Gontxo i Pedro, un salt a pedals

AGontxo Largo, periodista donostiarra de 36 anys, i Pedro Muñoz, comercial madrileny de 38, els ha unit la crisi. Veritat a mitges: l'altra meitat de la seva aliança va a càrrec de la seva afició compartida: la bicicleta. L'amor als pedals que tots dos professen des de l'adolescència els ha conduït fins al local de bicicletes urbanes que han obert fa dos mesos al barri madrileny de Chamberí, després de passar llargs mesos d'ajustos pressupostaris, rebaixes salarials i suspensions de pagaments en les seves ocupacions anteriors.

Fa tot just cinc anys, a Muñoz li faltaven hores per atendre la demanda de feina que li arribava a les mans. Que lluny que queden els temps de la bombolla immobiliària. Es dedicava a comercialitzar piscines per a vivendes particulars i en aquella època, que avui sembla d'una altra era, els bancs engrandien amb alegria les hipoteques perquè els seus clients posessin a l'última moda el jardí de casa, i fins i tot els sobressin diners per anar-se'n de creuer.

Però el 2007, de sobte, tot es va parar -ell ho va notar abans que els altres-, i l'empresa per a la qual treballava va passar de col·locar 300 piscines a l'any a ordenar una suspensió de pagaments. Va temptejar altres terrenys, ¿però on anava ell, amb un currículum tan lligat al món de la construcció? «En aquest país ningú et dóna l'oportunitat de canviar de perfil professional, tenim aquest prejudici», es queixa. Més emoció: al cap de sis mesos, l'empresa de la seva dona també es declarava en fallida. Tots dos de cap a l'atur amb dues filles en edat escolar.

Largo ha conegut en les seves carns el procés de precarització que ha experimentat la professió periodística els últims anys. Col·laborava amb la premsa local de la seva ciutat, Sant Sebastià, i publicava reportatges com afreelanceen revistes de viatges, però pel mateix article ara li pagaven la meitat que fa deu anys. Posats a buscar sortides, es va traslladar a Madrid per fer col·laboracions en editorials.

I aquí comença la cadena d'atzars. Muñoz i el germà de Gontxo -el tercer en discòrdia en aquesta història- són veïns i acostumen a coincidir a la porta del col·legi de les seves filles. Un dia, gairebé per casualitat, es van posar a parlar de ciclisme i poc després van començar a sortir de ruta. En aquelles passejades, Pedro li va comentar que malament que estava la feina en el seu sector i li va parlar de les seves ganes de fer un salt. Coneixedor de l'afició als pedals que els uneix a tots tres, al germà de Largo se li va encendre de cop i volta la bombeta: «¿I si muntem un negoci relacionat amb la bicicleta?».

Notícies relacionades

«Confio en el meu producte però vendre'l no és fàcil»

«Vaig haver de tancar aquesta primavera»

La reunió iniciàtica va tenir lloc la tardor passada, i al mes de maig Gripp, que pren el nom d'una localitat situada al peu del Tourmalet, era una realitat. La bicicleta urbana disfruta avui de bona salut, però a Madrid no ha assolit encara el nivell de popularitat i ús que té en altres ciutats, com Barcelona. «És un sector que està cridat a créixer, té molt de recorregut per fer. Per això vam veure raonable el negoci», explica Largo. De botigues de ciclisme de muntanya n'hi ha moltes, però potser no tantes que estiguin dedicades en exclusiva a la bici de ciutat.

OFERTA / Aquest és el forat que pretenen cobrir amb una oferta de bicicletes, roba i accessoris que farà les delícies de l'aficionat al ciclisme urbà més exigent. El local, que ocupa un antic taller de cotxes, s'assembla més a un centre d'adoració als pedals que a una botiga tradicional. Tenen fins i tot una taula i una cafetera per xerrar tranquil·lament amb els clients mentre fan un cafè. «Estava clar, ens havíem de reinventar. No sabem si això tindrà futur, però si hem de patir, val més que sigui fent una cosa que ens agrada», raona Muñoz.