Pressupostos i estabilitat

Els gairebé 14.840 milions amb què comptarà el Departament de Salut (més del 34% dels pressupostos) han de servir per reduir llistes d’espera en la sanitat pública i millorar l’atenció als centres d’atenció primària. Els 8.356 milions destinats a educació i formació professional haurien de servir per millorar la qualitat d’un ensenyament les necessitats i disfuncions del qual són de sobres conegudes. Tot i que, si el Govern acorda qualsevol augment de recursos amb els sindicats amb els quals encara no ha pactat, haurà de buscar els recursos en altres partides o ingressos extraordinaris, o esmenar el projecte en la seva tramitació parlamentària, cosa que limita el marge disponible per atendre les exigències que encara estan sobre la taula. També resulta interessant destacar l’important augment del pressupost a millorar la seguretat, cosa que constitueix una preocupació creixent dels ciutadans, com ho és l’augment de la dotació per construir habitatge públic.

Sembla que tots els dirigents polítics que els han pactat opten per la via de l’estabilitat en la governabilitat de Catalunya al marge del que passi en la política nacional, malgrat els dubtes que s’han plantejat, en alguns casos, dins dels seus partits. El calendari previst de tramitació dels pressupostos permetrà que puguin ser aprovats sense esperar que es consumi una de les condicions acordades amb ERC, que el nou sistema de finançament sigui aprovat al Congrés abans de final d’any perquè estigui vigent el 2027, un procés en el qual s’incorporarà la delegació de les competències per recaptar l’IRPF. Però tot i que hagi passat la campanya electoral andalusa, que va servir com a argument al PSOE per evitar el seu compromís amb les dues iniciatives, les dificultats per assegurar que acabi fent realitat aquestes promeses no han desaparegut.

Després de mesos de negociació, en els quals no sempre va ser fàcil identificar el que es pretenia, el Govern tindrà els primers pressupostos des que Salvador Illa va accedir a la presidència de la Generalitat. Disposa, a més, d’uns acords que van més enllà de l’actual exercici. Alguns, com el tren orbital, el reforç de l’Agència Tributària, la presència catalana a la Zona Franca i la creació d’una societat mercantil per monitoritzar les inversions de l’Estat, superen àmpliament el marc d’aquesta legislatura. En cas que es confirmi que aquesta voluntat de fer possible que l’autogovern català es pugui gestionar eficaçment és compartida pel PSC, ERC i els Comuns, superant els recels sobre la capacitat o intenció del Govern espanyol de complir la seva part, estaríem davant una aposta per l’estabilitat més enllà del 2026 que donaria encara més valor a l’aprovació dels pressupostos.