Un any de la llei d'amnistia: ¿Com i a qui s’ha aplicat?

Però l’esperada declaració de constitucionalitat de la norma per part del TC no significa que s’aplicarà a ells. Almenys no automàticament, perquè el Suprem va considerar que el delicte de malversaciópel qual es va condemnar i el processament en rebel·lia de l’expresident Carles Puigdemont entrava dins de les excepcions de la mateixa llei, cosa que ella mateixa impedia l’aplicació. Tot i així ells podran esgrimir la sentència davant el Suprem per mirar d’agilitar una resolució favorable abans que es resolguin els seus recursos d’empara, cosa que no s’espera fins a final d’any. També caldrà veure si l’alt tribunal decideix recórrer a la carta de consultar amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a l’entendre que també afecta els interessos de la UE, abans de revisar la seva negativa.

Però que els líders independentistes siguin els que estan més lluny de veure’s beneficiats per la llei, no significa que no hagi servit per a res. Segons Òmnium Cultural, 178 persones imputades en causes penals vinculades al procés s’han vist beneficiades de l’amnistia. La majoria dels exculpats per l’aplicació de la llei de l’oblit havien participat en les manifestacions de tardor del 2019 contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els dirigents independentistes. No obstant, queden encara processos pendents de resoldre d’una forma definitiva.

L’entitat sobiranista calcula, d’altra banda, que han sigut amnistiats 164 agents de les forces de seguretat de l’Estat. Entre ells hi ha 46 policies nacionals imputats per les càrregues en diversos punts de votació durant el referèndum de l’1-0, una decisió que ha sigut recorreguda davant el Tribunal Suprem.

A més, els jutges han suspès l’aplicació de l’amnistia en 48 casos a l’elevar qüestions d’inconstitucionalitat al Constitucional o prejudicials al TJUE. I respecte a 407 persones més, Òmnium no té constància que existeixi una resposta judicial o que s’hagi tramitat la llei del perdó

Entre els processos que no estan tancats hi figura el del diputat d’ERC Josep Maria Jové, l’exparlamentari Lluís Salvadó i l’exconsellera de Cultura Natàlia Garriga, pendents de judici per haver participat en la logística de l’1-O. El juliol de l’any passat, el Tribunal Superior de Catalunya va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat i una altra prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè, al seu entendre, llei d’amnistia vulnera la Constitució i la normativa de la Unió Europea.

És un dels tres dubtes que va elevar el TSJC. El Suprem només va elevar una qüestió d’inconstitucionalitat, a l’haver de pronunciar-se sobre uns manifestants de Girona que la van emprendre a pedrades contra els jutjats després de la sentència del procés. La resta d’assumptes en què havia de resoldre en cassació van quedar pendents del pronunciament del TC sobre la remesa. Entre els quals figurava la revisió de les condemnes que després de la derogació de la sedició van quedar reduïdes a desobediència o la imposada a l’exalcalde de Sabadell Maties Secarrant (de Crida per Sabadell) , a l’haver facilitat el referèndum il·legal de l’1-O.

L’Audiència de Barcelona també està pendent de decidir sobre l’amnistia dels 40 ex alts càrrecs de la Generalitat, empresaris i informàtics processats pels preparatius de l’1-O, als quals se’ls atribueix els delictes de malversació de fons públics, desobediència i falsedat. La fiscalia ha sol·licitat que se li apliqui la llei del perdó per a la majoria i que només se segueixi el procediment contra dos acusats, els exsecretaris generals del Diplocat Albert Royo i Rosa Clavell, però per uns fets vinculats a una presumpta prevaricació.

Notícies relacionades

Illa viatjarà a la Xina al juliol per obrir pas a més inversions asiàtiques

La direcció d’ERC a Barcelona no incorporarà els junqueristes

També va acudir al TJUE el Tribunal de Comptes, que va paralitzar la sentència que preparava sobre l’1-O i l’acció exterior del Govern a l’espera del que acordi la justícia europea sobre l’amnistia de la responsabilitat comptable pel desviament de diners públics.

Els primers amnistiats van ser l’exconseller d’Interior Miquel Buch, que havia sigut condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació i prevaricació per fitxar d’assessor un sergent dels Mossos, Lluís Escolà, que va actuar com a escorta de l’expresident Carles Puigdemont a l’estranger i a qui també es va aplicar la llei de perdó. Aquell mateix dia, el 25 de juny, el TSJC va posar la directa i va fer el mateix amb 16 activistes condemnats per protestes entre el 2018 i el 2019; a un d’ells se li havien imposat set anys de presó. Des d’aquell dia el degoteig de persones amnistiades per jutges i tribunals va ser constant sobretot en els primers mesos d’aplicació de la norma.