Estiu de ‘forrellats’ del comerç de Sabadell i Terrassa: s’acomiaden locals històrics per falta de relleu

La debilitació del comerç de proximitat en el context de la globalització i transformació del sector és un dels grans reptes que afronten les ciutats. Tant ajuntaments com negocis locals lluiten per la seva supervivència en un complexíssim context amb una tendència que va en detriment del petit comerç.

Els últims mesos a les cocapitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, en són una bona mostra. En tan sols dos mesos, almenys set històrics comerços locals han tancat o preveuen tancar. 

«Les tendències estan canviant. La falta de relleu generacional i el comerç en línia ens han fet molt mal», reconeix Josep Maria Farràs, de 81 anys, propietari de la centenària botiga de música de Terrassa, Casa Farràs (1916). Un comerç emblemàtic que al setembre abaixarà la seva persiana. L’encara propietari, que va adquirir el negoci del seu pare, assegura que «els seus fills no s’han interessat mai per la botiga i que, a més, els números surten en vermell». Així, la falta de continuïtat, junt amb el canvi d’hàbits del client, ha abocat al tancament definitiu de la botiga. 

El de Farràs no és un cas excepcional. Així, aquest estiu s’ha produït una onada de tancaments concentrats als centres de les urbs. A Terrassa, les fleques Torres (1917) i la Rasa (1951), junt amb la icònica botiga de papereria Gusi (1927), ja han passat a la història egarenca.  

A Sabadell, han tancat les seves portes: la joieria i rellotgeria Borrell (1949), la tradicional herboristeria la Campana (1948) i la Llar del Llibre (1957), que tanca un dels seus dos locals, concretament el del passeig de la Plaça Major. També ho farà, al setembre, la històrica botiga d’electrodomèstics, Milar Brunet (1945).  

«Ens toca acomiadar-nos de casa nostra»

El president de la Comissió de Comerç Interior de la Cambra de Comerç de Sabadell, Josep Maria Porta, explica que es tracta d’una «conjunció d’aquest estiu» d’aquells comerciants hereus d’un negoci familiar i als quals «ara els toca jubilar-se». Porta arriba a la conclusió que «els seus fills no volen assumir aquesta responsabilitat» i, a més, «no els interessa».

Així ho explica el propietari de la ja històrica joieria i rellotgeria de Sabadell, Ricard Borrell, que va tancar la botiga el 21 de juliol, fent una celebració: «S’acaba un model de comerç: el tradicional, el petit, el familiar», va exposar en una entrevista a EL PERIÓDICO, un dia abans del seu tancament. El propietari va arribar a la conclusió següent: «Els comerciants dels anys setanta estem surfejant una onada de tancaments, ni els fills ni els nets, ens segueixen els passos. Ha canviat la mentalitat».

En la mateixa situació s’ha trobat Antoni Maria Brunet –propietari de la botiga Milar Brunet i un dels impulsors de la marca pionera Milar–, que va viure una època d’esplendor el 1974 quan van obrir vuit comerços a diferents localitats de la regió metropolitana (Cerdanyola, Ripollet, Badalona i Sant Feliu de Llobregat, dos a Sabadell i dos a Barcelona). No obstant, amb el pas del temps i fins ara, s’han anat tancant, fusionant o traslladant. «Ara toca acomiadar-nos de la més emblemàtica, la de casa nostra: Sabadell», explica el propietari davant un moment tant històric com emotiu. Ho fa amb «satisfacció» per una marca nascuda d’«una intensa vocació cap al nostre negoci». Ell és un dels quatre germans Brunet, els que han dedicat tota la seva vida al negoci: «Quan vam veure que no teníem descendència, vam decidir anar tancant totes les botigues».

De tota manera, Antonio Maria Brunet explica que, si haguessin trobat una substitució, el negoci podria haver seguit endavant, ja que «els números del grup sortien bé», explica.

«¿Una ciutat sense comerços?»

«¿Com serien els carrers de Terrassa sense comerç?», es pregunta Xavi Linares, president de Terrassa Centre. Seria una «ciutat sense llum», es respon a ell mateix amb un to enfurismat, però al seu torn esperançat amb el consum ‘responsable’ de la societat i amb la valentia dels comerços encara «vius».  

Per la seva banda, a Jordi Obradors, gerent de Sabadell Comerç Centre, no el preocupa la «falta d’oferta comercial a la ciutat», ja que explica que ràpidament seran substituïts, i, amb total seguretat, explica que en qüestió de mig any «obriran de nou els locals en mans d’altres propietaris».

No obstant, Obradors posa el focus en el tipus d’empresari que marxa: «Ens deixa una manera de fer i implicar-se en la ciutat. Ens marxa una substància intangible: el tracte i sobretot l’estima pels seus carrers i la seva clientela». Assegura que tots els propietaris que marxen «sentien una estricta responsabilitat en el seu negoci i cap a la ciutat. És un fet que les ciutats pagarem car».

Així, la portaveu de la Cambra de Comerç de Terrassa, Fanny Novell, qualifica el «relleu generacional» i la recerca de rendibilitat del comerç minorista com «dos dels principals reptes d’aquest àmbit d’activitat al Vallès», per no perdre uns «costums valuosos». 

L’altra cara de la moneda

Notícies relacionades

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Detecten més casos de presumpta agressió sexual per part del professor de Sabadell

Davant una situació complicadíssima del comerç local de les dues capital del Vallès, Aina Recordà i Maria Bajona, de 37 i 38 anys, decideixen «afrontar un gran repte» per aportar el seu «gra de sorra al comerç de Sabadell». Així, han agafat el relleu a un icònic comerç de Sabadell, Estripa’m, una botiga nascuda el 1988 ubicada al número 103 de la rambla de Sabadell, que anunciava aquesta primavera el seu tancament per «jubilació». Bajona, una de les ja propietàries, explica que obre amb il·lusió aquesta nova etapa: «totes les casualitats ens han vingut de cara», i per aquesta raó agafen el tren d’«un dels desafiaments més grans de les nostres vides».

Més notícies de Sabadell en l’edició local d’EL PERIÓDICO Sabadelli en la de Terrassa