El fiscal rebat els Pujol: «S’han volgut convertir rumors polítics en causes de nul·litat»

Després d’explicar que moltes de les qüestions prèvies plantejades per les defenses entren en el fons de la causa, per la qual cosa es dilucidaran en el judici, i no poden ser respostes en aquest tràmit amb què es comença la vista, el fiscal va anar negant una a una les qüestions plantejades per les defenses. A la tercera sessió del judici només hi han assistit cinc dels set fills de Jordi Pujol Soley

Va començar amb la competència de l’Audiència Nacional per investigar el que ha passat, cosa que ha justificat que «no es tracta que el delicte antecedent sigui comès a l’estranger, sinó que les activitats destinades a ocultar aquest delicte» amb la finalitat d’emmascarar els diners s’han comès a l’estranger. I va citar Andorra, Panamà o Mèxic, entre els països utilitzats per a això mitjançant societats de Pujol Ferrusola i Gironés , que s’enfronten a la petició de pena: 29 anys ell i 17, ella. En la seva intervenció ha reiterat que es tracten de «moviments de capitals a l’estranger» i una «ocultació de patrimoni».

El fiscal ha defensat la legalitat de l’inici de la investigació que es va iniciar el 2012 i l’ha desvinculat de la publicació al diari El Mundo el juliol del 2014 d’una informació sobre els comptes de la família Pujol a Andorra. «Era una informació periodística i no té caràcter probatori», ha asseverat, tot i que va reconèixer que aquesta notícia «va impulsar les diligències». I ha recordat que el 25 de juliol del 2014 l’expresident va difondre un comunicat en el qual confessava l’existència de fons existències a l’estranger sense regularitzar davant Hisenda.

La investigació, ha precisat, ja estaven iniciades arran de la denúncia presentada per Victoria Álvarez, l’examant del fill de l’expresident , Jordi Pujol Ferrusola, i pel rastreig que havia realitzat el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Seplac). El procediment es va incoar el 28 de desembre del 2012. «Es parteix d’un circuit de fons opacs», ha assegurat el fiscal, amb la utilització de «societats instrumentals».

Policia patriòtica

«No existeix investigació prospectiva», ha remarcat el fiscal Bermejo, per després deixar clar que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional «ha actuat sempre sota l’autoritat judicial», descartant la intervenció i maniobres de l’excomissari José Manuel Villarejo i de la «policia patriòtica» en les indagacions. «Hi ha fets concrets i no una investigació prospectiva», ha insistit. Per dissipar les sospites, l’acusació pública ha afirmat que a Victoria Álvarez, que va destapar l’existència de comptes corrents de la família a Andorra, ningú la va obligar a denunciar i ho va fer «voluntàriament» i «si no que es provi aquí que va ser la policia patriòtica», amb Villarejo al capdavant.

Amb referència a l'anomenada ‘Operació Catalunya’, el fiscal ha afirmat que «el que no consta, per descomptat, no es coneix». Amb això ha volgut deixar clar que «la investigació i l'enjudiciament» se centren en uns «delictes que són de blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, organització criminal i frustració de l'execució, a més dels delictes fiscals». «No m'endinsaré en tot el que s'ha comentat de Villarejo i la resta», ha destacat. No obstant això, ha volgut deixar clar que «les proves» no han estat manipulades «amb cap finalitat espúria» i «han estat obtingudes amb ple respecte als drets dels acusats».«El que han pretès moltes de les defenses, no totes, evidentment, és que aquest tribunal entri a valorar suposades maniobres o irregularitats alienes als fets jutjats». Alhora, ha advertit que «cap tribunal d’un estat de dret pot admetre que hipòtesi no acreditades».

La prescripció

Notícies relacionades

Els Pujol presenten un llibre de Banca Catalana i un BOE per demostrar l’origen lícit dels diners a Andorra

Els Pujol intenten evitar el judici in extremis amb l’operació Catalunya i els límits imposats per Andorra

El fiscal ha negat la prescripció, perquè es trava d’un circuit permanent opac a través dels quals es movien els diners per moure els fons. «Les operacions dels noranta alimenten moviments del 2004», ha posat d’exemple el fiscal. A l’entendre del fiscal, s’ha d’aplicar en la prescripció el delicte més greu, i que el blanqueig de capitals es va realitzar a partir de 1992 fins, almenys, 2011 Ha incidit que el delicte de falsedat, on alguns defensors veuen la prescripció, no és un delicte «aïllat», sinó connex amb el de blanqueig de capitals. «Els documents s’utilitzen anys després per justificar moviments en els comptes bancaris a Andorra», ha explicat. «La falsedat és un instrument del delicte de blanqueig», ha puntualitzat

A més, el fiscal ha defensat «la pulcritud gairebé excessiva» de les interlocutòries de l’instructor José de la Mata a l’hora d’autoritzar registres, per la qual cosa nega la falta de concreció al·legada per les defenses.