El Govern sepulta els Pressupostos del 2026 i se centra en els del 2027

Per ajustar les previsions sobre les quals poder erigir l’arquitectura del projecte de Pressupostos assenyalen que, a l’espera de les negociacions entre els EUA i l’Iran per a un possible final de la guerra, faltarien encara "setmanes o mesos".

Sense dates sobre la taula per a la presentació de pressupostos quan s’arriba al primer quadrimestre de l’any, la realitat del calendari també empeny a centrar l’objectiu en els de l’any vinent. El mes de juny sempre es va posar com a límit per a la seva aprovació definitiva al Congrés. Un termini a què difícilment es podria arribar si s’arrenqués ara la llarga tramitació parlamentària i encara en el cas remot de tenir garantides majories –Junts ja va tombar el camí de dèficit–.

Una visió realista

La Constitució marca que els Pressupostos de l’any següent han de presentar-se al Congrés abans de finalitzar el mes de setembre, malgrat que el Govern s’ha saltat reiteradament aquest precepte des que va començar la present legislatura.

El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, apostava aquesta setmana durant una entrevista a RNE per donar prioritat que els Pressupostos "s’ancorin en una visió realista del que esperem per a aquest final d’any i per a l’any 2027". Al mateix temps, normalitzava la pròrroga dels actuals.

El compromís continua sent presentar-los, i novament s’inclourà el projecte de comptes públics en la llista de lleis a aprovar en el pla anual normatiu que està ultimant l’Executiu. No obstant, els del present any s’allunyen, després que María Jesús Montero, que pretenia portar-los al Congrés abans de fer el salt a Andalusia com a candidata del PSOE a la Junta, els fiqués al calaix per la guerra a l’Iran.

Fonts del Ministeri d’Hisenda traslladen que l’actualització del quadre macroeconòmic no servirà com a horitzó sobre el qual erigir l’arquitectura dels comptes públics pel fet que "la realitat canvia minut a minut".

Ara mateix, expliquen les mateixes fonts del departament que dirigeix Arcadi España, estan centrats a monitoritzar els efectes de la guerra i del paquet de mesures anticrisi desplegades per frenar la inflació. El Banc d’Espanya preveu que el creixement econòmic resisteixi pel paquet anticrisi, si bé ha projectat escenaris "adversos" o "severs" en funció "a la intensitat i durada del xoc energètic".

Pendents de Brussel·les

L’Executiu està pendent del resultat de les negociacions a Brussel·les de cara a adoptar mesures anticrisi per la guerra per definir l’arquitectura dels Pressupostos. Entre altres qüestions, Pedro Sánchez va reclamar en la cimera informal de líders a Xipre divendres passat que es relaxin les regles fiscals. Una possibilitat que en cas de materialitzar-se, a l’Executiu reconeixen que tindria efecte a l’hora de dissenyar el projecte de comptes públics al tenir més marge. Independentment del que es decideixi al si de la UE, el Govern té un marge addicional, ja que encara no ha sol·licitat la clàusula d’escapament que permet la Comissió Europea per a la despesa en defensa, compromès en el 2,1% del PIB.

Sánchez ha reclamat també que s’estengui el termini per a l’execució dels fons europeus més enllà de l’agost vinent. Entre sis i dotze mesos va plantejar per a noves inversions en electrificació, energies renovables i transformació energètica verda.

Per al Govern, els fons europeus són una mena de "pressupostos bis" en què diposita les garanties de poder desenvolupar el seu full de ruta fins i tot sense aprovar nous comptes. Finalment, el cap de l’Executiu va insistir davant els socis europeus a recuperar l’impost als beneficis extraordinaris de les energètiques per l’alça de preus, com es va fer després de la crisi provocada per la invasió russa d’Ucraïna.

Notícies relacionades

L’esperada explicació (o no) de Jordi Pujol

El Govern llança un pla per reduir l’espera de l’ajuda per dependència

Comptes prorrogats

A la Moncloa esquiven qualsevol compromís de fixar data per als Pressupostos. La seva argumentació és que "no es tracta tant de terminis, sinó de fer-los com correspon". Això és per ajustar-los a la incerta situació macroeconòmica. D’altra banda, es posa en valor que amb els actuals comptes públics prorrogats hi ha marge per desplegar mesures com les del primer decret anticrisi, amb què s’han mobilitzat 5.000 milions d’euros.