Una de cada tres parades de mercats municipals a la província de Barcelona està tancada

L’informe ofereix per primera vegada una radiografia completa de l’estat d’aquests equipaments. Lluny de mostrar una xarxa homogènia, revela un mapa irregular en què coexisteixen excepcionalment mercats en plena ocupació amb d’altres on la inactivitat arriba a cotes estructurals. Només set compten amb totes les seves parades en actiu, i en una quarta part, la proporció de parades tancades supera el 50%. Un altre informe provincial, en aquest cas sobre hàbits de consum, ja va revelar que tan sols tres de cada deu consumidors de l’àrea de Barcelona opten pels mercats municipals en el seu àmbit estrella, l’alimentació fresca.

La pèrdua progressiva d’ocupació comercial afecta de manera directa el model de mercat entès com a espai de proveïment quotidià i node del comerç de proximitat. L’envelliment dels professionals, la falta de relleu i l’evolució dels hàbits de consum podrien actuar com a factors de fons.

El perfil darrere del taulell

Les 2.079 parades operatives generen ocupació per a 3.204 persones, de les quals el 82% són dones. L’ edat mitjana dels que sostenen aquesta activitat és de 48 anys, cosa que confirma un perfil professional consolidat, però envellit. Un 62% treballa com a autònom i el 38% ho fa dins de petites empreses familiars.

El predomini de les activitats tradicionals continua vigent: carnisseries, polleries, parades d’ous i ‘caça’ concentren el 22% del total. No obstant, aquesta oferta enfronta la competència de grans operadors i supermercats, que s’han instal·lat ja en un terç dels mercats.

Supermercats dins del mercat

El 31 dels 91 mercats analitzats operen firmes de distribució alimentària. Mercadona és present en 11, Condis en cinc i CO-UM en quatre. Altres grups –Caprabo, Bon Preu, DIA, La Sirena o Supercoop– tenen presència més limitada. L’espai mitjà que ocupen aquests operadors és de més de 1.000 metres quadrats, una dada que il·lustra el seu pes dins del conjunt. Aquesta convivència entre el model tradicional i el comercial respon a una necessitat d’atraure públic i ampliar oferta, no obstant, també introdueix noves dinàmiques de competència interna.

La incorporació d’eines digitals es troba en fase inicial. Només el 22%dels mercats ha posat en marxa plataformes de venda en línia (Marketplace), i tot just un 15% de les parades està adherida a aquests sistemes. El repartiment a domicili arriba al 25% dels mercats, amb una mitjana de 215 entregues anuals, majoritàriament mitjançant ciclologística. Tot i que aquestes dades apunten a una voluntat d’adaptació, la implantació continua sent marginal respecte al conjunt del sistema comercial.

Infraestructura condicionada, reformes limitades

El 30% dels mercats estan ubicats en edificis catalogats, cosa que dificulta reformes estructurals. De fet, només el 39% ha executat alguna obra de millora en els últims anys, i un 30% no ha sigut objecte d’intervenció des de la seva construcció.

Notícies relacionades

Una persona morta al centre comercial Via Sabadell en desprendre's un plafó de formigó d'una botiga

Outer, la ginebra catalana pensada per prendre a l’espai, s’expandeix cap a Singapur i Madrid

La superfície mitjana dels mercats se situa en 3.733 m, amb un predomini clar d’espais entre 1.000 i 5.000 m, cosa que limita la diversitat d’usos i l’ampliació de serveis. El 39% compta amb aparcament propi, amb una mitjana de 134 places –la meitat, gratuïtes–, i el 60% disposa de cambres frigorífiques.

La Diputació de Barcelona considera els mercats municipals una «peça estratègica del comerç local» i per això ha impulsat aquest cens com a base per a la seva modernització. L’objectiu, expliquen fonts de la DIBA, és «disposar d’un diagnòstic que permeti intervenir amb més eficàcia en cada cas».