Funció Pública

El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error

El PSC pacta amb ERC i els Comuns una reforma de la normativa per impedir episodis com el recent a la DGAIA, en el qual la Generalitat reclama milers d’euros a joves extutelats que van percebre cobraments indeguts i que ara no els poden retornar

El president de la Generalitat, Salvador Illa, y el conseller de Presidència, Albert Dalmau, durante la reunión de Govern de este martes

El president de la Generalitat, Salvador Illa, y el conseller de Presidència, Albert Dalmau, durante la reunión de Govern de este martes / Rubén Moreno / Govern

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha iniciat els tràmits per canviar la normativa i evitar haver de reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error de l’administració i sense mala fe. Des de l’Executiu volen impedir que es repeteixin episodis com el recentment esdevingut a la DGAIA, que està exigint el retorn de milers d’euros a menors extutelats per unes transferències que aquests van cobrar irregularment. O polèmiques com les que van patir a finals de l’any passat unes 9.500 famílies que estaven percebent la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’import que rebien era superior al que hauria de ser per la seva situació. A aquestes persones la Generalitat els va reclamar inicialment 71 milions d’euros i va acabar amnistiant-les.

El PSC ha pactat amb ERC i els Comuns una proposició de llei per garantir el dret a una «atenció adequada i una bona administració», segons ha presentat aquest dimecres el conseller de Presidència, Albert Dalmau. Entre la bateria de mesures incloses en aquest projecte normatiu destaca una modificació per vetar específicament la capacitat de l’administració per reclamar diners a persones «vulnerables», quan aquests diners provinguin d’una prestació o ajuda pagada per l’administració per error d’aquesta i quan aquesta ajuda sigui per a les «necessitats essencials de subsistència».

Fins ara la normativa obligava les administracions a obrir un expedient i reclamar les quantitats si detectava que s’havien produït pagaments indeguts. Tot i que la formació política al comandament no estigués d’acord amb reclamar aquests diners o que les persones a qui l’hi reclamaria poguessin pagar o no. Per exemple, el cas dels menors extutelats de la DGAIA als quals la Conselleria de Drets Socials va reclamar milers d’euros s’inicia per una investigació de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que va detectar que l’administració catalana havia abonat 167,5 milions d’euros entre el 2016 i el 2024 en ajudes que no havia de pagar. 

És per això que ara el Govern es prepara per modificar la normativa i reconèixer el dret de les persones a no resultar perjudicades per errors administratius relacionats amb prestacions vinculades a la cobertura de necessitats essencials. Aquest dimecres els grups han registrat al Parlament la mesura, que comença la seva tramitació per ser aprovada a partir de setembre.

En una roda de premsa, Dalmau ha defensat que perquè els serveis públics siguin «cohesionadors» cal «transformar» l’administració pública: «O col·lapse o reforma, i nosaltres escollim la reforma perquè l’administració és un garant de drets», ha incidit, centrant aquest assumpte com una prioritat irrenunciable del Govern. Dalmau ha posat de relleu poder comptar amb el suport d’ERC i els Comuns per a aquest anunci, grups amb els quals ha negociat a nivell parlamentari abans de donar el plàcet governamental a les mesures. La previsió és que es debati i voti, per la via d’urgència, entre setembre i octubre al Parlament.

«La vida de la gent ja és prou complicada, ha de ser fàcil. Volem que es tracti els ciutadans com a gent adulta, introduïm el dret a l’error i el dret que l’administració rectifiqui. No hi ha dret que, quan l’administració s’equivoqui, es persegueixi el ciutadà», ha remarcat.

Fi de la cita prèvia obligatòria

La norma pretén també habilitar una sèrie de mecanismes perquè els ciutadans puguin esmenar errors que hagin comès en els seus tràmits amb l’Administració. La idea és evitar arribar a les sancions i si el ciutadà pot demostrar que no hi havia mala fe, permetre-li corregir-ho. Fins ara només l’Administració tenia potestat de rectificar els seus errors a través de la revocació dels seus actes, però aquesta possibilitat no es reconeixia els ciutadans.

La nova llei també pretén explicitar la confiança del Govern en els funcionaris públics i limitar les responsabilitats exigides o les penalitzacions a aquells que s’equivoquin a l’hora d’autoritzar una subvenció o concedir uns recursos públics. Només seran punibles aquelles accions o omissions realitzades amb «engany, culpa o negligència greu», segons expliquen des de Presidència. Actualment, si no existeix mala fe per part de l’empleat difícilment l’Administració o els tribunals poden exigir responsabilitats patrimonials o penals a un funcionari que s’equivoqui.

Notícies relacionades

Una altra mesura que explicita la normativa, si bé ja legalment els ciutadans podrien invocar-la, és la supressió de la cita prèvia obligatòria per ser atès en un servei públic. A finals del 2024 el conseller Dalmau es va comprometre a deixar negre sobre blanc la prohibició de no atendre algú per no haver demanat prèviament hora per a això. La mesura, que ja cueja des de l’anterior Govern d’ERC, busca donar garanties als col·lectius més vulnerables o avis, si bé concertar una atenció per vies telemàtiques continuarà sent la principal via d’accés als serveis públics i, de facto, en ocasions l’única assumible per aconseguir una cita en un temps raonable. 

Aquesta bateria de mesures respon a la reforma de l’administració que està impulsat el Govern, amb el suport d’un grup d’experts encapçalat per Carles Ramió.