Anàlisi

Puigdemont podrà tornar en el primer trimestre del 2026 sense risc a ser detingut

El ple del Tribunal Constitucional admet a tràmit aquest dimarts, 9 de setembre, els recursos d’empara de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i obrirà una peça separada per escoltar les parts sobre la suspensió urgent de l’ordre de presó vigent a Espanya que sol·liciten els recurrents

Carles Puigdemont.

Carles Puigdemont. / Glòria Sánchez / Europa Press

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El primer Ple del Tribunal Constitucional del nou any judicial, després d’admetre a tràmit els tres recursos d’empara de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, denegarà l’aplicació de l’anomenada mesura cautelaríssima que plantegen els recurrents. ¿I això què és? Doncs la petició que de manera urgentíssima i sense escoltar ningú (segons la locució llatina ‘inaudita part’) anul·li la mesura de detenció dels tres vigent a Espanya per ordre del jutge Pablo Llarena, l’instructor del procés, per així poder tornar al país sense ser arrestats.

Els magistrats ponents són la progressista Laura Díez (recurs de Carles Puigdemont), el conservador César Tolosa (Lluís Puig) i el conservador Enrique Arnaldo (Toni Comín).

L’argument que tots tres tenen dret a gaudir dels beneficis de la llei d’amnistia –ja aplicada a gairebé 230 persones– per aconseguir la suspensió cautelar de l’ordre de detenció abans de resoldre el fons del recurs d’empara no serà admès. Perquè, precisament, això –si han de ser amnistiats o no– és la qüestió que haurà de resoldre el recurs contra la decisió de Llarena i de la Sala Segona de denegar-los l’amnistia amb l’argument que la llei d’amnistia no és aplicable al delicte de malversació de fons en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, malgrat que la llei ho planteja clarament en el seu preàmbul.

Per tant, el ple del TC, després de donar el tret de sortida (admissió a tràmit) iniciarà el recorregut cap a la sentència sobre el recurs d’empara. Pel que fa a la mesura de suspensió de l'ordre de detenció, se sentirà l’opinió del fiscal del Tribunal Constitucional i posteriorment s’adoptarà una decisió puntual. Fonts judicials assenyalen que la posició tradicional és que no hi ha hagut un canvi en la situació dels tres recurrents que justifiqui una mesura excepcional i urgent com la que sol·liciten. Que el seu dret a gaudir de l’amnistia serà resolt precisament en el recurs d’empara. I, com se sosté amb freqüència, que una resolució a favor de la mesura cautelar de suspensió de l’ordre d’arrest seria anticipar la sentència sobre el fons, a saber, que l’amnistia és aplicable al delicte de malversació.

Informe del TJUE

Hi ha, en paral·lel, un altre procés al qual la majoria progressista del TC mirarà de reüll. I és el previst informe que s’espera per a la segona quinzena de setembre de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, sobre les qüestions prejudicials (dubtes) plantejades pel Tribunal de Comptes i altres tribunals espanyols sobre la llei d’amnistia espanyola. L’informe de l’advocat general sol ser molt rellevant per als 27 jutges que formen el TJUE. Fonts judicials creuen que després de l’esmentat informe, el TJUE dictarà sentència al novembre.

¿Per què es mira el TJUE de reüll? Perquè el TC vol tenir l’última paraula. El Tribunal Suprem ha advertit per escrit que no acatarà una decisió del TC contrària a la seva posició que la malversació no és un delicte amnistiable. I per a això ha anticipat que si el TC falla en aquest sentit elevarà al seu torn una qüestió prejudicial al TJUE perquè aquest corregeixi el TC espanyol.

Els escenaris previstos

Però atenció, cal tenir en compte dos escenaris: 1) El TJUE fallarà el proper novembre i considera que la malversació és amnistiable perquè no ha afectat fons europeus ni ha tingut un impacte financer sobre la UE (el Suprem sosté que la declaració d’independència catalana, tot i suposar només “una desconnexió de segons”, podria afectar la UE), la qual cosa respon per avançat a la qüestió prejudicial que amenaçava d’elevació al Suprem; 2) Si el Suprem, malgrat això, plantegés igualment algun dubte sobre la resolució del TJUE respecte de la malversació, hauria de deixar sense efecte la mesura de detenció vigent per a Puigdemont, Comín i Puig.

«Deixar sense efecte les mesures cautelars [arrest] és ineludible si es plateja la qüestió prejudicial al TJUE. Cap jutge seria capaç d’acordar una presó preventiva per un fet amnistiat l’aplicació del qual suscita dubtes que eleva al TJUE», ha assenyalat una font de la Sala Segona del Suprem a EL PERIÓDICO.

En altres termes, durant la tramitació de la qüestió prejudicial –si és que es presenta– suspesa l’ordre de detenció, tots tres podrien tornar a Espanya sense riscos. Mentrestant, el TC resoldrà el recurs d’empara i l’amnistia s’aplicarà a la malversació.

En resum: la tornada de Puigdemont, Comín i Puig –sense risc d’arrest– es produirà quan el TC resolgui la qüestió d’empara a favor seu. Perquè, segons s’ha apuntat, encara en el cas que el Tribunal Suprem elevi qüestió prejudicial al TJUE això no frenarà la tornada perquè haurà de suspendre la vigència de l’ordre de detenció de tots tres.

¿Com afectarà la renovació de quatre membres (dos progressistes i dos conservadors) del TC que s’ha d’escometre a mitjans de desembre que ve a aquests recursos? El Senat és qui els ha de renovar. Però prèviament han de ser proposats per les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

És un procés, per tant, que portarà el seu temps i difícilment pugui quedar pactat –en cas que el pacte entre el PP i el PSOE realment tingui lloc– abans del març del 2026. Cal tenir en compte que l’any vinent hi haurà eleccions a Andalusia i a Castella-Lleó.

Qualsevol negociació PP-PSOE –tot i que es tracti d’acabar amb la presidència de Cándido Conde-Pumpido en el TC– serà aprofitada per Vox per denunciar el bipartidisme i obtenir vots. Ja està passant amb les crítiques de la ultradreta a la gestió dels incendis pels presidents autonòmics del PP.