni el que costa un electrocardiograma o una prova d'esforç, ni on anar a fer-m'ho. Crec que sobre tot això encara falta molta informació», afirma l'atleta amateur.

«A mi sí que m'han fet electrocardiogrames, i tot va sortir bé, però reconec que mai me'ls he fet perquè decidís posar-me a córrer», diu Constantí Sotelo. Aquest altre barceloní té 75 anys i en fa 10 que va aparcar la bicicleta amb la qual feia molts quilòmetres cada setmana i es va posar a córrer cada dia. Ha participat en vuit maratons, l'última la de Tòquio -al febrer-, i és el perfil del corredor popular que cuida l'alimentació, s'entrena diàriament i es fa anàlisis de forma regular. «Només en algunes maratons, com les de Nova York, Berlín o Tòquio, et demanen un certificat mèdic on digui que estàs bé per córrer la prova. Però ningú et demana electrocardiogrames», declara.

CORS AL LÍMIT // «Fer esport allarga la vida, és bo per al sistema cardiovascular, els metges ho recomanem, però sempre que es faci amb seguretat. Si poses el cor al límit sense saber prèviament si hi tens alguna petita alteració -que en condicions normals ni s'arriba a percebre-, aquella petita anomalia et pot matar», explica el doctor Josep Brugada, cardiòleg especialista en malalties del ritme cardíac i pioner en l'estudi de la mort sobtada. «Quan observes les autòpsies i descobreixes que hi havia una causa, significa que s'hauria pogut prevenir almenys en la meitat dels casos. La falta de prevenció ens deixa impotents», confessa la cardiòloga Marta Sitges, especialista en el diagnòstic per imatge cardíaca.

Brugada i Sitges formen part de l'equip de Cardiologia Esportiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. Per les seves màquines de la prova d'esforç (foto) hi passen molts pacients. «Normalment forma part del diagnòstic de malalts de cor», explica Sitges. També hi passen esportistes, però d'elit. El milió i mig de corredors que participen en carreres populars a Catalunya ho fan, en general, ignorant totalment l'estat del seu òrgan principal. «No tot és evitable, però hi ha molt poca consciència que amb una revisió que inclou l'exploració física, un interrogatori dirigit i un electrocardiograma es descarten molts riscos», incideix la cardiòloga. «Molts inverteixen 300 euros en unes vambes o 200 euros en un pulsòmetre i, no obstant, ni es qüestionen la idoneïtat de fer-se un electrocardiograma

-un de simple pot costar entre 10 i 30 euros-», afegeix Sitges, que insisteix que «es continua morint molta més gent de no moure's que de moure's, però sembla que hem passat a l'altre extrem, a l'alta exigència esportiva sense cap mena de prevenció».

«De la mateixa manera que ningú faria un viatge de 1.000 km en cotxe sense mirar abans els nivells d'oli, avaluar l'estat del cor abans de sotmetre'l a intensitats elevades és necessari, com ho és també utilitzar un pulsòmetre per regular la freqüència cardíaca, però la gent no acostuma a considerar el caràcter profilàctic de la medicina esportiva, només es demana assessorament professional quan apareix una lesió», explica Eloi Arias, fisioterapeuta especialista en rehabilitació cardíaca i professor de les universitats UIC i EUSES i la Fundació ONCE.

«El grup de risc més gran és el de les persones que volen començar a fer esport amb 40 anys, després de 20 anys de no fer res. En tot aquest temps han posat 20 quilos més al cos o han fumat i, malgrat això, creuen que poden fer el mateix sobre la bici, o corrent, que 20 anys enrere, però el risc en aquests casos és altíssim», adverteix el doctor Josep Brugada. «Després d'aquests 20 anys de descura, poses el cor a prova i potser a ell no li agrada gens i fa una mort sobtada», afegeix.

Notícies relacionades

Ni pastilles, ni ones de xoc: descobreix com la radiofreqüència regenera la teva capacitat erèctil

Una nova estratègia terapèutica duplica la supervivència d’un tipus de càncer de colon

Només en alguns països els organitzadors de competicions populars de resistència exigeixen un certificat, alguns mèdics, d'altres simplement amb la firma del participant declarant que està preparat físicament per participar en la carrera. A Catalunya, des del Consell Català de l'Esport, i en coordinació amb metges i científics, es prepara un decret per acreditar els centres de medicina esportiva

-uns 250- que podran emetre certificats d'aptitud per a atletes. «Estarà a punt abans de l'estiu i ens agradaria que la temporada que ve el certificat ja fos obligatori per a tots els esportistes federats (600.000 a Catalunya), i en un futur fer-ho extensible a més col·lectius», avança el cap de la Unitat de Medicina de l'Esport de la Generalitat, Josep Antoni Gutiérrez.