La UE adverteix per escrit que l’ampliació de l’aeroport del Prat ha de garantir l’espai natural protegit

El posicionament de la Comissió porta la firma de la comissària de Medi Ambient, Jessika Roswall, que s’ha pronunciat a instàncies d’ERC, partit opositor a l’ampliació de l’aeroport que a l’estiu va registrar un escrit al Parlament Europeu en què denunciava els «danys ecològics irreversibles» que podria suposar el projecte. Roswall exposa en la seva resposta als republicans que «qualsevol pla o projecte que pugui tenir un efecte significatiu en un lloc de la xarxa Natura 2000» –una xarxa ecològica europea d’àrees de biodiversitat en què s’inclou el delta de Llobregat– s’ha de sotmetre a una «avaluació adequada» sobre les repercussions que podria tenir en la «conservació» de l’espai natural afectat. En aquesta avaluació, la comissària recorda que les «autoritats nacionals competents» s’hauran d’assegurar que el projecte –l’ampliació de l’aeroport– «no causarà perjudici a la integritat del lloc en qüestió» –el delta–.

Fonts d’ERC consultades per EL PERIÓDICO celebren el posicionament Roswall perquè interpreten que deixa clar que «la garantia de protecció al medi ambient ha d’anar per davant de tot». «És un missatge contundent contra la proposta d’ampliació», afegeixen les mateixes fonts. Esquerra és una formació partidària d’introduir canvis a l’aeròdrom –com, per exemple, una terminal satèl·lit–, però que s’oposa a allargar les pistes.

Expedient obert

En el mateix escrit, la Comissió Europea envia una segona advertència a tenir en compte. Recorda que en aquesta mateixa zona on vol ampliar-se l'aeroport, les autoritats espanyoles encara han de solucionar un «procediment d’infracció en curs» que es va obrir en el seu dia per «la protecció inadequada del lloc Natura 2000 Delta de del Llobregat». Es refereix al fet que, el 2021, la Comissió va obrir un expedient a Espanya per l’impacte negatiu d’un projecte anterior–una altra ampliació de l’aeroport de Barcelona– que va afectar la mateixa zona natural protegida.

És un expedient que obliga les autoritats espanyoles a posar remei al deteriorament generat a la zona i que, fins que no es tanqui, no es pot executar un altre projecte al mateix lloc. En cas que no es compleixi, Europa podria fer arribar a Espanya un dictamen motivat, que podria desembocar en una sanció. No obstant, fonts de la Generalitat asseguren que estan treballant en els deures pendents exigits per la Comissió perquè s’arxivi l’assumpte.

Les «raons imperioses d’interès públic»

Si l’exposició de Roswall acabés aquí, seria un motiu d’alegria rotunda per als opositors a l’ampliació de l’aeroport. No obstant, la comissària també obre la porta que el projecte segueixi endavant malgrat el seu impacte mediambiental. Així, esgrimeix que si l’avaluació ambiental del projecte fos «negativa» i no hi hagués alternatives sobre la taula, es podria seguir endavant sempre que es justifiquessin «raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses raons d’índole social o econòmica». Això sí, avisa que s’haurien de prendre «totes les mesures compensatòries que siguin necessàries per garantir que la coherència global de [la Xarxa] Natura 2000 quedi protegida». És a dir, es permetria afectar la zona protegida sempre que es compensés aquest deteriorament fent créixer la zona natural cap a una altra banda.

L’escrit de la Unió Europea és, per tant, un marc de referència del qual haurà d’estar pendent la Generalitat i Aena, però no és encara un posicionament definitiu. La mateixa comissària Roswall admet que és aviat per «prejutjar els resultats» de l’impacte ambiental. El moment clau serà quan es faci l’avaluació pertinent, que fan les autoritats espanyoles en primera instància però que després han de revisar les europees.

El conflicte

El projecte d’ampliació presentat pel president Illa afecta 27 hectàrees protegides, entre elles una part de la llacuna de la Ricarda que es troba a l’extrem nord de les pistes. Això sí, ho fa en menor mesura que el projecte inicial que Aena, l’operador de l’aeroport, va presentar quatre anys enrere. Per vèncer les reticències, Illa sempre ha proclamat que tot el projecte seguirà els «màxims requeriments ambientals».

Notícies relacionades

¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa

Claus d’una setmana com no n’hi ha

Com va explicar en el seu dia EL PERIÓDICO, la Generalitat crearà 270 hectàrees noves protegides per aconseguir el vistiplau al projecte, és a dir, crearà 10 hectàrees protegides per cada hectàrea sacrificada. En alguns casos hi haurà zones seques que s’inundaran per disposar de nous aiguamolls. Però de moment, aquestes millores no han començat a dur-se a terme.

Malgrat aquestes garanties que ofereix la Generalitat, el projecte continua generant controvèrsia entre partidaris i opositors. Al Parlament hi ha actualment una majoria que recolza l’ampliació i que formen el PSC, Junts, el PP i Vox. També el recolzen, entre d’altres, l’Ajuntament de Barcelona i els principals agents econòmics com les patronals i les cambres de comerç. No obstant, també té detractors en els partits –ERC, Comuns i la CUP– i en entitats socials, com per exemple les organitzacions ecologistes. Fa poc, els opositors van sumar un membre destacat del Govern: la consellera de Salut del Govern, Olga Pané, va avisar que l’ampliació tindrà un impacte nociu sobre la salut de les persones –contaminació i soroll– i que, si fos per ella, no es faria. Sigui com sigui, el que segur que té el projecte és un àrbitre, la Comissió Europea, que haurà de decidir en última instància. I l’escrit de la comissària Roswall constata que assumirà aquest paper sense objeccions.