40 anys del cop

L’elit que va voler tombar Suárez (i va precipitar el 23-F)

  • 40 anys després del ‘tejerazo’, l’historiador Roberto Muñoz Bolaños corregeix la ‘versió oficial’: no van ser quatre militars encoratjats per la ultradreta.

  • A la llum d’una còpia del sumari del judici als colpistes, que continua sense desclassificar-se, l’expert traça el ‘qui és qui’ dels poders que van voler frenar la Transició.

L’elit que va voler tombar Suárez (i va precipitar el 23-F)
Es llegeix en minuts

Roberto Muñoz Bolaños, expert en història militar contemporània d’Espanya i un dels pocs que té una còpia del sumari secret del 23-F, dibuixa aquí el qui és qui de l’elit que va intentar desbancar Adolfo Suárez i va recolzar la ‘solució Armada’, que acabaria desembocant en l’assalt al Congrés el 1981.

Luis María Ansón

President de l’agència EFE. Partidari d’«un franquisme sense Franco» i amic del general Armada, va ser l’organitzador dels dinars i sopars de l’elit contrària al caire ‘social’ del president Suárez. En el planejat govern de concentració nacional estava previst que tindria una cartera.

Empresaris i banquers

Empresaris i banquers

Juan Miguel Villar Mir

Empresari. Ministre d’Hisenda amb Arias Navarro (1975-76) i home de confiança del Rei, va aparèixer als cenacles com a favorit per substituir Suárez.

Carlos Pérez de Bricio

Empresari. Ministre d’Indústria amb Arias Navarro i Suárez (1975-77), va ser un altre dels independents en qui es va pensar per encapçalar un Executiu tècnic.

Luis Valls Taberner

Banquer President del Banco Popular. Segons Muñoz Bolaños, «Ruiz-Mateos li va entregar mil milions de pessetes per ‘tapar boques pel cop d’Estat’».

Alfonso Escámez

Banquer. El president del Banc Central, senador per designació reial, va ser un altre dels favorits a les travesses prèvies a la ‘solució Armada’.

Jaime Carvajal

Banquer. El president del Banco Urquijo, íntim del rei Joan Carles i també senador per designació reial, va ser un altre d’habitual dels cenacles.

Federico Silva Muñoz

President de Campsa. Exministre d’Obres Públiques durant la dictadura, era un apreciat membre de la federació de partits d’AP, liderada per Fraga.

Laureano López Rodó

Jurista. Exministre franquista, el 1979 va abandonar la política per desacords amb AP. Milans del Bosch li atribueix l’autoria d’un informe contrari als estatuts d’autonomia.

José María López de Letona

Banquer. Exministre franquista i exgovernador del Banc d’Espanya, seria el vicepresident d’Afers Econòmics del govern de concentració.

Carlos Ferrer Salat

Empresari. El llavors president de la CEOE, «responsable de l’enduriment de la negociació col·lectiva el 1979 i el 1980», seria ministre en el gabinet d’Armada.

Carlos March Delgado

Empresari. Net de Juan March Ordinas (fundador de la Banca March). Segons l’historiador Muñoz Bolaños, va organitzar sopars amb el mateix propòsit que els d’Ansón.

Max Mazin

Empresari. Clau en la institucionalització de la comunitat jueva espanyola, va encapçalar l’equip fundador de l’actual Confederació Empresarial de Madrid i era vicepresident de la CEOE.

Juan Rosell

Empresari. El 1980 va escriure l’obra ‘España en dirección equivocada’, en la qual defensa una operació similar a la de De Gaulle, que és un mirall de la ‘solució Armada’.

Alberto Monreal Luque

President de Tabacalera. Exministre d’Hisenda (1969-1973),  va ser cessat després d’impulsar un informe per a una futura reforma fiscal. El seu nom va sonar com un dels tecnòcrates per presidir el Govern.

Intel·ligència

Intel·ligència

Juan María de Peñaranda i Algar

Agent del SECED (després CESID). La presència del comandant als cenacles «demostra la connexió des de l’inici de la ‘Transició paral·lela’ amb l’elit civil i els planificadors», segons Muñoz Bolaños.

Polítics i militars

Polítics i militars

Et pot interesar

Gregorio López Bravo

Polític. Exministre franquista, va deixar la política el 1978 en protesta per l’entrada en vigor de la Constitució. Va ser el favorit per substituir Suárez entre el 1977 i el 1979.

Álvaro Lacalle Leloup

General d’artilleria. Crític amb el procés de canvi polític, tenia relació amb els membres civils de la ‘Transició paral·lela’, amb Armada i amb els agents del CESID que anaven a les reunions d’Ansón.