El Govern defensa el tancament del Consorci Badalona Sud

El Consorci Badalona Sud (CBS) va ser creat l’any 2006 per l’Ajuntament i la Generalitat, amb l’objectiu de revertir la degradació i lluitar contra l’exclusió social dels barris del sud de la ciutat (Artigues, Congrés, el Remei, la Mora i, en especial, Sant Roc). En el moment de néixer, l’ens comptava amb set treballadors i 1,2 milions d’euros de pressupost.

Amb el pas del temps, no obstant, els recursos dedicats es van reduir tant que la seva operativitat va quedar reduïda al mínim: el desembre del 2019 només comptava amb una persona assalariada i la inversió havia caigut a la meitat. Des d’aleshores, el consorci s’ha dissolt i ha ressuscitat temporalment per, després, ser definitivament enterrat. Ara, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha detallat en una resposta parlamentària que el Govern es va decidir per "culminar la liquidació" de l’ens motivat per la seva "precarietat estructural", la "falta de planificació i gestió", la "dificultat en la gestió administrativa i econòmica", la seva "dependència funcional" i la seva "falta d’autonomia real".

Així, els mals que afligien el consorci minvaven la seva capacitat d’acció, de manera que la Generalitat va optar per la seva dissolució "com una manera de millorar les polítiques públiques i optimitzar els recursos", ja que "els objectius es podien arribar a millor sense una estructura jurídica específica, optant per mecanismes més simples, flexibles i eficients de coordinació interadministrativa". En síntesi, la conselleria disposa que ni el volum econòmic ni d’activitat justificaven una estructura pròpia, de manera que mantenir obert el consorci "era contrari als principis d’eficiència i economia".

Rescat fallit

En res va quedar l’intent de recuperar l’ens, el juny del 2023, capitanejat pel llavors conseller de Drets Socials, Carles Campuzano (ERC), i per un alcalde Albiol després de la seva victòria en les eleccions municipals del maig. Tots dos van disposar que perquè el CBS funcionés hauria "d’incloure àmbits d’actuació transversal".

L’intent de rescat no va ser flor d’un dia. Quasi un any després, el maig del 2024, es van arribar a reformar els estatuts de l’ens perquè la Generalitat hi tingués una participació majoritària, es va arribar a dir que es dissenyaria un pla d’intervenció al sud de Badalona i el Govern va afirmar que injectaria 415.000 euros per reactivar-los.

Notícies relacionades

Cent anys del Metro Transversal

Economia blava a BCN, un mar d’oportunitats

No obstant, el canvi a la Generalitat va frenar aquestes propostes. El 5 de febrer del 2025 va quedar ratificat el document firmat que enterrava definitivament el consorci. Els motius que s’esgrimien llavors van en la mateixa línia que la recent resposta parlamentària de la consellera Martínez Bravo: la situació i estructura precàries de l’ens.

Una de les crítiques més freqüents a la clausura del consorci era la falta de previsió sobre quins serveis dels que oferia l’ens es podrien seguir prestant. En aquest sentit, l’escrit de la resposta parlamentària detalla que "el Govern ha adoptat les mesures necessàries per garantir que el procés de liquidació" de l’ens "no comporti cap interrupció en l’atenció a les persones i famílies usuàries dels serveis afectats".