Cita amb els tribunals
L’exgerent del PSOE diu que Ábalos s’autoritzava les seves despeses
La presidenta del Tribunal de Comptes ratifica que les mascaretes es van comprar amb la regulació "més laxa" específica en pandèmia
L’Agència Tributària xifra en 1,6 milions el frau en IRPF comès per Aldama amb les mascaretes
Els pagaments en metàl·lic realitzats pel PSOE a dirigents i col·laboradors per compensar despeses per endavant van tornar a centrar els interrogatoris en el judici que se celebra contra l’exministre José Luis Ábalos al Tribunal Suprem, malgrat ser un assumpte del qual no s’acusa en aquesta causa i continua investigant-se a l’Audiència Nacional. Sí que és clau en aquest judici l’origen de l’efectiu que tant l’exsecretari d’Organització com el seu assessor ministerial Koldo García poguessin manejar.
Mariano Moreno, exgerent del PSOE, va reconèixer a preguntes de l’acusació popular que Ábalos s’autoritzava "a si mateix les seves despeses i totes les generades per la Secretaria d’Organització". Preguntat, en al·lusió a l’assenyalat en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre si es van donar a Koldo "xistorres" (bitllets de 500 euros) per raó del càrrec sense que hi hagués justificació, el testimoni va posar en dubte la validesa de l’informe. "El que sí que li puc dir és que la caixa del PSOE seguia un mecanisme en el qual jo sol·licitava de tresoreria l’efectiu, el banc enviava una empresa de seguretat amb els diners i mai vam demanar ni bitllets de 500 ni de 200 ni de 100 euros, mai", va puntualitzar.
L’advocat de l’acusació particular, Alberto Durán, va insistir sobre la mecànica d’aquests pagaments, en vista de la qual cosa Moreno va assenyalar que "hi havia normes" i que eren les mateixes per als pagaments per transferència, que eren el 99,4% durant el temps en què ell va ser gerent, que per a les compensacions en metàl·lic, que eren la resta. No obstant, va reconèixer que el 2020 van canviar part de la política de despeses, al proposar una limitació de pagaments en efectiu que es va aprovar el setembre d’aquell any: qualsevol pagament en metàl·lic havia de tenir un límit de 1.000 euros.
A més, segons el seu testimoni, només es podia compensar despeses prèviament autoritzades que haurien de tenir una tipologia determinada, com despeses de viatge, de representació o d’activitat, i eren fonamentalment dinars, sopars, alguns d’allotjament i transport o peatges, gasolina... A més, s’havien d’adjuntar els rebuts i tiquets i obtenir una autorització de la mateixa gerència "per a l’ok final". Quant als ingressos de la caixa, procedien al 100% dels comptes del Partit Socialista, a excepció de la venda de marxandatge.
La defensa d’Ábalos va interrogar la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, sobre l’anàlisi realitzada per l’òrgan comptable sobre les contractacions de Ports de l’Estat i Adif per a la compra de mascaretes. Chicano va assenyalar que es van fiscalitzar més de 121 entitats públiques, a més de comunitats autònomes i ajuntaments i van concloure que s’acomodaven a la regulació específica en pandèmia, que era excepcional d’emergència i "molt més laxa".
Els informes no són elaborats per la mateixa Chicano, segons va puntualitzar, sinó per un equip col·legiat i ella els firma. La presidenta no pot intervenir ni fer una valoració sobre el seu contingut. "Potser l’hem portat aquí de manera inadequada", va admetre l’advocat Mariano Turiel.
Notícies relacionadesQuantitats ingressades
D’altra banda, l’Agència Tributària va calcular que l’empresari Víctor de Aldama va defraudar 2.410.748 euros, tot i que la quota que li és exigible es limita a 1.624.308 euros, al deduir les quantitats ingressades en concepte de l’impost sobre societats de l’exercici del 2020 per dues de les seves empreses, Deluxe Fortune i MTM 180 Capital, amb la venda de mascaretes en la pandèmia.
