Márquez torna en gran a Jerez protagonitzant una altra pilleria

La carrera va ser tremendament espectacular i vibrant, per culpa del temps. Va començar en sec i, en aquell instant, tal com havia comentat (ho sap tot, ho pronostica tot, ho intueix tot) el mateix Marc Márquez «els favorits eren, sens dubte, el meu germà Àlex i Fabio [Di Giannantonio], que van ser, divendres, els més ràpids per molt de tots nosaltres». Però el més gran dels Márquez va aprofitar haver conquerit una nova ‘pole’, la primera de la temporada, la primera en 254 dies, i a l’apagar-se el semàfor, insisteixo, sense pluja, amb pista seca, es va escapar.

I sí, és clar, com tocava, Marc va anar adquirint una mica d’avantatge, no gaire, mai va arribar al mig segon. I ‘Diga’ va començar a rodar més ràpid que els germans Márquez Alentá, que es repartien els dos primers llocs del pilot, que s’havia estirat moltíssim. Marc, per descomptat, temia que els dos nois de Ducati, li acabarien atrapant. I sí, el primer que li va passar, sense cap consideració, sense tenir en compte que estava superant el germà gran, va ser un tremend Àlex, que volia continuar completant el seu magnífic cap de setmana i guanyar a l’esprint.

Just quan l’'Àlexneta' es va posar al capdavant de la carrera, just cuando Marc mirava de no desenganxar-se, enganxat al rebuf del seu germà, d’una posible victòria 'in extremis', just a l’instante en què el campioníssim de Cervera estava pensant a defensar-se del millor 'Diga', el nou vegades campió del món se’n va anar a terra, just, just, just, quan estava traçant la corba d'esquerres que dona entrada a la línia de meta.

I va ser allà on, de nou, com sempre, va aparèixer la perícia, la llestesa, la picardia, la saviesa, la mestria de Marc Márquez. Com que va caure just a l’entrada dels tallers, va aixecar la seva Ducati de la gespa, va pujar-hi de nou i va esperar que tots els seus rivals passessin davant els seus ulls, ja fent equilibris ja que començava a ploure seriosament. I va ser en aquell instant quan MM93 va creuar la gespa i va entrar, una mica il·legalment («cap problema, correcte, ja que no ha adquirit cap avantatge», van dir els comissaris de la carrera), al seu box, va saltar de la moto de sec a la de moll i va començar una de les seves tracionals remuntades.

«La veritat és que no recordo haver guanyat una carrera, per petita que sigui aquesta, després de caure, però era el moment d’intentar-ho i, per sort, me n’he anat a terra just davant del carrer dels tallers, just davant del meu box, així que no ho he pensat ni mig segon, els he deixat passar a tots i, com faltaven encara cinc voltes i sabia que tots haurien d’entrar a canviar perquè ja diluviava, no era el típic plugim de l’inici de carrera, he pensat que, tornant el cinquè, tindria temps, en cinc girs, de posar-me al davant», va explicar, boig de content, el noi de Cervera (Lleida).

I, sí, va aprofitar que Àlex, el seu germà, se’n va anar a terra i esperar per atrapar el seu company Pecco Bagnaia, al qual va superar amb un interior de dretes tremend per agafar el liderat, pressionar de ferm en unes condicions en què és un mestre i creuar la meta guanyant, cert, una carrera a l’esprint, una carrera de dissabte, però que l’acosta al líder del Mundial de MotoGP, l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia), que se’n va anar a terra, igual com el seu company Jorge Martín (Aprilia). Va arrencar en sec, a 36 punts del líder, de ‘Bezz’, i se n’anirà a dormir, després de la lliçó magistral en aigua, a 24 punts.

Les últimes cinc voltes de Marc Márquez (Ducati) sota el diluvi van ser apoteòsiques, no només per la seva autoritat i perícia, insisteixo, sinó perquè va sortir 40 segons més tard que el sud-africà Brad Binder (KTM), que va ser qui va entrar, sense problemes, davant seu al box i no només va atrapar el pilot de la marca austríaca sinó que, a la meta, li va treure vuit segons. És a dir, a Binder, en cinc voltes, li va treure 48 segons. Brutal.

Notícies relacionades

Alejandra Betancur, entrenadora de rugbi masculí: «Hi ha rivals que es neguen a donar-me la mà quan els guanyo, s’ho prenen com una ofensa»

Aquest Madrid ja no té remei

Carrera a l’'sprint': 1. Marc Márquez (Ducati), 21 minuts 25.651 segons; 2. ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati), a 3.050 segons; 3. Franco Morbidelli (Ducati), a 7493 segons; 4. Brad Binder (KTM), a 8.752 segons i 5. Fabio Di Giannantonio (Ducati), a 9.337 segons.

Mundial de MotoGP: 1. Marco BEZZECCHI (Itàlia), 81 punts; 2. Jorge MARTÍN (Espanya), 77; 3. Pedro ACOSTA (Espanya), 60; 4. Marc MÁRQUEZ (Espanya), 57 i 5. Fabio DI GIANNANTONIO (Itàlia), 55.