Junts i el PSOE acorden que Catalunya assumeixi la gestió dels secretaris i interventors municipals

Junts i el PSOE han aconseguit un acord en el marc de la tramitació de la llei de funció pública de l’Estat perquè Catalunya assumeixi la gestió integral dels funcionaris de l’administració local amb habilitació estatal: secretaris, interventors i tresorers municipals.

En un comunicat, expliquen que l’acord es materialitza a través d’una disposició addicional específica per a Catalunya en aquesta llei, que atribueix a la Generalitat les facultats de creació, classificació i supressió de llocs; aprovació de l’oferta d’ocupació pública; processos de selecció, nomenament i processos de provisió, i gestió administrativa integral d’aquests funcionaris.

Es tracta, segons Junts, d’un avenç reclamat des de fa temps pel món local, i amb això consideren que donen compliment al compromís adquirit amb el PSOE per a la convalidació dels reials decrets el gener del 2024 relatiu «al reconeixement de la posició singular en matèria institucional de la Generalitat com a conseqüència dels drets històrics i la tradició jurídica catalana».

Notícies relacionades

Hisenda convoca dilluns les autonomies per abordar el finançament i els Pressupostos

Sánchez escalfa la precampanya de les autonòmiques erigint-se en garant de la sanitat davant les privatitzacions

També defensen que contribuirà a revertir la situació crítica que, segons el seu parer, pateixen molts ajuntaments catalans «on el 66% de llocs de secretaria, intervenció i tresoreria es troben vacants o ocupats interinament, cosa que genera greus disfuncions». «Aquesta competència havia sigut gestionada amb èxit per la Generalitat fins a la recentralització imposada per l’LRSAL del 2013», afirma la formació, que consideren que l’acord és un avenç clau per al bon funcionament institucional dels municipis i l’estabilitat administrativa local.

L’acord també inclou mesures per afrontar «la greu situació dels empleats públics en abús de temporalitat i mesures inèdites per garantir els drets lingüístics dels catalans, com el deure dels funcionaris de l’Estat a atendre els ciutadans en la llengua oficial que escullin, i la reserva de places específiques per catalanoparlants en la funció pública de l’àmbit judicial».