'Moustache': un musical amb els peus a terra

Potser al principi algú pensarà: «Mira, com Fred Astaire». Tres hores després, l’estereotip claqueter s’haurà esfumat amb el barret de copa entre les cames. Aquí es fa 'tap dance' fins i tot saltant a corda. Ta-ca-tà, ta-ca-tà. Claquetegen apujant-se les faldilles de cancan, marcant ritmes africans, amb música hindú, fins i tot hi ha qui s’arrenca amb una jota.

«El primer gran musical de claqué que es representa a Espanya». És la frase que es repeteix cada vegada que s’esmenta el títol. «No és un musical de claqué, sinó amb claqué», puntualitza la seva ideòloga, Coco Comin. El seu nou espectacle –garanteix– manté intactes els tres ingredients de tot musical: cançons, coreografies i text a parts iguals. «Ho he tingut molt en compte, fins i tot amb cronòmetre», promet. Els passos de claqué se salten amb comèdia, és clar; acudits, molts acudits, amor verdader, melodies encomanadisses i un drama a l’altura lacrimògena del de Nicole Kidman i Ewan McGregor a 'Moulin Rouge'.

El Moustache del títol també és un music hall. Londres, 1910, quan el bigoti –repeteix el mestre de cerimònies al presentar cada funció– era «símbol per excel·lència de la virilitat». L’estrella del local és el Petit Max (Sergio Franco broda el paper: arrenca rialles i posa més d’un cabell de punta). Sobre l’escenari, és un pallasso d’èxit; al camerino, un home amb cor shakespearià. És el musical número 29 de Coco Comin ('Grease', 'Fama', 'Chicago', 'Memory'). Aquesta vegada la directora ha escrit el guió partint de zero. «El llibret és sorprenent pel seu desenllaç. No té un final habitual en un musical». Poca cosa més pot desvelar sense deixar anar algun espòiler. 

Moustache, The Rhythm Musical Comedy se suma el dia 13 al Broadway barceloní en què s’està convertint el Paral·lel. En dimarts i 13 els toca estrenar al Teatre Apolo. Coco Comin s’encongeix d’espatlles. Ni rastre de tics supersticiosos. «No, no –riu-. Tenir un teatre i estrenar és bo». Desfilen per l’escenari nou actors cantants, deu ballarins, 300 vestits i sis músics en directe que faran sonar 47 instruments. 97 persones en total rere el teló.  

BALLARINS MÚSICS

Els ballarins són tots de la companyia de claqué Coco Comin. És a dir, que és com afegir 10 percussionistes en escena. «Els ballarins actuen com a músics», apunta la directora. «Totes les coreografies són de claqué», afirma. ¿Que per què? «Perquè el ritme forma part del cromosoma dels humans», respon. Era una conseqüència natural vivint en aquesta ciutat: «A Barcelona hi ha el millor claqué d’Europa», assegura. És l’única ciutat on s’ofereix una formació professional per a ballarins d’aquesta disciplina.  

Notícies relacionades

Aprèn claqué en dos minuts

¿Ets com la teva mare?

Els números de ball tenen el regust de musical de Broadway de la coreògrafa Júlia Ortínez i el «claqué ètnic» –així el defineix la directora– de Sharon Lavi, l’altre coreògraf juntament amb Coco Comin. Les claquetes van lliscant per tot tipus de ritmes: irlandesos, indis, africans, grecs, fins i tot balls 'mañicos'. 

El llibret passa de l’humor al sarcasme, a la paròdia, a la reflexió, al melodrama. S’escolten veuasses memorables. Al final un es queda com el crit de guerra amb què arrenca el mestre de cerimònies del Moustache: «¡Bigotis amunt!».