Placatge a l'exclusió social a Sabadell

Cada vegada que inicia un esprint, laMiriam posa les seves mans fermes, en punta, l’esquena recta i clava la mirada en el seu objectiu mentre mou cames i braços tan ràpid com pot. «És Flash»,comenten les seves companyes del Sabadell Rugby Club (SRC) quan comença la carrera. Aquesta és la seva primera temporada com a jugadora de rugbi, esport que va descobrir gràcies al projecte d’inclusió social per a joves‘Placant Barreres’.

La Miriam va aterrar en el projecte el febrer del 2019, quan els membres de ‘Placant Barreres’ s’havien traslladat al barri de Can Puiggener, aconsellada per un dels seus professors i s’hi va enganxar des del primer minut. En la primera sessió, «el que més em va agradar va ser el placatge i agafar la pilota i envestir-me contra l’altre equip», explica la Miriam. No obstant, el que va acabar de convèncer-la va ser la melé –jugada on components dels dos equips es disputen la pilota abaixats i agafats–: «Està composta per diverses persones, en aquell moment formes un grup, t’uneixes més al teu equip», explica la Miriam.

‘Placant Barreres’, que està a punt de complir el seu primer any, és el fruit del Treball de Final de Grau (TFG) en Integració Social de Francisco Javier Benito, també jugador del Sabadell. La iniciativa està dividida en dos gran fases: els tallers d’introducció i iniciació al rugbi i una beca perquè els participants que hi continuïn interessats puguin continuar jugant en el RCS. «No importa que juguin millor o pitjor, l’important és que en tinguin ganes i siguin aplicats», explica Francisco.

Abans d’establir-se el sistema actual, el projecte es va haver de reinventar. En un inici van plantejar els tallers d’introducció en el camp del Sabadell, però no va funcionar. «Està aïllat i a alguns joves els costava arribar fins allà», comenta el Francisco, així que, per contrarestar els problemes de mobilitat, la iniciativa va passar a ser itinerant. Ara, des de ‘Placant Barreres’ es coordinen amb els Serveis Socials i l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sabadell per buscar espais on instal·lar-se i que es trobin en zones amb un major nombre de joves en risc d’exclusió.

A més, des dels Serveis Socials municipals també deriven joves. Així és com va arribar elNil a ‘Placant Barreres’, un dels tres joves que han sigut becats aquesta temporada. «Quan hi va arribar al gener, tenia alguns problemes a l’escola i amb la família. No trobava el seu lloc», explica el Francisco. «Laseva evolució ha sigut molt bona, també gràcies al recolzament de Serveis Socials i de la seva família, que s’hi ha implicat molt. Això ajuda que el jove se senti avalat», afegeix.

El Nil havia practicat atletisme, un esport més solitari: «M’havia de forçar a mi mateix i soc gandul», admet. «En un equip tens molta més responsabilitat perquè, si falles, falles al grup», explica el Nil, qui també afirma estar «més centrat» i que, des que va adquirir el compromís d’anar a entrenar, ja no passa tant temps al carrer com abans.

Trencar estigmes i prejudicis

Des de ‘Placant Barreres’ volen anar més enllà de la integració i, per això, no és casual que la responsable dels tallers sigui una dona. Elisabet Grané es va afegir a la iniciativa dle Francisco quan l’hi va presentar. A més d’integradora social, també és entrenadora, circumstància que van aprofitar per mostrar que les dones «també poden jugar a rugbi» i així «trencar estigmes».

L’Elisabet descriu l’experiència d’aquest primer any de tallers com a «molt enriquidora». No obstant, tot i que destaca que mai l’han rebutjat, sí que «de vegades hi ha alguna resistència»,però sap com trencar-les. «Primer, les coses es parlen i es deixen clares i, si hi ha algun cometari el tallo ràpid, per exemple, si diuen «no tens força» els dic que em facin un placatge i llavors veuen que no poden», comenta l’Elisabet. Explica també que el rugbi necessitafísics molt diferents i que això ajuda les dones a «ser conscients del mateix cos» i a «pujar l’autoestima» una cosa que la Miriam té clar: «Tant és ser grassa, flaca, petita, forta...perquè hi ha posicions per a totes. Pots ser molt forta, que et serveix per aguantar els cops, o hi ha noies més primes, que corren molt».

Quan la Miriam va començar a entrenar amb el Sabadell dubtava sobre com encaixaria a l’equip. Tant des de ‘Placant Barreres’ com des de la seva família expliquen que mesos enrere era molt més tímida i reservada. «Abans era més tancada, fins i tot amb les amigues, ara és més oberta. Ha sigut un canvi positiu, des que és aquí, està bé», comenta elBienvenido, el seu pare.

També el Bienvenido ha canviat en els pocs mesos que la Miriam és oficialment jugadora de rugbi. Tot i que al principi no li agradava la idea que la seva filla practiqués un esport amb tant contacte, ara assisteix amb la seva dona a cada partit per animar-la i fins i tot l’acompanya a veure partits de la secció masculina del Sabadell Rugby Club. Més enllà de la seva visió sobre l’esport, el Bienvenido admet un canvi també en el terreny social: «Ens hem començat a relacionar amb els pares i les recolzarem. Quan fan el‘tercer temps’ens ajuntem i parlem, es fa molt més grup. Això no ho havia vist en altres esports», destaca el Bienvenido.

Complicacions per la falta d’equipaments

Tot i que pels tallers han passat dotzenes de joves, finalment només tres han sigut becats aquesta temporada. El Francisco exposa la falta d’instal·lacions i els problemes de mobilitat d’alguns joves com a motius principals perquè molts dels participants acabin allunyant-se. «A Sabadell tenim un problema amb les instal·lacions esportives. En alguns barris no hi ha camps lliures i no hem pogut ni fer els tallers», lamenta el Francisco.

A més, per al Sabadell Rugby Club també és difícil acollir els joves perquè no tenen espai per a categories de formació. La Miriam pot jugar en el club perquè en categoria femenina sènior es permet que participin menors d’edat, però no passa el mateix amb el Nil i elMusta, els altres dos joves becats. Per això, des de ‘Placant Barreres’ van haver d’arribar a un acord amb el Sant Cugat, que sí que està dotat de categories de formació.

El Musta no va passar pels tallers, la seva arribada al projecte va ser diferent. Jugava a rugbi a Sant Quirze fins que per edat va haver de sortir del club i el van derivar a Sabadell, on, com el Nil, va començar a entrenar amb el sènior. «Des del principi em vaig sentir molt bé amb ells, com si els conegués des de fa molt temps», explica. No obstant, tampoc podia jugar en el Sabadell Rugby Club perquè és menor d’edat, així que ‘Placant Barreres’ li va buscar un lloc a l’equip de Sant Cugat.

Ell volia continuar jugant a rugbi perquè «la gent no protesta tant, tot i que es faci mal, i sempre hi ha molt bon ambient». El Musta explica que desplaçar-se fins als entrenaments i partits no li suposa un problema perquè va amb tren o amb cotxe, amb el pare d’algun company, però la distància i els horaris –els entrenaments solen acabar de nit– són un hàndicap per a moltes famílies, que fa que els seus fills s’allunyin del projecte.

El Francisco afirma que, tot i que no hagin seguit amb el rugbi, altres participants dels tallers s’han apuntat a altres esports, una cosa que per a ell no és un fracàs, ja que «l’important és que aquests joves no passin tant temps al carrer» i que «trobin alternatives, tot i que sigui en el futbol o l’atletisme».

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Tot i que la Miriam, el Nil i el Musta ja tenen els seus equips, tampoc s’han desvinculat del tot del projecte. Des de ‘Placant Barreres’ continuen pendents de la seva evolució i parlen amb ells, amb entrenadors i amb els clubs: «En tots els casos, l’adaptació està funcionant perfectament»,assenyala el Francisco. Per la seva banda, la Miriam, que insisteix a entrenar i jugar partitsfins i tot estant lesionada, espera que els tallers de ‘Placant Barreres’ tornin el 2020 per donar un cop de mà, aquesta vegada per ajudar l’Elisabet a ensenyar els nouvinguts.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA