Rentar-se’n les mans

El problema va implosionar en la pandèmia, però era anterior a la pandèmia. La covid-19 va convertir en tragèdia el que en l’esdevenir normal ja era una supervivència agonitzant. Un dia a dia agafat amb pinces. Un despropòsit i una vergonya. El sistema, que no és altra cosa que les administracions que han de vetllar pels nostres drets, acumula anys de desinversió, desatenció i un interès desmesurat per la privatització de les cures de la nostra gent gran.

I llavors va arribar la pandèmia. I ja va ser massa tard per a gairebé tot.

Les residències catalanes van tancar amb pany i clau, amb el virus dins i el desconeixement acumulat a fora. Una combinació pèssima amb conseqüències fatals.

Van pretendre aturar una crisi de magnitud estratosfèrica amb comunicats i plans de contingència contradictoris. Als responsables (que no ha trobat la comissió del Parlament) els va semblar bona idea que el personal, sobrepassat de baixes per a les quals no hi havia relleu, dediqués hores i esforços a llegir i interioritzar protocols caòtics. Cada vegada més paper, cada vegada menys mans. Cada vegada més avis contagiats. Cada vegada més morts.

Éssers humans que van ser sistemàticament exclosos i privats de la derivació a un hospital per la seva edat i situació. Les etiquetes es posen soles: exclusió, discriminació i vulneració dels drets més fonamentals.

La comissió parlamentària no identifica cap responsable en les seves conclusions. ERC, Junts i PSC aprovaran unes conclusions inconcluses. Els tres partits tenien responsabilitat política a Catalunya o a Espanya durant la pandèmia.

Fa gairebé quatre anys que els familiars reclamen justícia i reparació. Inexplicablement, la comissió no ha servit per a cap de les dues coses. Tampoc per establir les bases i unificar criteris en cas d’episodis futurs.

Notícies relacionades

Vacances, ¿un luxe?

L’anomalia de l’interior i l’oest

A Napoleó se li atribueix la següent cita: "Si vols que alguna cosa sigui feta, nomena un responsable. Si vols que alguna cosa es demori eternament, nomena una comissió".

Doncs això.