"Les obres de la Rambla han concentrat la gent en menys espai"
Després de la seva reelecció, assenyala que "els treballs han afectat fins a un 75% la facturació, però no han tancat negocis"
«Mediarem entre propietaris i operadors perquè arribi comerç de més qualitat»
Collboni diu que la Rambla reurbanitzada estarà a punt a principis de l’any 2027. ¿Veuen vostès la llum al final del túnel?
Sí, per fi. Evidentment, han sorgit els inconvenients de qualsevol obra que et pots anar trobant sobre la marxa, que són imprevisibles. Però veiem plausible acabar el febrer del 2027, cosa que no vol dir que estigui tot llest. Caldrà ajustar petits detalls. Tot i que estarà acabada en un 98%.
¿Es nota ja alguna reacció per part dels operadors, amb nous inversors o obertures?
Encara no. La gent esperarà a veure-ho. La facturació ha baixat molt durant l’obra, fins al 75% quan les rases eren davant dels establiments. I recuperar això requerirà un temps. Treballarem perquè arribin nous operadors, i també amb propietaris per intentar que es creï oferta de qualitat i amb diversitat comercial. Volem intentar mediar en casos de contracte a punt d’acabar, ajudar els amos dels locals perquè no acceptin la primera oferta que arribi per guanyar diners, sinó que decideixin més a llarg termini, per revaloritzar els seus immobles.
El Consell Assessor de la Rambla ha receptat fomentar la cultura, a més d’habitatge social que atragui veïns i més valor comercial.
Una de les nostres prioritats és impulsar aquest eix cultural. La part positiva és que ja estan en marxa els projectes del Capitol, la Foneria de Canons i el Liceu Mar. Quan reobrin tindrem quatre teatres i tres més a la zona d’influència. També cinc espais de música en viu i vuit museus i espais d’exposició, més sis a l’entorn. A banda de biblioteques, centres educatius i nombrosos monuments. I de les activitats, fires i esdeveniments que es fan al carrer durant l’any. S’ha d’evitar la idea que de vegades planteja l’Ajuntament de "descongestionar» la Rambla, quan són usos culturals en l’espai públic.
En l’àmbit comercial, ¿considera que arriben tard davant la sobredosi dels ‘souvenirs’?
Hi ha operadors que volen millorar la seva qualitat. Nosaltres ja ho estem impulsant amb el projecte de souvenirs artístics, amb identitat catalana i barcelonina, i també amb col·laboració de l’escola Elisava. Però hem vist que cal poder produir-los industrialment, perquè estiguin a l’abast de més viatgers, més assequibles. No serà ràpid, però volem millorar-ho.
¿L’actual falta de varietat comercial és el seu principal llast?
Als Amics de la Rambla ens agradaria més diversitat i no tants records o botigues cannàbiques, però aquí entra el Pla d’Usos. Les al·legacions que hem presentat amplien, per exemple, la distància entre certs comerços molt similars a la zona, com els supermercats. El lliure comerç no ho pots impedir, ho pots filtrar una mica i el pla pot ajudar.
¿Quants locals tenen ara tancats? ¿Ho atribueixen a les obres iniciades fa dos anys?
Hi ha algun cas de persiana tancada que ja ha perdut la llicència, com són els locals d’escala, que són estrets perquè un dia es van separar amb entrada pròpia. Tenim comptabilitzats nou establiments tancats en aquests moments, d’entre uns 230, a part dels esmentats projectes culturals en tres edificis. Les obres gairebé no han provocat tancaments, hi ha locals que ja estaven sense ús des de la pandèmia. Abans, quan tancava alguna cosa es tornava a obrir de seguida.
Es diu que empresaris estrangers copen l’oferta gastronòmica.
N’hi ha alguns amb bastants restaurants, però no és una cosa nova. Molts fa anys que són a la ciutat. I entre els propietaris, hi ha grans tenidors d’edificis sencers, però també petits propietaris, molts són catalans.
¿Es pot revertir la idea de les cerveses gegants i la paella precuinada com a negoci garantit?
Nosaltres creiem que sí. Avui comptem amb una eina important que és internet, perquè tothom fa una qualificació de les seves experiències. I tot i que tu depenguis únicament del turista ja no pots pensar que si un client menja malament no passa res perquè hi haurà 30 milions més de passejants. Això podia passar fins fa 10 anys, però ara tothom mira les valoracions, i això juga al nostre favor per fer les coses bé i apujar la qualitat. La Zona d’Excel·lència de terrasses també va en aquesta línia. Gairebé tots els operadors veuen amb bons ulls fer-hi una inversió, tot i que segons la mida els pot costar uns 20.000 euros.
¿Què em diu sobre els problemes d’inseguretat i neteja?
Han millorat, però s’ha de ser constant. La delinqüència marxa si hi ha pressió però la inseguretat puja si hi ha menys efectius policials. I amb la neteja passa igual. És possible que sigui el lloc on més recursos hi ha, però també és el carrer amb més visitants. Però nosaltres hem de treballar per als veïns, perquè no tinguin problemes d’accessibilitat a casa seva. Perdem veïns pel turisme, però també perquè cal impulsar la instal·lació d’ascensors que evitin que els residents se’n vagin perquè es fan més grans o les famílies no poden pujar escales. Volem que els veïns que hi ha es quedin, a més que n’arribin més.
Quant a passejants i visitants, ¿els seus estudis d’afluència, revelen l’impacte de les obres?
L’Observatori continua funcionant i sabem que l’afluència s’ha reduït al voltant d’un 20%, però cal tenir en compte que l’afectació d’espai públic ha sigut encara més important, cosa que vol dir que hi ha menys gent però més concentració a les zones transitables. Però dins de molts negocis l’impacte ha sigut molt més gran quan les obres es concentren en un tram i dificulten l’accés dels clients.
Notícies relacionadesRaó de més perquè no baixin els anhelats barcelonins...
Quan fem una activitat venen, perquè pensem en ells. Des del concurs de paelles a Santa Mònica fins a les rutes per explicar les diferents Rambles, o iniciatives de dibuix i escriptura, que després compartim en algun espai emblemàtic. La idea de fons és que si coneixes la Rambla, l’estimes. I que quan hi tornis amb amics els explicaràs les històries que t’han explicat a tu.
