L’anomalia de l’interior i l’oest

Les temperatures extremes i la sequedat d’una vegetació abundant expliquen que l’onada de grans incendis estigui fuetejant, sobretot, la façana atlàntica i no el litoral mediterrani, on històricament s’ha concentrat el risc de foc durant l’estiu.

L’anomalia de l’interior i l’oest
2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

L’onada de grans incendis forestals que travessa Espanya s’està focalitzant, sobretot, a l’oest i a l’interior de la Península. Segons expliquen els experts, es tracta d’una "anomalia", ja que, sobre el paper, són zones menys proclius a grans focs a diferència del Mediterrani, on històricament s’ha concentrat el risc d’incendis durant l’estiu. "Estan cremant zones del centre i nord-oest peninsular teòricament menys proclius a focs severs, en comparació amb el litoral mediterrani. És un fet que crida l’atenció", afirma Jesús Santiago Notario del Pino, professor titular del Departament de Geologia de la Universitat de La Laguna, en una anàlisi remesa al Science Media Centre Espanya (SMC). Les causes, explica, requeriran una anàlisi més profunda. Però, per ara, tot apunta que "les condicions de calor extrema i prolongada són un element clau que afavoreix un escenari com l’actual".

Els registres assenyalen que les zones més afectades són les que més han patit els extrems de temperatura de l’onada de calor que, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), han registrat de manera repetida, i en molts casos constant, valors per sobre dels 40ºC i màximes que han vorejat els 46 ºC. Aquesta situació, segons expliquen els experts, podria haver contribuït de manera clau a augmentar el risc d’incendis a la zona. Sobretot perquè, després d’una primavera plujosa que va fer brollar la vegetació, l’arribada de la calor extrema va assecar el paisatge i va augmentar considerablement la quantitat de combustible potencialment inflamable.

En aquest context de calor extrema i vegetació abundant però ressecada, "només necessita una espurna per provocar un gran incendi", afirma Cristina Santín Nuño, científica titular del CSIC i cap del Departament de Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut Mixt de Recerca en Biodiversitat (Universitat d’Oviedo-CSIC). Fins ara, en la majoria d’incendis en curs, encara no s’ha aconseguit identificar la causa que va iniciar el foc. I, tot i que en alguns casos se sospita de l’actuació de piròmans, tampoc es descarten altres hipòtesis com focs derivats de pràctiques agrícoles no autoritzades, d’errors humans o fenòmens naturals com els llamps. Però, més enllà de les causes exactes de la ignició, els experts demanen focalitzar l’atenció en els factors estructurals que estan avivant les flames. Com la calor extrema.

A Espanya, un dels principals factors que es tenen en compte de cara a calcular el risc diari d’incendis és justament la calor. Segons les anàlisis elaborades per l’Aemet, les principals variables per tenir en compte per saber si una zona té més o menys risc d’incendi són la temperatura de l’aire sec, la humitat relativa, la velocitat del vent i la precipitació registrada en les últimes 24 hores en una regió concreta. En aquests dies, la combinació de tots aquests factors situa pràcticament tot el territori espanyol en un llindar de risc "extrem" d’incendi.

Notícies relacionades

L’anticicló de les Açores

Però, més enllà d’això, segons apunta un estudi publicat en la revista Nature Geoscience, en zones de l’interior i l’oest peninsular també s’està patint "assecatge progressiu" de l’ambient a causa, entre d’altres, a fenòmens com l’"enfortiment de l’anticicló de les Açores", cosa que també podria estar contribuint a augmentar el perill d’incendis a la façana atlàntica.

Temes:

Calor Espanyol