Un sopar inoblidable

Resulta curiosa l'escena que cada any protagonitzen els millors cuiners de Catalunya al hall del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ja hi són a mitja tarda, tranquil·líssims, relaxadíssims, assegudíssims als bancs que flanquegen l'entrada a la platea. Però és normal. Són molts anys d'ofici, molts anys de Sopar de l'Any. No els tremola el pols davant aquella gernació de convidats que arrasaran els seus platets. I això que no hi ha Ferran Adrià, el gran cap, absent dijous per motius laborals. ¿I què? El present i el futur estan tan assegurats amb aquests i molts altres bons cuiners.

Així que, qui va dir por havent-hi hospitals. O en aquest cas, supercuiners, que també van vestits de blanc com els metges; al capdavall, també fan que la vida de la gent sigui una miqueta millor. Podria fer una miqueta de por pensar en gairebé 800 persones sortint en tromba de la gala del Català de l'Any, famolencs per l'hora i amb unes ganes boges de tastar els 11 platets (6.600 racions) de 12 cuiners, gairebé tots distingits per la guia Michelin. Però dijous passat regnava la calma perquè la gran feinada ja l'havien fet dies i hores enrere als seus respectius restaurants. Només havien de rematar-ho, i aquests tipus són com el millor Barça; així que en tenen una ocasió guanyen per golejada.

Així que va sortir la multitud en tromba i fins i tot els estudiants de l'escola d'hostaleria CETT, tots ells voluntaris, van mantenir el tipus. I no perquè se sabien examinats pels seus professors, que els van avisar que podrien posar-los una mala nota si fallaven, sinó perquè són del milloret que ve, tant a la sala com a la cuina. «Sou el motor de tot això», els va animar a l'arribar Carme Ruscalleda, que es va fotografiar amb ells lluint unes originals arracades amb la figura d'un xef, Van fer el mateix la resta d'estrelles dels fogons. Són ídols dels nois («alguns apunten realment molt alt», va murmurar Vinyet Capdet, cap d'estudis del CETT). Són ídols també dels comensals, que els van tractar com si fossin  rock stars demanant-los fotos i alabant la seva feina.

1.500 PATATES SUFLÉ  / Com es podien estar de fer-ho si entre els mateixos col·legues hi havia gestos de sorpresa i de reconeixement. Un exemple: Paco Pérez (Miramar, Enoteca, Cinco) era l'autor d'una enganyifa que va enganyar Sergio Humada (Via Veneto). Piquillo, es deia (pebrot del piquillo liquat després d'haver-lo cuinat a foc lent durant hores). «¡És molt guai!», va exclamar el de Via Veneto. «Aquí hi ha plats que estan molt, molt bé», va valorar. Opinaven el mateix Fina Puigdevall i Pere Planagumà, que l'11 de maig celebren els 25 anys del restaurant Les Cols (dues estrelles).

Plats guais i molt treballats als restaurants de cadascú, per evitar riscos. Humada, per exemple, es va barallar amb 1.500 patates suflé durant tres dies a la seva cuina i al TNC va haver de fregir molls, lluernes i déntols per al seu divertit fish&xips; una prova de cara al festival de Cap Roig, on s'encarrega del restaurant gastro de la cita musical. Puigdevall i Planagumà, contents perquè acaben d'encarregar-se de la carta de Mas de Torrent, van fer «carxofa, carxofa i carxofa» (carxofa confitada, maionesa de carxofa, cruixent de carxofa i emulsió d'oli d'oliva i mandarina). Un altre plat estel·lar.

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

¿Però quin no ho va ser? ¿El de Carles Gaig, que acabat d'aterrar des de l'altra punta del món i mig adormit va ser capaç de despertar sensacions tel·lúriques amb el seu caneló? ¿La gofra de patata del bufet amb steak tartar que Nandu Jubany va afinar la mateixa tarda abans, després de servir-lo en la presentació d'un cava i abans de fer una entrevista per a una ràdio? ¿El joc de Joan Roca, que unia una truita d'ou de gallina amb ous de peix (caviar d'arengada) a l'interior? ¿La royal d'espàrrecs blancs dels germans Sergio i Javier Torres, un plat «de pilotes», segons definició pròpia dels seus autors? ¿El delicat vellut de tomàquet i maduixots amb diamant d'anxoves de l'Escala de Ruscalleda? ¿L'exòtica torrada de tonyina marinada en salsa vermella, bixa, puré d'alvocat i pipes de carbassa amb chileajo de Paco Méndez i Albert Adrià (Hoja Santa)? ¿Les postres de Mey Homann (minihamburguesa de xocolata blanca torrada amb cremós de mango i maduixa) i Christian Escribà (bavaroise d'avellana amb interior cremós de xocolata)?

Avui, dissabte, els convidats no poden contestar cap d'aquestes preguntes perquè encara estan llepant-se amb el record d'un sopar del tot inoblidable. El Sopar de l'Any.