El Consell d’Estat va alertar del risc en la desclassificació de secrets oficials

Malgrat les excepcions que preveu per alliberar secrets, el criteri de desclassificació automàtica que proposa el Govern podria posar en perill agents secrets, policies i militars que van participar en operacions encobertes si se’n difon la identitat, i també instal·lacions clau de l’Estat si es publiquen dades de les seves mesures de seguretat. És una de les advertències que el Consell d’Estat ha fet sobre l’avantprojecte de llei d’informació classificada que va presentar l’Executiu dimarts passat.

Els juristes admeten en el seu informe –previ a la remissió de la llei a les Corts– que la desclassificació automàtica és "coherent" amb les legislacions d’altres països democràtics. Però veuen "determinats supòsits d’informació classificada" en els quals "podria no resultar aconsellable aplicar el sistema de desclassificació automàtica pel transcurs dels terminis màxims establerts". Es refereix a la informació associada a infraestructures estratègiques o crítiques o a la identitat de servidors públics que han participat en activitats sotmeses a classificació i el coneixement públic de la qual –encara passats molts anys– podria posar en risc la seva seguretat i integritat personal".

Recomana al ministre Félix Bolaños que, més enllà de l’excepció genèrica per riscos contra la seguretat nacional i la defensa, inclogui en la llei un llistat d’"excepcions o supòsits concrets".

Enfrontament intern

Notícies relacionades

Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència

Illa oficialitza el consorci de Tàrraco

Va ser el ministeri de Bolaños, el de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, el que va remetre al Consell d’Estat l’expedient 503/2025, avantprojecte de llei que ha provocat una forta dissensió entre Presidència i l’àrea de seguretat: Interior, Defensa i Exteriors.

Els juristes del Consell s’aturen en les sancions que ha ideat el Govern per a qui difongui secrets d’Estat, i recullen un criteri del Consell Fiscal segons el qual aquests càstigs –de fins a tres milions d’euros– "poden provocar el chilling effect, és a dir, hi ha el risc que els càstigs imposats siguin capaços de desincentivar l’exercici de drets fonamentals". Es refereix a la llibertat d’informació dels periodistes, al·ludint, sense verbalitzar-la, a l’autocensura.