Page, el ‘vers solt’ amb majoria absoluta al qual el PSOE amaga en la campanya electoral

Els cursos de comunicació de García-Page amb Pedro Sánchez estan trencats (ell mateix admet que fa més de sis mesos que no parlen). El PSOE de Castella-la Manxa no té tampoc una relació fluida amb la direcció federal i el mateix Page aireja habitualment i amb sorprenent cruesa les seves diferències amb el president del Govern i líder del PSOE o amb l’Executiu socialista, al qual fa unes setmanes va qualificar com «un Govern vegetatiu que ocupa les institucions».

El que no es pot negar a Page és la seva persistència en el discurs. Des del 2016, quan ell i altres barons van aconseguir expulsar Sánchez de la Secretaria General del PSOE, fins avui, el dirigent regional ha defensat posicions molt similars. Va rebutjar els pactes de govern amb Podem –malgrat que ell va arribar a l’Executiu castellanomanxec després d’un pacte amb Podem– o els acords amb els partits independentistes. Ho va defensar quan Sánchez va caure el 2016 i el va mantenir després que el dirigent madrileny guanyés les primàries federals el 2017 o quan, un any després, va presentar i va guanyar la moció de censura.

La seva posició política és a prop de la que manté l’expresident Felipe González, a qui ha defensat quan ha sigut atacat des de dins del partit per les seves dures crítiques a Sánchez.

Excel·lents resultats electorals

Per això el cisma absolut amb la direcció federal. Des del 2017, Sánchez ha anat anul·lant la seva oposició interna –com va passar amb Susana Díaz o amb el finat Javier Lambán–, però Page s’ha mantingut ferm gràcies als seus excel·lents resultats electorals, que contrasten enormement amb els del PSOE en àmbit nacional i també regional.

En les autonòmiques del 2015, Page va aconseguir el 36,1% dels vots davant el 27,3% que va obtenir Sánchez a la regió en les generals del 2016. Nou punts de diferència. Aquesta bretxa es va fer fins i tot més àmplia el 2019. En les autonòmiques del maig, Page va pujar fins al 44,1% i Sánchez es va moure entre el 32,4% de l’abril i el 33,1% del novembre d’aquell mateix any. El maig del 2023, el Partit Socialista va patir una important debacle en les autonòmiques i municipals, però el dirigent castellanomanxec es va mantenir aliè al terratrèmol i va pujar fins al 45%, revalidant la seva majoria absoluta.

Malgrat el seu indubtable èxit electoral, el PSOE compta el mínim amb García-Page. El president autonòmic no va viatjar a la cimera internacional de Pedro Sánchez a Barcelona de mitjans d’abril. Va al·legar motius d’agenda per no fer-ho. Però per a la campanya de les pròximes eleccions d’Andalusia ni tan sols li han demanat encara des de cap agrupació o província que hi participi, potser per no incomodar la candidata i exvicepresidenta del Govern, María Jesús Montero. Page sí que va ser, per exemple, a la campanya de Castella i Lleó, on va tenir actes a Palència, amb l’alcaldessa de la capital, la també crítica Miriam Andrés, i a Salamanca.

«El marc de la dreta»

A Ferraz desdenyen les posicions de Page i fins i tot algunes fonts lamenten que no hagi anat a Barcelona perquè «s’hauria adonat del rebuig intern que genera». La secretària d’Organització, Rebeca Torró, va arribar a dir, preguntada per Page, que no entenia com alguns dirigents «compren el marc» de la dreta. En privat, són majoria els dirigents socialistes que critiquen amb duresa les seves actituds o que fins i tot l’equiparen amb les posicions del PP.

García-Page no només no afluixa la corda, sinó que en els últims anys ha endurit la seva posició. Els socialistes de Castella-la Manxa disposen d’enquestes que continuen donant-los una sorprenent majoria absoluta en les eleccions autonòmiques. Aquests mateixos sondejos erigeixen García-Page com el líder polític més valorat a la regió, molt per sobre dels dirigents regionals, però també dels nacionals d’esquerres i de dreta, inclosos el mateix Sánchez o Alberto Núñez Feijóo.

Encreuament de «línies vermelles»

El seu equip és conscient que la seva tirada electoral s’assenta en gran manera en el seu pes polític nacional, molt superior al que representa la regió que presideix. Especialment per la seva oposició als pactes de Sánchez o a les de les polítiques del Govern. Això sí, puntualitzen, aquestes diferències «no responen a un càlcul electoral», sinó a la defensa dels mateixos principis que fa anys que defensa. «L’actitud crítica de Page», expliquen a EL PERIÓDICO des de Toledo, «s’ha anat incrementant, però perquè les línies vermelles que ha anat creuant el Govern han sigut cada vegada més greus».

En aquest punt, citen la llei d’amnistia pactada amb Junts i ERC, el finançament autonòmic acordat amb ERC o «les contínues cessions a l’independentisme català o basc». Unes decisions, afegeixen, que «mai hauria d’haver pres el PSOE». Entre el 1983 i el 2004, el president José Bono també va mantenir importants diferències amb Felipe González o amb José Luis Rodríguez Zapatero, però amb un nivell d’enfrontament molt menor que l’actual.

Notícies relacionades

A propòsit de la prioritat nacional

Junts celebrarà una convenció municipalista el 30 de maig per actualitzar el partit de cara a les municipals

Fonts pròximes al president regional equiparen la seva figura dins del PSOE amb la del president d’Andalusia, Juanma Moreno, dins del PP. Mentre Page representa i defensa posicions més a la dreta que les del seu partit, Moreno té un perfil molt més centrat, a l’esquerra de Feijóo i, per descomptat, d’altres referents populars com Isabel Díaz Ayuso.

Això sí, tant Page com el seu equip neguen qualsevol ambició orgànica que vagi més enllà de Castella-la Manxa, on confien a repetir la seva majoria absoluta d’aquí a un any.