Els ‘hits’ de l’estiu: plats de Barcelona que no pots perdre’t

1. Bistec tàrtar  

Carn trèmula.

Sembla que estàs assistint a un ritual ocultista. El cambrer, com si fos Aleister Crowley, se situa davant dels comensals i s’entrega a una dansa hipnòtica. Remou les culleres en un bol amb forma de cap d’animal, fa massatges a la carn crua en un bassal d’amaniment amb molta perícia, prepara a consciència el famós bistec tàrtar de vaca madurada de la casa davant d’un públic en fase severa de salivació... I hi dedica tot el temps del món perquè el plat surti perfecte. El de Sintonia és un dels steak tartars que cal tastar aquest estiu a Barcelona, ho té tot: és deliciós, pots ajustar el picant (el meu consell és que demanis al màxim), els toppings van a gust del client i ve amb ritual inclòs. Un pack imbatible. | Rosselló, 249. 

---

2. Anxova Jai-Ca  

Espina i gana

Any 2023, en una Barcelona distòpica encara queden llocs que ens recorden de què va això que anomenem viure. Si aconsegueixes obrir-te pas entre els turistes com Moisès al mar Roig, a la Barceloneta trobaràs la santa església del Jai-Ca (1955): tapes marineres tradicionals, al·lèrgia als ornaments, fregits galàctics i a viure que són dos dies. Barrets fora quan arriben els cargols. Redoblament de tambors amb les croquetes. ¡Una altra bomba, mestre! Que s’ompli la taula de plats voladors, però mai t’oblidis de l’anxova de la casa: sucosa, real i acompanyada de la seva espina fregida. Un regal cruixent i pecaminós que et farà oblidar que hauràs de fer autoestop per tornar a casa gràcies a l’embolic de l’L4.  Ginebra, 9. Ginebra, 13.

---

3. Croqueta Forrest Gump  

¡Visca Bubba!

La vida és com una capsa de bombons, però a tots ens agradaria que fos com una safata de croquetes. Al Rabbit’s ho saben, i per això han posat en circulació una croqueta que crida estiu cada vegada que li fas un mos. Porta el nom de Forrest Gump perquè l’artefacte està farcit de gamba. Una explosió de sabor precedida pel cruixit orgàsmic de l’escorça. El fregit és exemplar, la cremositat de l’interior i el sabor a gamba t’ennuvolen el pensament. El preàmbul perfecte per a un àpat sembrat de tapes i platets de caire clàssic i factura impecable. Els ous ferrats amb patates, els daus de filet, l’ensaladilla russa i els ‘callos’ entren segur a l’examen.  | Ganduxer, 16.

---

4. Fat Rusa  

I quina ensaladilla...

Primer, Fat Barbies. Després, Fat Veggies. I ara arriba Fat Tapas. La família Fat s’expandeix sense perdre la seva essència. El Tapas té fortes connexions amb els seus dos germans, però vola amb autonomia pròpia gràcies a una proposta de tapes de qualitat en la qual ha introduït producte del mar. M’impressiona la Fat Rusa, una ensaladilla que s’allunya dels cànons de la pasterada i vol que notis tots els elements per separat a la boca. La cocció és perfecta, pròxima al dente, trossets de tonyina llaminers, m’encanta la utilització desenfadada dels adobats i com de bé que ballen els generosos trossos de verdura amb la deliciosa salsa. Acompanya-la amb les aletes coreanes, les cloïsses amb curri i el flam d’Idiazábal. | Bailèn, 83.

---

5. Cloïsses a la nipona 

Llepar-se’n els dits 

L’expressió castellana «‘feliz como una almeja’» no és gratuïta. L’estiu no seria el mateix sense aquest mol·lusc. Si vols provar el bivalve d’una altra manera, a la Taberna Kamikaze han perfeccionat una recepta que posarà a prova la teva capacitat de succió de dits. Cloïsses amb mantega fumada amb beurre blanc a la japonesa. Salsa espessa i contundent que convida a la llepada. Peces sucoses. El cim d’una carta canviant en la qual la cuina mediterrània i la nipona es confonen. Grapa’t el tovalló a la pitrera i recorda: tanca del 7 al 20 d’agost. | Rosselló, 197.

---

6. Careta de garrí 

A dia d’oink

El meu regne per la careta del 2 Pebrots. Al Raval nord, aquest restaurant continua explorant amb èxit les arrels de la cuina mediterrània, servint-se de plats elaborats que mai cauen en l’estridència. El viatge és estimulant i variat, però seria un error perdre’s la careta de garrí. Història ibèrica a la brasa. Menys és més. Moltíssim més. Projecto a la meva ment la careta trossejada: la capa cruixent que posa ulls en blanc, el teixit sucós, amb un sabor celestial, perfumat pel fum. Impossible no salivar com un... porc. Doctor Dou, 19.

---

7. Espaguetis amb llamàntol 

Crustaci modernista.

Caldrà desempolsegar la indumentària dels diumenges, que aquesta nit toca anar a La Dama, un històric situat en un edifici modernista que fa caure de cul (l’ascensor de l’entrada sembla tret d’un conte de Borges). A la carta, xoc entre cuina francesa, italiana i espanyola, gran producte molt seriós, i un hit que m’obliga a lligar-me a la cadira per no flotar com un globus d’heli: els espaguetis ‘alla chitarra’ amb salsa picant i llamàntol, un plat que et fon la llengua amb els sucs del crustaci, t’activa amb una dosi de picant perfecta i es presenta en societat amb part de l’armadura i generosos trossos de l’interior de la bèstia. Atenció també a l’’steak tartar’, el ‘risotto’ amb carpaccio de gamba i les postres de gerd de la casa. El luxe que et mereixes. | Diagonal, 423-425. 

---

8. Pizza Pulp Edition  

‘La del pulpo’

Va guanyar el premi a la millor pizza d’Espanya del 2023, en el prestigiós concurs organitzat per Madrid Fusión. I els honors són més que merescuts. La pizza es diu Pulp Edition i no té res a veure amb Vincent Vega, de fet, el seu nom ens remet a un dels ingredients principals de l’invent: el pop. A Can Pizza no van amb tonteries; malgrat la seva constant expansió, la qualitat de les seves pizzes continua sent suprema. I el seu laboratori mai dorm. Un laboratori que, a part del pop, posa a aquesta pizza base de tomàquet, mozzarella, sobrassada, oliva Kalamata, oli d’all, romaní, farigola, pebre, orenga i fonoll. Una pizza monumental que celebra la gastronomia pàtria, va de Galícia a les illes Balears, i s’estén sobre una massa addictiva amb 72 hores de fermentació. Quedaràs atrapat als seus tentacles.  | Rda. Universitat, 20. Rbla. Poble Nou, 127. Passatge de Simó, 21.

---

9. Nigiris

Ganivets llargs

El selecte Olimp del nigiri barceloní té un nou membre: es diu Kintsugi, ha obert fa poc i té una de les barres de sushis més impressionants que servidor ha visitat. Als comandaments d’aquest racó màgic, ubicat als baixos de l’hotel Ohla Eixample, hi ha el calmós Héctor Ribeiro, un mestre del tall, un artesà zen proveït d’un preciós set de ganivets (¿i katanes?) que s’enfonsen en el peix com si fos mantega. Els nigiris es construeixen amb suavitat, precisió arquitectònica, tècnica depuradíssima, amor pel detall i un producte estel·lar que troba al delta de l’Ebre un dels seus principals proveïdors. Els seus nigiris són artefactes aterridorament perfectes: l’arròs de sushi perfectament malcarat i amb una textura celestial, els increïbles talls de peix, la mida perfecta de cada peça... No dubtis a menjar-te’ls amb la mà. | Còrsega, 289.

---

10. ‘Tiradito’ de gamba vermella 

Del Perú a Palamós

Durant el mes d’agost, Nuna obrirà a les nits i desplegarà el seu arsenal de plats de cuina nikkei amb marca d’autor i un sex appeal indiscutible. Els sabors són focs artificials a la teva llengua, especialment quan busques una cosa freda per matar la canícula i entres al seu cebiche nikkei (colossal) o al meu plat favorit, el ‘tiradito’ de gamba vermella de Palamós amb llet de tigre a la huancaína, confitura de tomàquet, alvocat, i oli dels caps de les bestioletes. Et treu l’acalorament en dos minuts. | Casanova, 211. 

---

11. Merenda all’italiana  

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Cullerada d’anxova

La gelateria artesana Paral·lelo ha obert la seva segona botiga a la dreta de l’Eixample. Els gelats d’aquesta escuderia italiana no són només deliciosos, són també valents i abracen la bogeria, ideals per als clients més intrèpids. Imprescindible enfonsar-se en el Merenda all’italiana, una berenada italiana consistent en pa, mantega i anxova, un mos amb història que han transformat en un gelato impossible. Notes l’anxova al final, tènue però present. La cremositat és màxima. Tocs de mantega. Els crostons recorden el pa. Increïble. Ausiàs Marc, 55.  Sèneca, 18.