Pep Munné, al Miramar de l'Exposició Universal del 1929

"El primer que he pensat que podria posar al museu imaginari d''On Barcelona' és el Park Güell sense turistes, un desig gairebé impossible. Però proposo una altra cosa, també gairebé impossible: el Miramar del 29, el de l'Exposició Universal, que és una de les coses més meravelloses que s'han fet en la història de Barcelona, amb el telefèric i les terrasses que hi havia, on podies anar a sopar i veure la ciutat.

Aquest Miramar s'està perdent perquè l'han privatitzat ja que l'han donat a un hotel i les terrasses d'ara són un desastre, només enfocades al turisme. Però, maltrat tot, em sembla un lloc màgic, igual que l'edifici que ha quedat del 29. Aquell aire neoclàssic que tenia el verdader Miramar, amb la muntanya al darrere, era molt bonic, i ara és un pastitx perquè l'hotel és horrorós, un edifici horrible...

Notícies relacionades

La cuina espontània del Juanan

Fira ViBa impulsa el valor del vi del Bages

Si hagués existit aquesta secció uns quants anys enrere, sabent el que passaria després, hauria demanat que l'autèntic Miramar es conservés al museu imaginari. Qui sap, potser algú s'hauria sensibilitzat i no hauria permès el que va passar després. Tot i que crec que es pot recuperar. No la part estètica perquè l'edifici ja és un hotel, però sí el seu entorn, amb unes terrasses que tinguessin un mínim de qualitat.

MERAVELLÓS MONTJUÏC 

n realitat, si obrim el focus, és tot Montjuïc el que em sembla meravellós. Es tracta d'un dels llocs més identificables de Barcelona malgrat que està molt poc viscut pel barceloní. ¡I això que hi ha de tot! És una muntanya plena d'atractius: museus extraordinaris (Fundació Miró, el MNAC, CaixaForum...), la zona olímpica, una escola d'hípica i tants i tants jardins a través dels quals podries recórrer la muntanya sencera sense sortir-ne.