L’esperada explicació (o no) de Jordi Pujol
Quan s’hagi aclarit el dubte de si l’expresident català pot declarar o no, la clau del judici serà determinar l’origen de la fortuna que la família guardava a Andorra i com és que es mantenia amagada sense pagar impostos.
El expresident Jordi Pujol. /
El dia més esperat en qualsevol judici els arriba aquest dilluns als Pujol: la declaració dels acusats, tot i que en aquest cas primer caldrà aclarir el dubte de si declara o no l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley. L’exmandatari haurà de ser quarts de deu del matí davant els magistrats de l’Audiència Nacional que el jutgen juntament amb la seva família per la fortuna oculta a Andorra. Aquests magistrats han de determinar si està en condicions de respondre per uns fons pels quals la Fiscalia Anticorrupció demana per a ell nou anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig.
Quan va començar el judici al novembre, els forenses de Barcelona van determinar que Pujol Soley no està "en condicions físiques ni cognitives de comparèixer en un judici, ni disposa de la capacitat processal necessària per defensar-se de manera autosuficient". Tot i les crítiques rebudes, el tribunal ha decidit que comparegui presencialment per adoptar una decisió definitiva. Si al final diu que pot declarar i no s’acull al dret a no fer-ho, haurà d’aclarir diversos aspectes. Aquests són els principals:
L’origen dels diners.
És clau perquè hi hagi blanqueig de capitals, un dels dos delictes a què s’enfronta. El 2014, l’expresident va confessar públicament que la seva família havia ocultat a Andorra una milionada sense regularitzar a Hisenda durant més de 30 anys. No va precisar la suma, però uns dies abans El Mundo va publicar que el clan va moure 3,4 milions d’euros en comptes del Principat. La confessió del patriarca va destapar l’existència d’aquesta fortuna que, segons va explicar en aquella carta, procedia d’una deixa que havia deixat a l’estranger el seu pare, l’avi Florenci Pujol (fundador de Banca Catalana i que va morir el 1980), per als seus fills i la seva dona, tenint en compte el risc que comportava per a ells que ell es dediqués a la política.
La Fiscalia Anticorrupció, en canvi, afirma que la fortuna de la família Pujol prové de la presumpta trama d’influències que va ordir des de la seva "posició privilegiada" per enriquir-se fins a acumular un patrimoni "desmesurat" gràcies al cobrament de comissions il·legals. L’acusació pública remarca que l’"ingent" quantitat de diners que van ocultar a Hisenda va ser fruit de l’"afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diversos concursos públics" d’administracions catalanes sota el control de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit que va fundar l’expresident.
¿Quin delicte van poder cometre?
El fiscal anticorrupció sol·licita nou anys de presó per a Pujol Soley per associació il·lícita i blanqueig de capitals. L’expresident rebutja les acusacions i defensa que ni ell ni els seus fills han comès cap delicte. En la declaració davant el jutge del 10 de febrer del 2010, es va remuntar al germen dels fons dipositats a Andorra: "Això té l’origen en alguna cosa [...] que va ser una quantitat de diners que el meu pare va dipositar a fora [...]. No estava a nom meu i jo no n’era el propietari [...]. Llavors es va obrir aquest compte [a Andorra], que no el vaig obrir jo i del qual es va ocupar el meu fill [Jordi Pujol Ferrusola]". "Aquest llegat en realitat no estava destinat a mi. La idea del meu pare, que és qui el va constituir al seu dia, era que fos per a la meva dona i els meus fills. Jo me’n vaig mantenir al marge perquè jo hi havia sigut, des del principi, molt contrari. Considerava que no era prudent", va apuntar Pujol.
L’acusació pública no dona crèdit a aquesta versió, que considera "acordada per tots els membres de la família". Per a Anticorrupció, l’herència no és més que una excusa per ocultar la "xarxa de clientelisme" que va teixir aprofitant els seus contactes amb empresaris afins a CDC que es repartien els "excel·lents beneficis de concursos públics en els quals la resolució depenia de les administracions catalanes". Com que tots els membres de la família n’eren conscients, tots estan acusats de blanqueig i associació il·lícita. En el judici, el fiscal Fernando Bermejo ha centrat els esforços a intentar demostrar l’origen il·lícit dels diners perquè, segons el seu parer, els múltiples negocis del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, són una tapadora per encobrir el pagament de comissions il·legals per part de constructores adjudicatàries d’obres públiques a Catalunya.
¿Era real l’assessorament de Jordi Pujol Ferrusola?
Bona part del judici s’ha centrat a determinar si les quantitats milionàries per hipotètiques intermediacions i diversos negocis, alguns dels quals van arribar a ser veritables pelotazos, obeeixen a tasques reals d’assessorament. La fiscalia argumenta que són contractes simulats per camuflar comissions il·legals. Durant la vista, però, no han sigut pocs els testimonis que han explicat que aquesta intermediació sí que es va produir en determinades operacions, sobretot a Mèxic i Gabon, però d’altres, especialment els que van vendre algun terreny a Madrid, han posat en dubte que existissin.
Des del 2008 fins al 2012, quan es va produir la denúncia de Victoria Álvarez, l’exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola que va denunciar haver-lo acompanyat Andorra amb bosses de diners, en els comptes bancaris i dipòsits dels Pujol es va produir un moviment pel qual van passar de 106.796 euros a 12,2 milions. L’expresident haurà d’aclarir si estava al corrent dels negocis del seu fill gran i de l’existència d’aquests importants moviments de capital. En la declaració durant la instrucció es va defensar dels fons d’Andorra amb un "sempre en vaig estar al marge".
Notícies relacionades¿Per què no es va declarar a Hisenda?
La Fiscalia Anticorrupció no acusa Pujol de frau a Hisenda pels diners de la seva família a Andorra, però sí el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola; la que era dona d’aquest, Mercè Gironès, i un altre dels seus fills, Josep. L’expresident va admetre en la seva carta del juliol del 2014 que "lamentablement" no es va trobar "el moment més adequat" per posar al dia davant l’Agència Tributària aquesta herència. Conscient de l’impacte de la notícia, el mateix Pujol va explicar que exposava aquests fets "amb molt dolor" i demanava "perdó".
