La segona corona de Barcelona afronta el creixement de població

Dues expressions il·lustren la preocupació dels ajuntaments catalans per fer front al repte demogràfic a les seves ciutats: "L’ampolla s’està buidant" i "el terra es mou". S’hi van referir tant David Bote, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Mataró, com Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia de Barcelona, en la Convenció Nacional d’Alcaldes 2025 celebrada a finals de maig.

Hi va quedar patent com el còctel entre envelliment de la població, baixada de la natalitat i incessants fluxos migratoris ha deixat petits els serveis municipals per donar resposta a necessitats socials que els sobrepassen. La preocupació és especialment visible entre les ciutats de l’associació Arc Metropolità, on hi ha integrades urbs de la segona corona metropolitana de Barcelona, entre les quals Terrassa, Sabadell, Mataró o Vilanova i la Geltrú.

"Expulsats de Barcelona"

Només el 2023, Sabadell va ser el municipi de Catalunya amb el saldo migratori positiu més gran, és a dir, on el nombre de nous veïns va superar el dels que van marxar: en total va rebre 974 persones. El van seguir Vilanova i la Geltrú i Terrassa, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Que Sabadell sigui una de les ciutats que més població acull té una lectura positiva per a l’Ajuntament. "Som una ciutat viva i atractiva", valora el primer tinent d’alcaldia, Eloi Cortés. "Però també representa un repte important: necessitem adaptar els nostres serveis al ritme d’aquest creixement, i això requereix planificació, recursos i temps", adverteix. Cortés no dubta a qualificar molts dels nouvinguts com "expulsats de Barcelona", en el sentit de veure’s empesos a sortir per la dificultat d’accedir a un habitatge digne a la capital.

Un debat similar s’ha obert a Terrassa, que ja supera els 233.000 habitants. L’alcalde, Jordi Ballart, va alertar durant el seu balanç de mandat sobre el "risc de col·lapse" si no s’actua amb visió estratègica. "Ens preocupa el ritme de creixement, com també preocupa a altres alcaldes de municipis grans de Catalunya. Hem de trobar un equilibri entre el desenvolupament urbà i la garantia de serveis públics de qualitat", va assenyalar.

Ballart va remarcar que serveis com la sanitat, l’educació o el transport han de créixer al mateix compàs que la població. "És cert que hi ha una pressió molt forta, però també l’afrontem com una oportunitat per reforçar la cohesió i construir una ciutat moderna, diversa i amb oportunitats". L’Ajuntament de Sabadell, per la seva banda, busca que Sabadell es converteixi en una ciutat exclusivament residencial. En aquesta línia, l’Ajuntament impulsa plans urbanístics que permeten densificar sense perdre sòl industrial, amb la mirada posada a atraure ocupació i garantir una economia equilibrada.

A Vilanova i la Geltrú, amb prop de 70.000 habitants, el fenomen es reprodueix amb matisos propis. La seva bona connexió amb Barcelona i un preu de l’habitatge més assequible l’han convertit en refugi per a moltes famílies. "És una tendència que fa temps que observem. Des de l’Arc Metropolità reclamem polítiques de país: necessitem infraestructures, habitatge i seguretat que acompanyin aquest procés", apunten des del consistori. En les últimes setmanes, la ciutat ha reforçat les seves línies d’autobús cap a la capital i treballa en projectes per millorar tant la C-31 com el servei de Rodalies. Paral·lelament, s’impulsa un Pla d’Ordenació Urbanística i es promouen promocions d’habitatge públic, amb l’objectiu de planificar un creixement sostenible que mantingui la connexió amb Barcelona sense perdre qualitat de vida.

Taca d’oli

Si s’amplia la mirada més enllà de Barcelona, el creixement demogràfic a diverses ciutats del seu entorn immediat és significatiu. En global, Sabadell ha sumat 8.471 habitants en els dos últims anys (2022 i 2023, segons les últimes dades d’Idescat), Terrassa n’ha guanyat 6.270 i Mataró, 2.430. Aquest augment està vinculat al preu de l’habitatge a la capital, que actua com una autèntica palanca de fluxos migratoris.

Només el 2023, Barcelona va perdre 11.500 residents que es van traslladar a altres municipis catalans. Un fenomen que també es reprodueix en altres ciutats densament poblades de l’àrea metropolitana, com l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L’encariment sostingut del mercat immobiliari, juntament amb la pressió turística sobre el parc residencial, empeny moltes famílies a buscar alternatives més assequibles, especialment en localitats ben connectades amb la capital.

No obstant això, aquestes grans ciutats no perden població en termes absoluts. De fet, i tot i que pugui semblar paradoxal, continuen creixent gràcies a l’arribada de població estrangera. Només el 2023, Barcelona va guanyar 45.402 nous residents procedents de l’estranger. Aquesta tendència té efectes col·laterals directes també en l’entorn de la capital. Segons Idescat, el preu del lloguer a Sabadell ha pujat un 62,54% en l’última dècada, mentre que a Terrassa l’increment supera el 63,41%.

Bombolla de lloguers

"La bombolla del lloguer no ha esclatat només al centre de Barcelona. S’ha de llegir com una taca d’oli cap a la seva perifèria", adverteix la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. "En l’última dècada, hem vist increments percentuals del lloguer més abruptes en ciutats com Terrassa que fins i tot a la mateixa capital". La dinàmica, a més, s’ha accelerat en els últims anys. Arcarazo assenyala que els que fugen dels preus desorbitats de Barcelona estan pressionant els mercats immobiliaris de municipis limítrofs, que fins fa poc oferien una mica d’oxigen.

Notícies relacionades

Els barons del PSOE reclamen al líder que faci un tomb a l’Executiva

La ponència política del PP rebutja posar un cordó sanitari a Vox

Els experts, de fet, adverteixen que el mateix efecte de Barcelona es podria generar a les ciutats de l’entorn. Per a l’especialista en migracions internes, la doctora Arlinda García, ja ha passat. "Som davant una taca d’oli que es va estenent", adverteix. "Les persones expulsades pels preus de Barcelona es traslladen a ciutats més assequibles. Però al concentrar-se allà, pressionen la demanda i els preus també pugen. El mateix patró es repetirà en altres localitats si no s’actua amb polítiques de contenció i habitatge públic". La secunda la sociòloga exsíndica de Sabadell Eva Abellan, que explica que "aquestes ciutats ja comencen a sentir-se tensades davant l’augment de població".

El cap de secció d’Anàlisi i Prospectiva Territorial de la Diputació de Barcelona, Josep Antoni Bàguena, matisa que "aquestes ciutats també expulsen població a altres de més petites que pateixen un volum de població perquè quantitativament no són tan grans, però percentualment sí que suposen un increment". Segons el seu parer, "no es pot entendre que Barcelona és només el municipi, sinó tota la seva àrea metropolitana".