PRODIGI TECNOLÒGIC A GRANADA
Jun: la ciutat en un tuit
¿Què té Jun, un poblet granadí, per estar sota la lupa del Massachusetts Institute of Techonology? L'alcalde governa a través de Twitter i presumeix d'haver acabat amb la burocràcia i d'estar a l'avantguarda mundial de la democràcia digital.
Javier García i Antonio Linares llegeix els avisos per a l’escombradora municipal. /
El miracle de la multiplicació dels pans i els peixos queda reduït a poc més que un truc de prestidigitador debutant al costat del que està passant a Jun. En aquest petit poble contigu a la ciutat de Granada, hi havia quatre policies municipals. L'alcalde va decidir prescindir de tres d'ells, de manera que en va quedar… ¿un? Negatiu. En van quedar 3.728. ¿Com? ¿M'ho pot explicar una altra vegada, per favor? No, no es tracta d'un acudit, és una de les conseqüències d'un altre miracle, encara que aquest no ve relatat als evangelis, sinó que s'estudia al Media Lab de la meca acadèmica de la tecnologia, el Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Aquest no és l'únic prodigi, ni tan sols el principal, que s'ha operat a Jun en els últims cinc anys, presumeix l'alcalde, José Antonio Rodríguez Salas, del PSOE. Els veïns d'aquest municipi, al centre de la Vega de Granada, al peu de la serra de l'Alfaguara, estan exempts de fer gestions i tràmits burocràtics farragosos a l'ajuntament.
Qualsevol incidència, problema, proposta, idea o queixa, també les felicitacions, poden ser comunicats directament pels ciutadans a l'alcalde, els regidors o els responsables dels serveis municipals. I viceversa. La recepció del missatge i la resposta són immediates, sense formularis, impresos, pòlisses ni segells pel mig. ¿Quin és el secret de Jun? Que l'alcalde governa el poble per mitjà de Twitter.
¿Una ventada ha sembrat de fulles les voreres de l'avinguda de Granada? El primer veí que ho veu envia un tuit al servei municipal de neteja, els operaris Antonio Linares i Javier García van al lloc, un fent anar la màquina recollidora i l'altre l'escombra, retiren la fullaraca i informen de la seva feina a la xarxa social. ¿S'ha fos la bombeta d'un fanal al carrer de Mozart? Un tuit a l'electricista municipal, Miguel Espigares, i aquest respon immediatament quan podrà reposar-la i, una vegada fet, en deixa constància amb un altre tuit. Espigares llueix un rècord de canvi de fanal fos: 3 minuts i 58 segons des de la recepció de l'avís fins que la llum es va tornar a encendre. ¿Què mengen avui els nens a l'escola? La resposta és en un tuit. ¿Hi ha algú estrany rondant pel creuament dels carrers de San Ramón i San Francisco? ¿O un cotxe obstrueix l'entrada a un garatge al carrer dels Hermanos Fernández García? Un tuit a l'únic policia local, Justo Ontiveros, i aquest es posa en marxa. «Per això dic que ara Jun no té un, sinó 3.728 agents, tants com habitants», aclareix l'alcalde. I Ontiveros remarca la importància d'aquest sistema per «prevenir conflictes veïnals».
El flux de comunicació també funciona en sentit invers. Els operaris de l'ajuntament, ja siguin netejadors, electricistes, lampistes o paletes, tuitegen cada dia en què estan treballant. També ho fan els regidors del govern municipal (una coalició PSOE-IU, malgrat que els socialistes tenen majoria absoluta) i, naturalment, l'alcalde, impulsor personal d'aquesta experiència de política digital.
José Antonio Rodríguez Salas és un fervent devot de Twitter com a eina de relació social, administració pública i participació política. Alcalde d'un poble de poc més de 3.700 habitants, el segueixen 439.000 tuiters, més que els seus homòlegs de Londres (Sadiq Khan, 327.000) o Roma (Virginia Raggi, 113.000) i gairebé tants com la de Barcelona (Ada Colau, 458.000).
Però a diferència de l'ús que la majoria dels líders polítics fan de la xarxa social, limitat generalment a enviar missatges o consignes a les seves legions de seguidors, Rodríguez Salas està orgullós d'haver convertit Jun en l'avantguarda de la democràcia digital, no només a Espanya, sinó al món.
No és una fanfarronada: l'experiència de Jun està sent estudiada al Media Lab del MIT pel professor Deb Roy i l'investigador William Powers. En un primer informe sobre la seva investigació, Roy i Powers, defineixen Jun com «un laboratori ideal» per mirar de donar resposta a aquestes preguntes: «¿Creix la participació ciutadana com a resultat de l'experiment i està canviant la composició demogràfica de la conversa? ¿Els ciutadans voten i assisteixen a reunions municipals més que ho feien en el passat? ¿Es resolen els assumptes públics amb més eficiència? ¿L'ús d'aquesta eina simplement ha amplificat les velles formes de governar Jun o ha canviat la percepció mútua d'una manera fonamental, potser cap a la descentralització?»
L'alcalde no té cap dubte respecte a aquests interrogants. «No només hi ha més participació ciutadana i més eficiència i rapidesa en l'actuació de l'ajuntament, sinó que aquesta és més transparent», sosté. Els ciutadans són consultats sobre els projectes (per exemple, l'elecció del nou mobiliari urbà d'una plaça), els pressupostos i els impostos municipals. «Sense tràmics feixucs, amb la rapidesa que exigeix la societat del minut: pregunta ràpida, resposta immediata», recita.
L'invent també serveix per lluitar per la ciutat. Als anys 2013 i 2014, les recurrents apagades que patien Jun i altres pobles de la comarca no van acabar fins que el hashtag #EndesaMeEstresa va començar a retronar a Twitter.
L'efecte sobre la participació electoral són figues d'un altre paner. En les municipals del 2015, l'abstenció a Jun va ser del 40,5%, nou punts més alta que el 2011, quan el poble va iniciar la seva experiència tuitera. Però la falta d'una perspectiva més solvent i sobretot l'efecte de la profunda crisi econòmica, política i institucional que viu Espanya no permeten extreure'n conclusions fiables en aquest aspecte.
L'estalvi a les arques municipals sí que és objectivable. El 2011, el pressupost de despeses va pujar a 3,14 milions d'euros. Aquest any és de 2,67 milions, el 14,9% menys. En una part considerable, es deu a la reducció de la plantilla policial.
L'oposició municipal no comparteix l'entusiasme de Rodríguez Salas. El regidor del PP Rogelio Palomino nega que l'experiència hagi aportat beneficis tangibles a Jun. «L'alcalde és l'únic que en treu profit, protagonisme, aparèixer aquí i allà, que és el que li agrada més. Però el poble, res».
Palomino subratlla que l'experiència no ha creat llocs de treball a Jun, que és el que necessita la localitat des que la crisi immobiliària va enfonsar la base de l'economia local, la producció de ceràmica per a la construcció. «Si l'alcalde atragués empreses tecnològiques a Jun o un altre tipus de feines, jo el passejaria a collibè. Però no és així, miri, el poble està ple de fantasies i ni tan sols Twitter ens aporta un euro. L'alcalde ven fum», censura Palomino.
Notícies relacionadesRodríguez Salas confirma que Jun no rep contraprestació econòmica de Twitter per servir-li de laboratori, ni pensa reclamar-la: «Hi sortim guanyant tots dos, Jun i Twitter». Tampoc veu inconvenient ni risc a deixar el funcionament de la maquinària municipal en mans d'una companyia privada dels Estats Units: «És una eina gratuïta, insisteixo, gratuïta, ràpida i eficient, ¿què més es pot demanar?»
Més de la meitat dels veïns tenen compte de Twitter registrat a l'ajuntament. I els que no volen entrar a les xarxes, ¿s'exposen a rebre un tracte d'inferior qualitat en la seva relació amb el consistori? «En absolut, són atesos de la manera tradicional, que és més lenta i a vegades requereix tràmits o pagar alguna taxa», respon l'alcalde. «Però a cap despatx d'aquest ajuntament veurà gent fent cua ni funcionaris segellant impresos».
