Un "banderí de reclutament"

La ja veterana però renovada base de San Javier torna a rebre a les seves aules un membre de la família reial espanyola, 67 anys després que hi passés el rei emèrit Joan Carles, i passats 38 anys que ho fes també Felip VI.

La promoció de la princesa d’Astúries és la 78, i els seus alumnes aprenen a ser oficials de l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai en un moment crucial per a aquesta branca de les Forces Armades. Després d’anys de retallades, la renovació de material no va arribar a ser un problema tan pertinaç com el de la falta de personal qualificat. No és només l’efecte d’atracció de les companyies aèries privades, que tradicionalment roben talent a aquest exèrcit. És també el repte del rearmament: amb els programes Falcó I i II, Defensa ha posat en marxa la compra de 45 caces Eurofighter que han de sumar-se als 70 ara en actiu, rellevar els F-18 que defensen les Canàries i constituir una de les més grans flotes de l’avió europeu de combat.

La incorporació d’Elionor de Borbó agafa l’Exèrcit de l’Aire en ple esforç d’augment de personal. L’objectiu, segons fonts militars, és incorporar almenys 1.300 nous efectius als 21.000 que té en actiu. Certament, formar militars en aquest sector de la defensa és una tasca complexa. Són cinc anys de curs en l’Acadèmia General de l’Aire (AGA) i acadèmies adjacents, però fan falta cinc més per convertir-se, d’un LCR (limited combat ready), en membre de la punta de llança més capacitada, visitant acadèmies de països aliats, o rebent formació i hores de vol als Estats Units o bé amb vols sostinguts per adquirir experiència.

Al cap d’estat major de l’aire, tinent general Francisco Braco, li va dir un dia un jove tinent pilot de caça a la base de Torrejón: "Ara els pilots som, sobretot, gestors de sistemes". Amb aquesta anècdota que al JEMA li agrada explicar, es resumeix com s’ha sofisticat l’arma aèria, camí ara dels sistemes de combat de sisena generació i multiplataforma, plens de sensors afinadíssims i selecció d’objectius amb intel·ligència artificial. Amb aquesta exigència tecnològica, costa 10 anys convertir en pilot de primera línia un dels 83 principiants que són avui al primer curs de l’acadèmia. El problema ja no és la falta de vocacions. De fet, el nombre d’alumnes que ingressa a primer està a punt de doblar els que, estant ja a cinquè curs, van entrar a l’AGA el 2020.

"És clar que l’arribada de la princesa tindrà un efecte de banderí de reclutament", assegura un alt comandament de l’Exèrcit de l’Aire. Tot i que aclareix que la seva empresa no busca tant vocacions –n’hi ha tantes que per entrar en l’Acadèmia General de l’Aire cada any posen uns numerus clausus més alts– com sobretot retenir la gent que forma. "Aquest és el gran problema", explica. Després dels atemptats de l’11S a Nova York, la caiguda de les línies aèries civils va atenuar una mica el fenomen, però avui ressorgeix el sector, es multipliquen els vols i les ofertes temptadores a pilots formats en aules militars.

Impacte mediàtic

Notícies relacionades

El Govern inicia el disseny dels pressupostos del 2026 amb un 7% més de recursos, fins als 40.524 milions d’euros

El Congrés aprova el calendari de plens i deixa lliure la Diada de Catalunya

A partir del moment en què Elionor de Borbó, somrient, va pujar per primera vegada a un Pilatus, l’Exèrcit de l’Aire rebrà milions de visualitzacions mediàtiques aquest any que traslladaran una èpica especial, "sobretot a les dones", diu el general.

Aquest any hi ha 409 alumnes a l’AGA i els seus centres associats, i 18,1% són dones. En el quart curs, al qual arriba la princesa d’Astúries, hi ha 60 homes i 15 dones. Quan el seu pare va passar per les mateixes aules, el percentatge femení era 0. Ateses les necessitats de l’Exèrcit de l’Aire i del rearmament espanyol, el futur d’aquesta acadèmia general és ampliar-se, segurament a les veïnes instal·lacions escolars militars de Los Alcázares, fins i tot doblar el seu aforament.