Jordi Rios, fan de la terrassa de l'Hotel Cotton House

«¿Alguna cosa de Barcelona per conservar en un museu imaginari? ¿I per què no buscar una seu per a aquest museu, que al seu torn seria un lloc a conservar perquè m'agrada, perquè és especial i diferent? Proposo la ter­rassa de l'Hotel Cotton House. Me la va recomanar un amic i des d'aleshores hi he anat moltes vegades. I ara sóc jo el que la recomana... M'encanta. Ocupa part d'un edifici emblemàtic i està en un interior d'illa de l'Eixample com el que hem vist gairebé tots. No fa falta que t'allotgis a l'hotel per disfrutar-la; hi pots prendre una aigua. Hi entres i sembla que s'atura el temps. I sí, ets a Barcelona, en plena Gran Via, però no se sent res. Creus que ets en qualsevol gran ciutat del món... i sí, hi ets, perquè Barcelona ho és. Com Nova York, Londres, París. Ciutats que ens pertanyen una mica a tots. I la terrasa de l'Hotel Cotton House té aquest esperit. S'hi parlen molts idiomes però aixeques la vista i veus que ets en una illa que va dissenyar Cerdà. Aquí hi he celebrat reu­nions, he anat a llegir el diari o a prendre alguna cosa, he disfrutat d'un sopar romàntic i d'un aniversari...

Notícies relacionades

Puig-reig reviu el seu passat templer

Girona, territori gravel

MOLTA TRANQUIL·LITAT

És molt tranquil·la. Si estiguéssim de viatge i no fóssim d'aquí la visitaríem. Però a Barcelona no estem acostu­mats a prendre cafè en un hotel perquè creus que et clavaran o que només és per a hostes. En certa manera sents que aquest i qualsevol altre hotel de Barcelona no et pertanyen. En canvi, vas de viatge i acceptes pagar per un cafè a Venècia el triple del que et costaria aquí. Ho tinc clar: el museu imaginari on guardar el que més ens agrada de la ciutat hauria de tenir la seu aquí».