Economia blava a BCN, un mar d’oportunitats

Barcelona està consolidant el mar com un dels seus motors econòmics i de futur. Així les coses, l’economia blava, que avui dia dona feina al 4,3% de la població (51.238 llocs de treball), és el tercer sector estratègic de més creixement any rere any.

En ple desplegament de la seva nova estratègia d’economia blava, la nova oferta formativa i d’intermediació intenta despertar vocacions relacionades amb el mar entre els joves i fomentar la reconversió de professionals en actiu (reskilling) per poder atendre l’elevada demanda del sector de l’economia blava. Tot i que encara està molt masculinitzat –un 64% l’integren homes–, aquest és un dels sectors amb un ritme més alt de creixement de l’ocupació femenina. Tres professionals de diferents generacions i històries comparteixen amb EL PERIÓDICO com l’ecosistema marítim de Barcelona els ha permès reconduir les seves carreres o complir una vocació que portaven dins des de petits.

La Pilar, dels pastissos al mar.

Pilar Corral ja era aficionada a la navegació i sortia habitualment amb un club, però mai havia imaginat que la seva passió pogués convertir-se en la seva professió als 51 anys. "Era pastissera en un conegut hotel de Barcelona i feia 13 anys que era al meu lloc. Vaig agafar ansietat, necessitava un canvi dràstic. Un amic del port em va comentar que a Barcelona Activa feien cursos per ser mariner de port esportiu", explica.

No ho va dubtar i va fer la formació necessària i precisament orientada a persones que volen fer un reciclatge professional. Va fer les pràctiques al Port Olímpic, on li van donar l’oportunitat d’incorporar-se a la plantilla ara fa gairebé un any.

La seva rutina actual no té res a veure amb l’exigència ni els horaris d’una pastisseria: assisteix a les embarcacions en els amarratges, dona suport si es queden sense motor o ajuda a treure-les de l’aigua. El que aprecia més del seu nou lloc és que és una feina a l’aire lliure. "Abans estava tancada entre quatre parets i no veia la llum del dia", explica. Ara planeja continuar progressant en aquest nou àmbit. "Estic estudiant més cursos en aquest sector per anar més enllà. Em veig aquí durant temps, m’agrada", celebra.

EL Jaume, del disseny als ports.

Dissenyador gràfic, "sempre m’havia dedicat a la comunicació visual en agències, però ja no em veia a mi mateix fent aquesta feina", explica Jaume Alcañiz. Als seus 49 anys, va decidir canviar de rumb. Com que parla diversos idiomes, la primera oportunitat li va arribar al conèixer una oferta laboral temporal en l’operativa de terra d’una de les terminals de creuers del port. Va ser el punt d’inflexió. "El sector marítim i el seu entorn em van agradar perquè és molt ampli i té sortides tant en terra com en mar", destaca Alcañiz.

A partir d’allà, va iniciar un itinerari formatiu per obtenir les certificacions nàutiques oficials. Ha seguit la formació bàsica de seguretat, sobre vaixells de passatge i de seguretat contra la pirateria. Tot i que ha estat embarcat com a assistent de passatge i mariner, explica que per al treball en alta mar cal superar tràmits més exigents. Ara s’enfoca en el treball portuari a terra, postulant-se per a llocs d’amarratge o consignació de vaixells, un perfil encarregat de la gestió de tot aquell suport que necessita un vaixell mentre fa la seva estada al port, des de solucionar problemes mecànics, assegurar tot l’avituallament o fins i tot acompanyar algú al metge o al consolat.

"A aquesta edat, l’experiència és un valor important. Són feines complexes, amb moments d’estrès o perillositat en què les empreses valoren comptar amb algú més sènior. És un sector on hi ha poc edatisme", assegura. Per a ell, l’orientació rebuda ha sigut clau: "Barcelona Activa fa una orientació que és molt dinamitzadora, és tracta d’un reenfocament professional. A més, coincideixes amb gent similar a tu i no et sents perdut".

Nil Pera, l’impuls de la copa amèrica.

Notícies relacionades

Cent anys del Metro Transversal

El Govern defensa el tancament del Consorci Badalona Sud

Nil Pera va créixer a Calella, al Maresme, navegant des de petit al patí català dels seus pares. També tenia molt clar que volia fer enginyeria perquè li agrada la tecnologia. Va unir les dues coses al cursar primer el grau en Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval a la Facultat Nàutica de Barcelona i estudiar després un Màster en Enginyeria Naval i Oceànica. Va tardar només un any a incorporar-se al mercat laboral: treballa a MB92, la principal drassana que es dedica al manteniment i reforma (refit) de superiots del Mediterrani, ubicada a Barcelona, on avui treballa com a responsable de projectes.

"L’any passat, la Copa Amèrica va fer descobrir a molta gent aquest món i van sorgir noves oportunitats laborals. A Barcelona està en creixement i fan falta mans per treballar en aquesta indústria", assenyala el jove. El seu dia a dia consisteix a pressupostar, organitzar i fer que els projectes de modificació i millora de les embarcacions s’executin amb èxit. Tot i que és una feina més enfocada en la gestió que no pas en l’enginyeria, veu com sí que ha d’aplicar la innovació constant que es va produint en els sistemes de propulsió i el repte de la sostenibilitat: "Falta camí per fer. Hem de descarbonitzar els cotxes, i el món naval tardarà una mica més, però aquí s’està treballant a intentar trobar alternatives per ser sostenibles", afirma.