Fotos d’Aymerich dels 70 i els 80 viatgen al present

En una fotografia feta per Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) des del mar surten una golondrina (la barca), grues i tancs portuaris, i la mola del cementiri de Montjuïc. Toni Amengual (Palma, 1980) revisita en l’actualitat aquesta imatge dels anys 70 o 80 des de dalt del cementiri, i el que veiem és una escultura caiguda i trencada d’un panteó, potser els mateixos tancs portuaris, una platja de contenidors, unes grues molt més grans i un creuer que per al fotògraf "reflecteixen els nínxols" de la foto d’Aymerich.

En l’exposició Barcelona en diàleg fins al 12 de desembre a Fujifilm House of Photography, Amengual torna en el present a fotos d’Aymerich, Premi Nacional de Fotografia 2021, de les dècades de 1970 i 1980. En concret, a sis. L’esmentada, una del mosaic de Miró a la Rambla (dues persones xerrant i una passejant un gos versus turistes amb pressa i maleta amb rodes); una del parc Güell (dos coloms juguen en l’aire davant el buit banc ondulant de la plaça versus una turista fotografia el banc i una altra es fa un selfie amb aquest de fons); una de la Sagrada Família (les quatre torres que hi havia llavors són ara el logotip del temple o atracció turística); una de Ciutat Meridiana (un venedor d’enciclopèdies de vint-i-un botó i amb maletí avança per un descampat cap a un bloc de pisos, mentre que Amengual retrata el gronxador d’un parc amb terra tou, una mica ha millorat Ciutat Meridiana), i una que reservarem per al final. Aymerich va documentar de manera extraordinària els moviments socials de la Transició. Hi ha fotos al respecte a la mostra. Amengual ha fet aquí una eloqüent el·lipsi. No torna a cap. "La gent llavors s’expressava al carrer i ara ho fa amb el turisme", resumeix.

"Visió de gènere"

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

Tampoc interactua Amengual amb la sèrie del muntatge d’una exposició d’escultures d’Arístides Maillol. Aymerich es va fixar que les dones esculpides "estaven lligades i eren maltractades", en les seves paraules. Exigències del transport i la instal·lació, d’acord, però també unes fotos carregades de simbolisme i denúncia. "Crec que les meves fotografies aporten una visió de gènere", diu.

De Montserrat Roig, Vicent Andrés Estellés, Juan Marsé, Joan de Sagarra i Lluís Permanyer, i Pere Calders són els retrats d’Aymerich que presenta l’exposició. Amengual replica l’última, al terrat de la Fundació Tàpies, amb Aymerich com a model. És la foto reservada per al final. Al fons es veu una mirada masculina feréstega amb el lema Be the problem, part d’una lona publicitària. Una sort que fos allà, perquè "la Pilar era un problema per a molts homes".