La invasió iogui

Si un afina l’oïda a Barcelona durant les pròximes setmanes, possiblement sentirà l’eco d’un potent ­'oooommmmm'. Seran mantres multitudinaris, més o menys sentits, càntics vibrants per obrir els canals energètics de l’exèrcit de ioguis locals que practiquen ioga els últims anys i que d’aquí poques setmanes tenen grans cites a la capital catalana. La primera, el Global Yoga Congress (del 18 al 22 de maig). Perquè el ioga, des de la seva versió més espiritual fins a la més física, va arribar fa uns anys amb força per encomanar-se a nivell popular amb una raó de pes irrebatible: fer-te sentir bé.

Qui ho prova sol enganxar-s’hi si troba l’estil i el professor que li encaixen. I, encara que el clàssic ­hatha yoga va imperar durant molt de temps en la majoria de centres, actualment hi ha un ventall de disciplines que permeten satisfer tots els públics, des de nens fins a avis. Aquesta és la seva grandesa. I també el seu benefici integral, capaç de mantenir el cos en forma, millorant la flexibilitat, la fortalesa, l’eliminació de toxines i el funcionament dels òrgans, però aportant sobretot relaxació, total consciència d’un mateix, més bon ànim i una connexió més plena amb l’univers. Un comença amb dues pràctiques a la setmana… i  moltes vegades acaba dedicant-hi un temps cada dia, tant en un centre o portant el ioga on va, ja que quan es dominen les asanes o postures és fàcil practicar-lo en qualsevol lloc. N’hi ha prou amb una estoreta i roba còmoda.

REFERENT EUROPEU 

Els últims anys, com emfatitza en els seus llibres André Van Lysebeth, un dels seus impulsors a Occident, el ioga s’ha expandit com a pràctica física i mental. Encara que la paraula va molt més enllà i és un estat que lliga a l’àmbit diví. L’Índia és el seu bressol i on acaben viatjant els que aprofundeixen més enllà de les seves seqüències físiques, però la seva integració a Occident –moltes vegades desvirtuada– l’ha convertit en fenomen mundial.

Barcelona és la capital iogui d’Espanya, però ha desembocat en referent europeu. Sufi­cient per acollir el congrés global, amb alguns dels grans mestres internacionals del moment, que comença el pròxim 18, més la multitudinària cita per a 2.500 practicants simultanis que convoca anualment Oysho (aquest any, el 10 de juny a l’Arc de Triomf), o la  Barcelona Yoga Conference  (del 20 al 24 de juliol al monestir del Sagrat Cor) que des de fa set anys organitza el centre Omshanti, amb més de mil participants (el 60%, estrangers).

Culminen un procés de propulsió del ioga amb una dècada de retard en comparació amb els Estats Units, però en gran auge des del canvi de mil·lenni. Pilar Ruberte, cofundadora el 2001 de Yoga Studio (plaça de la Universitat, 4), un dels històrics de Barcelona, rememora que practicar ioga era una raresa a la ciutat. Els escassos centres existents l’impartien sobretot a gent gran i en versions molt reposades. Ells van començar amb uns 80 alumnes després d’una gran promoció i entrega personal, i ara compten amb uns 250, explica, després d’haver ensenyat a milers. Una altra versió més contemporània però amb la mateixa voluntat d’experiència integral seria, per exemple, el centre Yogaia del passeig de Sant Joan, 121, creat més recentment per diversos joves mestres. 

MODA I NOUS VALORS

I és que el caldo de cultiu massiu arrenca en l’última dècada per un cúmul de circumstàncies: la seva difusió com una classe dirigida més als gimnasos barcelonins, la crisi –que va portar molts a un replantejament de valors–, els famosos exhibint en imatges la seva afició i els seus cossos, i el recent boom healthy, o de buscar una vida més saludable. Perquè no s’ha d’oblidar que el iogui acostuma a cuidar la seva dieta (sigui vegetariana o no) com a part d’una forma de vida.

Amb l’auge, s’han obert desenes d’espais dedicats al ioga (dels estils més dinàmics i intensos, com el vinyasa, l’ashtanga o el rocket, als que incorporen més moments d’interiorització combinats amb la seqüència física, com el dharma o el sivananda, entre altres). No hi ha xifres actualitzades sobre l’abast de practicants ni espais, encara que els seus efectes col·laterals inclouen la irrupció de centenars de convocatòries a l’aire lliure

–sobretot des de la xarxa de contactes on line  Meetup-, convocades per professors que a vegades són amateurs i a baix cost. Les platges i el parc de la Ciutadella són els seus epicentres. 

Un dels artífexs de la gran propagació del ioga a la ciutat ha sigut Jordi Canela, cofundador i professor de ­Yogaone, un  centre especialitzat de Barcelona, projecte que va culminar l’èxit popular de les classes de ioga als DiR, la principal cadena de gimnasos. El 2010 va obrir el Yogaone Tuset, de 600 metres quadrats, a Aribau, 230, al qual l’any passat es va sumar la seu Yogaone Mandri, a Ciutat de Balaguer, 19, i molt aviat s’hi unirà un altre centre al carrer de Verdi. Amb classes non stop tot el dia i diferents estils, nivells i públics, compten amb més de 1.600 socis, al marge dels practicants as seus gimnasos, sobretot dones (65-70% dones), i especialment de 25 a 45 anys. Però l’expert el recepta a totes les edats i condicions físiques, en les seves diferents versions.

MÉS APRENENTATGE

L’any passat van orquestrar un Yogaday al costat de l’Hotel W que va aglutinar 1.300 practicants (torna al setembre) i pels seus cursos per a professors i tallers hi van passar 600 alumnes. Per això, la macrocita del Global Yoga Congress, cridada a ser una de les principals trobades europees del sector, serà el colofó d’aquesta evolució natural. Aglutinarà al Palau de Congressos de Catalunya a figures com Andrei Ram, Dov Vargas (creador de la Dharma Wheel  o roda en voga, que permet maximitzar les extensions i perfeccionar la pràctica i que es regala als inscrits a tot el programa), Twee Merrigan, Celest Pereira, Yoshio Hama i molts més, arribats de Nova York, Los Angeles, Londres i altres ciutats, per sumar-se al professorat local.

¿Què es pot fer en un congrés de ioga amb 50 instructors i més de 100 classes i workshops sobre 18 estils? Doncs, essencialment, disfrutar d’allò més amb pràctiques físiques i relaxants, des del petit format fins a les masterclasses per a 300 persones, si un és practicant habitual, o atrevir-se a provar si s’és un neòfit, perquè la maratoniana agenda en diversos espais simultanis inclou classes i tallers d’introducció, xerrades, sessions de desenvolupament mental, massatge i concerts de música molt emocionals.

Són tres dies de cita al recinte de la Diagonal, més un de previ i un altre de tancament als seus centres. «Incorporem un toc formatiu i espais per als nens i acompanyants», explica Canela, que recepta a tothom «la màxima freqüència en la pràctica» i trobar el millor ioga per a cadascú.

Notícies relacionades

La cuina espontània del Juanan

Fira ViBa impulsa el valor del vi del Bages

COMPTE AMB L’APRENENTATGE

És comú en el cosmos del ioga començar pel que és palpable, l’exercici corporal, i a poc a poc avançar cap a l’intangible, treballant la concentració i la reconnexió amb un i el món. Però, per arribar-hi, emfatitza Ruberte, s’ha d’anar amb compte, perquè «s’està massacrant el ioga aprofitant que està de moda i alguns l’imparteixen de qualsevol manera». Amb risc de ­lesions, d’aprendre malament i, sobretot, de no fer ioga, sinó el tonto. ¡Ah! No hi ha sessió que es tanqui sense dir «namasté» (salutació i agraïment).