Armengol crida a actualitzar la Constitució a la «diversitat territorial» d’Espanya

«A la nostra Constitució hi ha nous drets, noves llibertats. La Carta Magna es va escriure mirant a Europa, ara podem situar Europa a la nostra Constitució. Podem adequar-les a la diversitat territorial del nostre país, fer-ne un text del segle XXI», ha pronunciat Armengol, tercera autoritat de l’Estat després de Felip VI i Pedro Sánchez. La presidenta ha posat a tall d’exemple la reforma que es va aprovar l’any passat per substituir el terme «disminuït» per «persones amb discapacitat».

Sobre quins són aquests drets, poc ha dit, tot i que sí que ha deixat clar quins són els reptes a què s’enfronta la societat actual. Així, ha citat la crisi de la vivenda; la violència masclista «en totes les seves manifestacions»; la necessitat d’adaptar-se al «canvi climàtic» ; o la defensa dels principis democràtics «davant els discursos que veuen, en la pèrdua de llibertats, un avantatge i un atractiu». «De la nostra resposta a aquestes realitats dependrà el nostre present i el nostre futur», ha sentenciat. Unes paraules que han arribat després que diversos alumnes de primària de diferents nacionalitats hagin llegit en altres idiomes els articles 23, sobre el dret a la participació política ciutadana; 27; que regula el dret a l ’educació ; i 48, relatiu a la joventut. 

La «prova de foc»

Ara bé, Armengol, conscient de l’actual clima polític en què el PP i el PSOE fa més d’un any que no arriben a cap consens i és cada vegada més habitual els insults en els debats parlamentaris, ha cridat a fixar-se en l’esperit que va fer possible la Constitució. «La Transició va ser una prova de foc que va fer madurar la societat civil i la classe política espanyola en la cultura de l’acord. Es va negociar dur. Es va escoltar, es va debatre, es va dialogar, es va cedir. Però, sobretot, es va arribar a consensos», ha recordat.

«Aquest llegat és el que ens ha de servir com a referència avui», ha insistit Armengol. Minuts més tard, repetia que la reforma de l’article 49 –referent a les persones amb discapacitat– o la renovació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere hauria de ser la norma: «Ser un paradigma del diàleg, ser un espai d’acord del qual la societat se senti orgullosa».

La Unió Europea

Notícies relacionades

Felip VI, Sánchez i Feijóo s’enfronten als seus fantasmes familiars

El cap de gabinet de Mazón va intervenir en l’ES-Alert: "Salo, de confinar res, sisplau"

La presidenta del Congrés també ha aprofitat per recordar que al consens de la Transició el va seguir també una negociació per entrar a formar part de la Unió Europea, de la qual es compliran 40 anys en menys d’un mes. «Aquest aprenentatge, aquest curs accelerat de negociació i pacte, va permetre després converses fluides per a una adhesió primerenca al que avui és la Unió Europea», ha dit, abans de reivindicar que «avui Espanya és un referent a Europa del qual molts beuen».

Fent al·lusió a la quantitat de normes que s’aproven al Congrés i que provenen de l’Europarlament, Armengol ha posat en valor que «treballant de manera col·lectiva, persones i estats amb realitats molt diferents poden arribar a acords que beneficiïn la majoria». A tall de síntesi d’aquest esperit, la presidenta ha dit que la premissa ha de ser el treball de la classe política «en un sol equip i amb un sol objectiu, el benestar col·lectiu». «Tenim un gran llegat per defensar i un futur per construir», ha conclòs.