Junts i ERC, en guerra sense treva

Les invectives entre Gabriel Rufián i Miriam Nogueras al Congrés s’entenien per part dels respectius partits com un espectacle en benefici mutu. A ERC li convenia començar a desposseir-se de la sensació de viure acomplexada davant Junts després d’haver identificat que no havia capitalitzat públicament concessions del Govern com la taula de diàleg i els indults per por de ser titllada de botiflerisme.

Per a Junts, les estridències dialèctiques permetien exhibir que la seva estratègia negociadora davant el PSOE era més eficient que la dels republicans, fins que la falta de compliment va enterrar l’eslògan de "cobrar a l’avançada" i el va portar a l’estratègia de la ruptura. Però tant els uns com els altres s’han utilitzat per deixar de prioritzar l’eix nacional i ancorar-se en l’eix esquerra-dreta, que els situa en el terreny de la disputa amb els socialistes perquè, a l’oposició, ja no es necessiten per governar.

Durant el procés, les dues formacions es van centrar a parlar només de la independència, sense definir com havia de ser un nou Estat en què no compartien visions sobre habitatge, seguretat i immigració, ni sobre tants altres pilars bàsics del sistema, a fi d’exhibir una vaga unió. Amb Salvador Illa al Palau de la Generalitat, i després d’haver trencat l’aliança en el Govern, els republicans opten per pactar amb els socialistes; els postconvergents, per recuperar el pujolisme i l’essència convergent, i aquesta setmana han decidit que s’ha acabat el fair play decretat en benefici de Catalunya.

Els acords en suspens

Hi havia un mantra, no escrit, pel qual tot allò que implicava transferències per a Catalunya, tot el que s’emmarca dins dels "avenços en matèria de sobirania", no havia de ser torpedinat. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han parlat unes quantes vegades sobre aquesta qüestió. Després de ser incapaços de pactar una única taula de negociació amb el PSOE, almenys es van instar a respectar els acords que cadascú pogués fer confessar a Sánchez. ERC va votar la delegació de les competències en immigració, que va fracassar al Congrés, sense gaire ímpetu, però amb una mirada a llarg termini: que Junts correspongués amb qüestions acordades pels republicans amb el Govern, com la condonació del deute del FLA, el nou model de finançament i la recaptació de l’IRPF per a Catalunya.

Els postconvergents, però, van malmetre dimarts el consorci d’inversions per gestionar el compliment de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya, acordat entre el Govern i Esquerra, amb el concurs del Govern. Es tracta d’un organisme que parteix d’un mal endèmic: l’Estat no executa el que pressuposta o, més senzill, no compleix el que promet. I Junts va decidir que, com que era insuficient, valia més que ni es debatés, i el va noquejar en el primer tràmit.

Les raons de Junts

Junts no perseguia una derrota del Govern de Sánchez, sinó del Govern d’Illa. A les files postconvergents consideren que donar el sí a aquest "xiringuito", representava estendre una catifa vermella a ERC perquè aprovi els pressupostos d’Illa. L’ordre de la direcció del partit de Puigdemont és construir una alternativa al president que passi per la nul·la col·laboració amb el PSC, cosa que implica fer la traveta a ERC en tot el que acordi amb els socialistes i deixar els republicans amb una llista d’acords complerts tan buida com sigui possible. El paper del "gàngster" Rufián tampoc serveix d’ajuda, tot i que Esquerra ja ha comunicat a Junts que no comparteix l’actitud que va demostrar durant el debat sobre la pròrroga dels lloguers, si bé continuen tirant-se les propietats pel cap en un xoc que Junts amenaça de portar als tribunals. La formació també pensa que Sánchez convocarà "aviat" les eleccions generals, de manera que ja preparen l’artilleria electoral.

L’impacte a Catalunya

Notícies relacionades

Vivències amb el poder

Dimiteix un edil socialista de Nàquera al donar positiu en drogues

Sense el consorci d’inversions, el Govern i ERC preparen la creació d’una societat mercantil per evitar el Congrés, com va explicar EL PERIÓDICO. La negociació dels pressupostos avança, però l’acord no està, ni de bon tros, tancat.

En paral·lel, Esquerra colla perquè el nou model de finançament arribi al Congrés, mentre Puigdemont es prepara per a una tornada que la justícia continua postergant. L’expresident ha obert un canal a Telegram de la seva oficina com a excap del Govern i tecleja amb hiperactivitat a les xarxes socials després d’haver passat etapes de desconnexió. Segueix les reunions de la direcció del partit, autoritza totes les decisions i manté una agenda atapeïda de pelegrinatges a Waterloo. Pensa que convé començar a marcar perfil perquè la seva tornada a Catalunya sigui un revulsiu per a les files de cara a les eleccions municipals. Vetlla armes.