Feijóo proposa impedir per llei que un president governi sense Pressupostos

El líder del PP defensa una reforma, de rang encara per determinar, per convocar eleccions si l’Executiu aprova dues pròrrogues seguides

Alberto Núñez Feijóo, durant la roda de premsa després del comitè de direcció del seu partit, a Aranjuez. | CARLOS LUJÁN / EUROPA PRESS

Alberto Núñez Feijóo, durant la roda de premsa després del comitè de direcció del seu partit, a Aranjuez. | CARLOS LUJÁN / EUROPA PRESS / Carlos Luján

4
Es llegeix en minuts

Després de l’acte simbòlic d’inici del curs polític celebrat diumenge a Galícia, Alberto Núñez Feijóo va reunir la cúpula del PP en un hotel d’Aranjuez (Madrid) per definir la seva estratègia de rearmament contra el president del Govern central, Pedro Sánchez. En la meitat de la trobada, el líder de l’oposició va oferir una roda de premsa en la qual va exposar les seves prioritats per a aquest curs polític ja en marxa. La primera d’aquestes, una reforma legal per impedir que, com passa des del 2023 amb Sánchez, un president pugui governar sense haver aprovat i ni tan sols presentat un projecte de pressupostos generals de l’Estat.

Es tractaria, segons va explicar, que si un governant, com l’actual cap de l’Executiu central, prorroga per segona vegada consecutiva els comptes públics, automàticament es dissolguin les Corts per acudir a unes eleccions generals. Feijóo va qualificar de "demencial", de "burla" o fins i tot de "nepotisme pressupostari" una situació en la qual "el Govern ni tan sols descarta prolongar l’agonia durant tota la legislatura". La proposta l’estudia ja, segons va anunciar, l’equip de juristes del PP, per implementar "tots els canvis oportuns que impedeixin que torni a repetir-se l’escenari pressupostari en el qual som". Segons el seu parer, és "de sentit comú", perquè si continua la situació actual, va exclamar, "arribaríem a l’absurd que a Espanya els governs no tenen obligació de presentar ni d’aprovar els Pressupostos, sense límit".

Convocatòria electoral

A preguntes dels informadors, Feijóo va precisar que amb els seus assessors del servei jurídic està estudiant tant la llei general pressupostària com la Constitució amb l’objectiu de "veure quina és la proposta jurídica i el rang adequat per garantir que quan un govern no és capaç d’aprovar per segona vegada el pressupost comporti automàticament la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions". Es tracta d’una cosa –segons va assegurar– que passa en altres països europeus, per la qual cosa segons va argumentar "ens sembla que en l’ordenament jurídic espanyol és imprescindible, ja que tenim un Govern irresponsable", va dir.

El líder dels populars va remarcar que el vigent Pressupost data de l’any 2022, és a dir, de l’anterior legislatura, i que "ni tan sols ha sigut aprovat en aquesta legislatura, i ni tan sols per aquest Govern i ni tan sols per aquests grups parlamentaris", amb referència a l’actual composició del Congrés dels Diputats.

Feijóo es va plantejar tres principals prioritats per al curs. La regeneració, la política migratòria i les polítiques per "recuperar el camp". Al primer correspon la reforma en qüestió per impedir que es puguin prorrogar els Pressupostos durant tota una legislatura. Per a la segona, una matèria en la qual el PP afronta la dura compareixença electoral de Vox, Feijóo acusa Sánchez de ser l’únic governant europeu que nega que el "descontrol migratori sigui un problema". Una postura que segons va argumentar "està provocant que el descontrol migratori beneficiï els que volen venir a Espanya amb l’objectiu de no treballar o d’incomplir les lleis".

Inseguretat ciutadana

Notícies relacionades

Per al president del PP, Espanya és "una nació oberta" al progrés de la qual contribueixen també els immigrants, però segons va expressar, "el que no pot ser és una nació amb les portes obertes a la delinqüència, ni es pot instaurar i obligar a idees, mesures i lleis diferents de les idees, les mesures i les lleis que imperen al nostre país". Quan se li va demanar que fos més específic, Feijóo va precisar que "totes les lleis que afecten, per exemple, la dignitat de la dona, que provenen d’altres latituds, no tenen cap possibilitat de mantenir-se a Espanya. Siguem o no espanyols, tots els que residim a Espanya no tenim més lleis que les aprovades a les Corts Generals", va dir. Un llarg circumloqui que evita el llenguatge més rude i directe dels d’Abascal, però que comparteix alguns dels seus postulats.

Gairebé a la mateixa hora que Feijóo, Abascal oferia també la seva primera roda de premsa després de l’aturada vacacional a Madrid. Allà tornava a carregar, com sempre en els últims temps, contra el "bipartidisme" i culpava en les seves polítiques de la violació a Hortaleza, davant un centre de menors immigrants no acompanyats a la capital d’Espanya, d’una noia menor d’edat. Preguntat per aquestes paraules, Feijóo posava la violació a Madrid com a exemple de la inseguretat ciutadana que estaria vinculada a la immigració. "Em refereixo al fet que la inseguretat als carrers espanyols s’ha incrementat, en algunes comunitats més que en d’altres, una d’aquestes Catalunya; em refereixo al fet que hi ha un percentatge d’ocupació de vivenda il·legal mai vist i que, per exemple a Catalunya, es produeix un delicte cada tres minuts", argumentava el president del PP.