‘Derbi’ ciutadà
"Avui comença aquesta història"
L’Hospitalet de Jordi Alba i el Cornellà de Messi estrenen rivalitat amb un anguniós empat. Els dos clubs veïns disputaran el ‘play-off’ d’ascens a Segona Federació després d’un tens 0-0.
«Alguna cosa grossa li deu haver passat», diu un adolescent sobre l’absència d’Alba
Dempeus, patint i fent glops a una cervesa servida en vas de plàstic, Joan Garriga assisteix al transcendental derbi l’Hospitalet-Cornellà en què el seu equip, local avui, es juga una plaça per al play-off d’ascens a Segona Federació. L’estadi municipal de la segona ciutat de Catalunya registra una entrada discreta (al voltant de 3.000 espectadors), però no hi ha res que resti dramatisme esportiu que envolta el partit contra l’equip veí, ja classificat per a les eliminatòries d’ascens.
La del Joan amb l’equip franjirroig és una història llarga i amb alts i baixos. Als 57 anys, recorda com se’n va fer soci als 13 i que va ser el fundador de la primera penya que va tenir el club. "Érem la Penya del Bombo, al camp vell; la directiva ens el va comprar", explica amb referència al contundent instrument de percussió.
El seu sentiment per l’equip, no obstant, va decaure anys després: "Quan ens van fer filial de l’Espanyol vaig deixar de ser-ne soci", recorda amb un somriure. Després se’n va anar a viure "fora" –fora és en aquest cas Sant Andreu de la Barca– i, després d’un llarg exili sentimental, el 2013 va tornar a la seva ciutat natal i va tornar a enganxar-se. I aquí està patint.
Una rivalitat per estrenar
El Miguel, de 72 anys i aficionat del Cornellà des de fa mig segle, explica que mai hi ha hagut una mala relació amb l’Hospitalet. "Hi ha rivalitat, però no dolenta", explica. L’Iván, de 45, també creu que mai hi ha hagut especial tensió entre els dos clubs. El Joan, el dels glops de cervesa, el mira en positiu: "A partir d’ara tindrem un derbi entre ciutats. Avui comença la història".
¿Per què a partir d’ara? Perquè ara han entrat en escena el que el Toni, de 57 anys i veí de l’Hospitalet, denomina "els famosos". A saber: Jordi Alba i Thiago Alcántara, exjugadors del Barça, van comprar el club riberenc ara fa un any. I Leo Messi va fer el mateix amb el Cornellà fa tot just unes setmanes. "Podia haver vingut a l’Hospitalet", diu l’Iván, "amb els seus amics. ¿Deuen haver parlat del partit, no creus?", pregunta.
Els nens i curiosos que s’acosten constantment a veure si han arribat Thiago i Jordi Alba s’emporten una mitja decepció: el centrecampista ha vingut, i assisteix al partit amb cara seriosa. Però el lateral no hi ha anat. "Alguna cosa grossa li deu haver passat per no venir avui", diu un adolescent. Qui hi ha arribat, amb 28 minuts de retard, és el fundador de Glovo, Oscar Pierre, un altre dels copropietaris.
A la zona noble de l’estadi es veuen cares llargues, amb una excepció notable: Mazinho, pare de Thiago i campió del món amb el Brasil el 1994, assisteix al partit amb aspecte relaxat, probablement molt conscient que el partit és de Tercera Federació. Diferent opinió en tenen els dos col·lectius més sorollosos de l’estadi, els S’Hospitxosos i els Riberencs. Aquests últims arrenquen a cantar Peret amb una versió autòctona: "¡Ella tiene el poder / ella tiene el poder / Barcelona es poderosa / pero no es L’Hospitalet!".
Poques samarretes verdes
Notícies relacionadesA l’estadi hi ha poques samarretes verdes, i una d’aquestes és la de la Claudia, de 25 anys, que presumeix del nou propietari del club. "Messi vindrà al camp. Va enviar un vídeo als jugadors i n’està pendent", diu. La seva afició al club és recent: "El meu nòvio és jugador, és el 20", diu.
En el minut 64, Ignasi Quer (l’estrella local, "el vol el Mallorca, potser per al B", diu la grada) es queda sol davant el porter i va per terra. Vermella. Amb un més, les ocasions locals se succeeixen sense gaire punteria. Si el Cornellà marca, l’Hospitalet cau de l’eliminatòria d’ascens. Al final, el 0-0 es confirma i posa fi a l’angoixa. Tots dos jugaran el play-off: l’Hospitalet s’enfrontarà al Badalona, i el Cornellà, al Vilanova. I si guanyen, tornaran a trobar-se per la plaça d’ascens. És, en efecte, l’inici d’una història.
