Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

La Generalitat ja té llesta la plataforma digital que ha de servir per desbloquejar la posada en marxa de les zones de baixes emissions (ZBE) als municipis catalans de més de 50.000 habitants que no formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, aquesta eina de gestió i seguiment ja funciona en fase de proves i els municipis hi podran accedir en els pròxims dies. Fins ara, ciutats com Terrassa, Sabadell i Girona esgrimien que no podien començar a multar ni activar les seves ZBE perquè no existia un registre autonòmic per a les autoritzacions dels vehicles que sí que poden entrar a l’àrea amb limitacions al trànsit.

Aquest sistema tecnològic, del qual la pionera àrea metropolitana de Barcelona sí que disposa des de fa temps, és imprescindible perquè les ZBE siguin efectives. Sense aquest sistema no és possible posar en pràctica la mesura, ja que en aquesta plataforma s’han d’inscriure els vehicles que, malgrat ser dels més contaminants, tenen dret a acollir-se a alguna de les excepcions per circular amb permís per aquests perímetres regulats. Per tant, els municipis que estaven pendents d’aquest registre ja podran començar a implementar les seves ZBE en les setmanes següents.

Cal recordar que una quinzena de les 23 ciutats obligades encara no sancionen ara per ara. No obstant, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat confia que la situació canviï quan aquest registre comenci a operar. "La plataforma capacitarà els municipis perquè gestionin les seves ZBE i una de les possibilitats que ofereix és la imposició de sancions", explica Sonsoles Letang, directora general de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic, en conversa amb aquest diari.

Aquesta infraestructura digital integra les càmeres de videovigilància que llegeixen les matrícules i els horaris, i permet identificar les possibles infraccions. Els ajuntaments de les grans ciutats que no formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona podran adherir-se a la plataforma de manera voluntària signant un conveni amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, l’ens que ha desenvolupat el registre juntament amb la Generalitat. Cada consistori pot decidir si s’afilia al sistema de manera completa, cosa que inclourà tot el mecanisme de gestió i control, o només de manera parcial i únicament per poder registrar els vehicles que quedin exempts de la restricció. El registre català conviurà amb el de l’àrea metropolitana de Barcelona, que mantindrà el seu propi després de sol·licitar-lo a la Generalitat durant la tramitació del decret català que regula les ZBE.

Sol·licitar una autorització

Al principi, les ZBE de les localitats de més de 50.000 habitants impediran el pas dels cotxes, motos o furgonetes sense etiqueta. Després, més endavant, a partir del 2028, vetaran també els vehicles amb etiqueta groga, la de la lletra B. Però, exactament, ¿quins seran els casos en els quals es podrà sol·licitar una autorització per circular en una zona de baixes emissions?

De manera detallada, es coneixeran durant les pròximes setmanes, quan l’Executiu català aprovi un decret que recollirà totes les excepcions possibles. De moment, això sí, ja es coneixen alguns dels supòsits generals que permeten obtenir autoritzacions especials per circular a les ZBE, com per exemple els vehicles que transporten persones sotmeses a tractaments mèdics periòdics o els de conductors amb rendes baixes que no disposen d’etiqueta ambiental.

Els residents podran entrar a les ZBE fins a 52 dies a l’any, mentre que els no residents, un màxim de 24 dies a l’any. A més, les furgonetes i vehicles sense etiqueta implicats en la distribució de mercaderies tindran un període d’excepció de dos anys si pesen més de 3,5 tones. "El decret concretarà les circumstàncies específiques de cada cas i donarà marge perquè molts ciutadans puguin continuar utilitzant els seus cotxes de manera puntual", afirma Letang.

A través de la nova plataforma digital impulsada pel Govern, es podran tramitar aquestes sol·licituds de manera centralitzada. És a dir, aquest sistema serveix tant perquè la ciutadania sol·liciti les autoritzacions especials com també perquè els ajuntaments en facin el seguiment i la gestió. "Les excepcions seran diverses i quedaran molt precisades", exposa la directora general.

"Una altra possibilitat és la d’incloure moratòries", afegeix la responsable, amb referència a la possibilitat que la posada en marxa de les ZBE es pugui acabar retardant. Tot i així, sí que està previst que es comenci a vetar l’etiqueta groga de manera general a partir de l’1 de gener del 2028. L’únic cas de moratòria generalitzada per a residents fins ara és el de Cerdanyola del Vallès, que eximirà de multes a les seves ZBE fins al 2028. La ciutat del Vallès va obrir la veda d’aquestes mesures en el marc de l’AMB, que va acceptar aquest tipus d’exempcions exclusivament en municipis que encara no comptin amb transport públic assumit per l’Administració metropolitana.

Pla de qualitat de l’aire

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

En paral·lel a aquesta plataforma online i al decret d’excepcions que es validarà durant les pròximes setmanes, l’Executiu català ja treballa en un nou pla de qualitat de l’aire. L’actual, redactat per l’anterior Govern d’ERC i assumit per l’Administració liderada per Illa, té com a horitzó el 2027. Però ja s’estan establint les bases d’un nou document que marcarà les pautes que caldrà seguir entre el 2028 i el 2033. "Quan estigui llest, les ordenances municipals s’hauran de modificar per adaptar-se al nou marc", confirma Letang.

¿Mantindrà aquest pla el veto a l’etiqueta groga el 2028? "Sí, però es tindrà en compte el parc de vehicles circulant i les rendes a l’hora de posar la restricció en pràctica", avança Letang. La conselleria destaca així mateix que el transport per carretera és el principal sector responsable de les emissions i que l’activació de les ZBE és necessària per reduir la contaminació i els gasos amb efecte hivernacle, i per la millora de la qualitat de vida a les ciutats.