Jo crec en Urmeneta

Conec Mikel Urmeneta des de fa molt temps. El suficient per estimar-lo. Perquè el dibuixant es fa estimar. És l'home més generós que he conegut en la meva vida i m'entendran si els dic que he conegut bastanta gent. No els avorriré amb la llista interminable d'arguments que expliquen la seva generositat. Me'ls guardo per a la nostra intimitat, la nostra història comuna plena de bons moments, de complicitat, de joc, de recerca constant. Això és el que tens garantit si t'acostes a Mikel.

Urmeneta pot semblar un gamberro barbut, un gegant amenaçador, però en realitat és una persona atenta, respectuosa i que es preocupa pels altres. Potser per això va muntar la seva empresa Kukuxumusu amb uns amics. Perquè només hi ha una cosa que l'ompli més que la seva pròpia felicitat: la felicitat dels altres i la seva constant i obligada celebració. Així és com, suposo, va convertir la seva passió en una companyia pionera i avantguardista, amb excel·lents dibuixants, un equip de luxe i un èxit sense precedents. ¡Hi havia samarretes per tot arreu! Després va venir la maleïda crisi.

Urmeneta és un enamorat de la vida i de l'art -el de veritat- a parts iguals. Li encanta barrejar-ho al seu cap que bull sense control, amb aparent anarquia. Però el descontrol, el seu caos és la seva grandesa. Es tracta del cap d'un geni al qual el molesten els negocis i només busca el color, la calor, el que és autèntic, diferent, el que és viu, les persones. Perquè els genis són molt llestos per si algú en dubtava.

Mikel Urmeneta ha fet més pels Sanfermines i Pamplona que 40 encierros junts. Mikel ha connectat més gent en la seva etapa de Nova York que l'ambaixada espanyola. (Jo l'anomeno el «cònsol honorífic»). Mikel gairebé ha renunciat a la seva carrera en solitari -que encara pot reprendre amb èxit assegurat quan vulgui- pel seu projecte a Kukuxumusu, per la seva gent, per responsabilitat. I quan les coses es van torçar, va vendre part de la seva empresa per mantenir el somni fora de perill. Aviat es va adonar que per seguir somiant s'ha d'estar en sintonia amb els teus companys de viatge. I no va tenir sort.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El nou propietari aviat va llançar senyals poc assenyats, de falta de respecte a l'enorme patrimoni artístic de la històrica marca i als seus autors. Per això Mikel va esclatar, l'home al qual no he vist mai enfadat. No en conec els detalls però jo el crec a ell. Sempre.

El millor està per arribar

Bé, doncs a aquest home, una jutge li ha impedit dibuixar els seus propis dibuixos. És clar, jo tampoc ho entenc. Segur que hi ha un entramat legal de dos parells de collons, però ni tota la legalitat del món podrà frenar Mikel. Això és que no el coneixen. ¿Qui pot frenar un artista? Li poden amargar una mica la vida, però frenar-lo ni de conya. Encara més: crec que el millor Urmeneta està per arribar. Trobarà la manera de sortir de l'embolic i els amics serem allà per acostar-li la mà i treure'l de tot els fangars que s'interposin en el seu camí. ¡L'hi devem! Això és el que he fet modestament. He atès amb gust la petició d'unes línies que ajudin a entendre una mica més Urmeneta. Aquest castigat país no hauria de castigar encara més els seus artistes. Són els menys sospitosos i els que necessitem més. ¡Endavant, amic!