Biden imposa 600 sancions a Rússia arran de la mort de Navalni

Es tracta del paquet més gran de sancions de Washington des que el Kremlin va iniciar fa dos anys la invasió d’Ucraïna i el mandatari nord-americà va assegurar que arriben en resposta a aquesta "continuada guerra de conquesta" i a la mort a la presó del dissident Aleksei Navalni, al qual va definir com "un valent activista anticorrupció i el més ferotge líder de l’oposició a Putin", a qui responsabilitza de la seva mort.

Arriben també d’acord amb la legislació per donar més ajuda a Ucraïna, que continua bloquejada al Congrés, davant l’oposició dels republicans a aprovar 60.000 milions de dòlars més per a Kíiv. I amb temor d’imposar un embargament total sobre el petroli rus, o d’apoderar-se dels béns russos ja congelats, cosa que deixa la pressió econòmica sobre Rússia amb sancions molt específiques com l’eina de Biden per mirar d’alentir l’esforç bèl·lic del Kremlin.

Notícies relacionades

Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

¿Quin nivell de consens seria desitjable en una hipotètica iniciativa per regenerar la política?

Èxit relatiu

De moment el seu èxit per aconseguir-ho ha sigut, a tot estirar, relatiu. La guerra prossegueix i l’economia russa no només resisteix, sinó que es reforça estimulada per la despesa en defensa. Fonts de l’Administració citades des de l’anonimat per The Wall Street Journal admeten que l’impacte de l’última ronda de sancions pot ser limitat. I és la mateixa idea que expressen diversos analistes i experts, inclòs Eswar Prasad, un professor d’Economia a la Universitat de Cornell citat per The New York Times.