Els 45 trets que van posar en perill la Constitució

Amb aquesta imatge arrenca la sèrie ‘Anatomía de un instante’, dirigida per Alberto Rodríguez i basada en el llibre homònim escrit per Javier Cercas. Els dos impactes de bala que van amenaçar l’angelot que, amb una branca de palma, emmarca l’escut de Castella, són dues de les 45 marques –no tots segueixen visibles– que recorden el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 i que van posar en perill la Constitució, que aquest dissabte compleix 47 anys des de la seva aprovació per les Corts.

Aquell «‘¡Al suelo todo el mundo!’» que va pronunciar Antonio Tejero quan va entrar a l’hemicicle, passades les 18.00 hores, va activar el test d’estrès més gran que ha hagut de superar la Constitució des de la ratificació en referèndum el 6 de desembre de 1978. La Carta Magna que va assentar les bases de la democràcia, ja avançades en el projecte de llei per a la Reforma Política que va impulsar Adolfo Suárez per tombar les lleis fonamentals del franquisme, va veure perillar la seva continuïtat aquella tarda.

El mateix Suárez, el seu vicepresident, Manuel Gutiérrez Mellado, i el líder del PCE, Santiago Carrillo, són els tres personatges a qui Cercas atorga gran part de la responsabilitat que la Constitució s’acosti ara al mig segle. Van ser les tres figures que es van mantenir dempeus, sense ajupir-se després dels escons, quan Tejero, braç en alt, va disparar la seva pistola cap al sostre. Qui sap si alguna d’aquestes bales va ser la que gairebé encerta a la cama del querubí. A Tejero el van seguir alguns guàrdies civils que, metralletes al rest, van disparar diverses ràfegues. 

Un recompte incert

Cada capítol dels quatre que componen la sèrie arrenca amb una de les pintures que presideixen l’hemicicle: la ja coneguda foto de família d’Isabel II; dos tritons sostenint un llibre; una al·legoria de la Prudència i la Justícia; i una estampa de diversos legisladors de l’època grecoromana. Entre les quatre imatges sumen vuit forats de bala. Unes empremtes inesborrables (o gairebé) que Alberto Rodríguez va voler aprofitar, gravant totes les escenes del Congrés al mateix hemicicle, evitant així un decorat.

Notícies relacionades

Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»

Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions

Però, ¿quantes vegades van disparar Tejero i els seus homes? Aquesta pregunta no ha tingut una única resposta. Primer en van ser 37, segons els forats que es van comptabilitzar en un primer informe sol·licitat per la Mesa del Congrés el 1981 per remetre’l al jutjat militar encarregat del cas. No obstant, el 1999, l’arquitecte conservador de la Cambra va elaborar una nova relació de forats de bala. En aquest cas n’hi havia 33, quatre menys. Més tard s’explicaria que una d’aquelles marques que es van perdre podria correspondre a la de la vidriera del sostre, que es va substituir, que dues més podrien haver desaparegut després d’unes obres realitzades el 1988 i que la quarta es devia una «diferència de criteri» a l’hora d’interpretar els desperfectes.

No obstant, la cosa no va quedar allà. L’11 de setembre del 2013, enmig d’una forta tempesta, va començar a degotar aigua del sostre a la tribuna de premsa. Durant les obres de rehabilitació es van esborrar cinc forats de bala. De les 37 marques inicials ja només en quedaven 28. Però hi va haver una nova sorpresa: s’havien trobat vuit nous senyals de trets dels quals no s’havien adonat anteriorment. La xifra tornava a ascendir a 35 marques visibles. 45 trets en total que van posar en perill la Constitució.