Pugna pel patrimoni artístic
El MNAC insisteix en l’"alt risc" que suposa moure les pintures de Sixena
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, advoca per la col·laboració institucional entre Aragó i Catalunya després de la sentència del Suprem que obliga a tornar les peces de la sala capitular al monestir d’Osca. El museu reitera que traslladar-les activaria "una bomba de rellotgeria".
El ple de l’Ajuntament de Barcelona debat una declaració institucional

A l’espera que la setmana vinent es reuneixi el patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per donar una resposta a la sentència del Tribunal Suprem que obliga el museu barceloní a tornar les pintures de la sala capitular, la consigna és ben clara: prudència institucional i perfil tècnic. Serà l’òrgan de direcció del museu, del qual formen part el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el que decideixi els passos que s’han de seguir en la resolució d’aquest conflicte.
En la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca ratificada pel Suprem, la magistrada que va ratificar la propietat aragonesa de les obres i en va ordenar la devolució va assegurar que "cap pèrit ha afirmat la impossibilitat de traslladar les pintures a la sala capitular (del monestir) ni que el trasllat comporti inexorablement la pèrdua de les pintures. Ara bé, el trasllat no pot dur-se a terme de qualsevol manera".
El MNAC, no obstant, insisteix en la fragilitat d’unes pintures "incendiades i molt malmeses que el museu va salvar i que ha sabut conservar de manera extraordinària", tal com va reivindicar dimecres el director de la institució, Pepe Serra, i alerta de danys irreparables. En aquest sentit, la cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Carme Ramells, va assegurar ahir que moure les pintures del museu seria el mateix que activar "una bomba de rellotgeria", ja que es tracta d’unes obres "molt sensibles als canvis ambientals" i que són "químicament molt reactives".
Els canvis soferts al llarg dels anys, va assenyalar Ramells, han convertit les pintures murals en un artefacte altament inestable que té latents al seu interior tota "una sèrie de reaccions químiques en potència que es poden activar quan hi ha canvis d’humitat relativa". Ai xí mateix, va afegir la conservadora, les vibracions que siguin derivades del transport poden comportar una "modificació tensional" i la "caiguda de pintura".
"Tots els estudis que s’han portat a terme des del punt de vista físic, de vibracions, constaten que aquestes pintures no suporten la vibració i, per tant, un trasllat i un canvi d’emplaçament podrien suposar espatllar les pintures i és un risc elevadíssim", va alertar Ramells, que va recordar que més de la meitat de les pintures de la sala capitular es van perdre en l’incendi de 1936 i els fragments restants van patir els efectes devastadors de temperatures de més de mil graus durant dos dies.
Obres "molt fràgils"
Part de la fragilitat d’aquestes pintures, va recordar, es deu a totes les intervencions que s’han portat a terme en les últimes dècades per preservar-ne la integritat. "El conjunt de materials que componen aquestes pintures, i que es troben també en altres obres arrencades del Pirineu, és el que essencialment les converteix en obres molt fràgils", va remarcar la conservadora. Entre els mals a evitar són la creació de sals i el despreniment de partícules de pintura.
Per la seva banda, el professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la Universitat de Lleida i antic conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, va obrir una nova via a l’assegurar que els arcs del MNAC que exposen els murals "no es poden adaptar a la sala capitular ja que no tenen les mateixes dimensions". "¿Quin sentit té construir una sala annexa al monestir de Sixena per instal·lar-les? Tot això és una bogeria", va dir Velasco en declaracions a l’agència Efe.
Protecció patrimonial
Notícies relacionadesMolt més prudent, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, "espera i desitja" la màxima col·laboració entre els governs d’Aragó i Catalunya per complir la sentència del Suprem. "Les sentències s’han de respectar, hem de tenir la millor col·laboració institucional per fer els pròxims passos i, evidentment, el que més desitgem tots és la protecció d’un bé patrimonial molt important", va dir.
A l’Ajuntament de Barcelona, el ple debat avui una declaració institucional, impulsada per Junts i firmada pel PSC, els Comuns i ERC, que dona suport al MNAC i alerta dels riscos del trasllat. La declaració insta a "prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació per sobre de qualsevol altra consideració en l’execució de la sentència".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Escalada Bany de masses per a Alberto Ginés anant cap a la final mundial
- Clàudia Pina hi posa l’art
- Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas després d’informar-ne Montoro
- L’exministre va rebre informació confidencial sobre la jutge del cas dels eros a Andalusia
- El correu de la cúpula d’Hisenda a l’exministre del PP mesos abans de la detenció de Rato