El MNAC insisteix en l’"alt risc" que suposa moure les pintures de Sixena

En la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca ratificada pel Suprem, la magistrada que va ratificar la propietat aragonesa de les obres i en va ordenar la devolució va assegurar que "cap pèrit ha afirmat la impossibilitat de traslladar les pintures a la sala capitular (del monestir) ni que el trasllat comporti inexorablement la pèrdua de les pintures. Ara bé, el trasllat no pot dur-se a terme de qualsevol manera".

El MNAC, no obstant, insisteix en la fragilitat d’unes pintures "incendiades i molt malmeses que el museu va salvar i que ha sabut conservar de manera extraordinària", tal com va reivindicar dimecres el director de la institució, Pepe Serra, i alerta de danys irreparables. En aquest sentit, la cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Carme Ramells, va assegurar ahir que moure les pintures del museu seria el mateix que activar "una bomba de rellotgeria", ja que es tracta d’unes obres "molt sensibles als canvis ambientals" i que són "químicament molt reactives".

Els canvis soferts al llarg dels anys, va assenyalar Ramells, han convertit les pintures murals en un artefacte altament inestable que té latents al seu interior tota "una sèrie de reaccions químiques en potència que es poden activar quan hi ha canvis d’humitat relativa". Ai xí mateix, va afegir la conservadora, les vibracions que siguin derivades del transport poden comportar una "modificació tensional" i la "caiguda de pintura".

"Tots els estudis que s’han portat a terme des del punt de vista físic, de vibracions, constaten que aquestes pintures no suporten la vibració i, per tant, un trasllat i un canvi d’emplaçament podrien suposar espatllar les pintures i és un risc elevadíssim", va alertar Ramells, que va recordar que més de la meitat de les pintures de la sala capitular es van perdre en l’incendi de 1936 i els fragments restants van patir els efectes devastadors de temperatures de més de mil graus durant dos dies.

Obres "molt fràgils"

Part de la fragilitat d’aquestes pintures, va recordar, es deu a totes les intervencions que s’han portat a terme en les últimes dècades per preservar-ne la integritat. "El conjunt de materials que componen aquestes pintures, i que es troben també en altres obres arrencades del Pirineu, és el que essencialment les converteix en obres molt fràgils", va remarcar la conservadora. Entre els mals a evitar són la creació de sals i el despreniment de partícules de pintura.

Per la seva banda, el professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la Universitat de Lleida i antic conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, va obrir una nova via a l’assegurar que els arcs del MNAC que exposen els murals "no es poden adaptar a la sala capitular ja que no tenen les mateixes dimensions". "¿Quin sentit té construir una sala annexa al monestir de Sixena per instal·lar-les? Tot això és una bogeria", va dir Velasco en declaracions a l’agència Efe.

Protecció patrimonial

Notícies relacionades

El MNAC envia la documentació al jutjat i accedeix que es prengui una mostra de les pintures

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

Molt més prudent, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, "espera i desitja" la màxima col·laboració entre els governs d’Aragó i Catalunya per complir la sentència del Suprem. "Les sentències s’han de respectar, hem de tenir la millor col·laboració institucional per fer els pròxims passos i, evidentment, el que més desitgem tots és la protecció d’un bé patrimonial molt important", va dir.

A l’Ajuntament de Barcelona, el ple debat avui una declaració institucional, impulsada per Junts i firmada pel PSC, els Comuns i ERC, que dona suport al MNAC i alerta dels riscos del trasllat. La declaració insta a "prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació per sobre de qualsevol altra consideració en l’execució de la sentència".